Sant Llorenç de Morunys posa avui punt final al programa de la seva festa major amb un bon regust de boca pel bon seguiment que han tingut les diverses activitats que han tingut lloc durant els darrers dies i la sensació que malgrat les circumstàncies s’ha mantingut l’essència de la celebració.
El programa de la festa major d’enguany va haver de ser alterat a pocs dies de l’inici de la festa degut a la situació sanitària que es vivia en aquell moment al Solsonès i a arreu de Catalunya. Així, actes com la presentació de les sales restaurades del Museu-Centre d’Interpretació Vall de Lord o la celebració del 35è Memorial Josep M. Xarau, van haver de ser posposades fins a proper avís i altres activitats van haver de canviar d’ubicació o d’horari per poder complir amb les mesures sanitàries vigents.
«El primer que vam fer va ser intentar no treure actes i tot el que havia de tenir lloc a la nit es va passar a la tarda perquè crèiem que els joves també necessitaven poder gaudir», explica l’alcalde de Sant Llorenç, Francesc Riu. El canvi d’ubicacions i horaris ha fet que alguns actes hagin coincidit i s’hagi hagut preparar més infraestructures, entre d’altres. Tal com explica el batlle, això ha suposat una despesa més gran de la prevista en un primer moment però que ha servit per mantenir tots els actes previstos possibles.
Pel que fa a la voluntat de mantenir l’essència de la festa, Riu assegura que «acabem que no és el mateix però la gent que ha parlat amb nosaltres ha quedat molt contenta i agraïda». I és que tot i que enguany no s’ha pogut dur a terme el correfoc, la cercavila o el correbars, s’han mantingut altres actes com el tradicional ball de la coca o dimarts es va poder veure els gegants mitjançant una plantada a la plaça de les Eres.
Precisament la plaça de les Eres i la zona esportiva, han estat els principals escenaris on s’ha pogut gaudir de la música en directe que han ofert diversos artistes i grups musicals. En aquest sentit, Riu es dona per satisfet amb com s’han seguit aquest tipus d’actes en un any en què, per exemple, l’accés a les «barraques» s’havia de pagar.
