Xavier Novell va arribar al màxima càrrec del bisbat de Solsona avalat pel seu predecessor en el càrrec, el bisbe Jaume Traserra, una home de vasta cultura i coneixement canònic, que va veure en aquell jove sacerdot un religiós amb capacitat intel·lectual i iniciativa per ser el seu relleu.

Traserra, de qui sempre s’ha dit que la seva aspiració era més a Barcelona que no pas a Solsona, va triar un home de la terra, de la mateixa diòcesis, i el va presentar a les instàncies que determinaven el relleu, en aquest espai establert entre la Conferència Episcopal Espanyola, la Tarraconense i el Vaticà. Abans, el bisbe l’havia acompanyat a ampliar a la seva formació canònica amb estudis a Roma i l’havia fet seure a la seva dreta com a secretari episcopal.

A finals del 2010, quan Novell va ser nomenat bisbe, coneixia perfectament l’ordre eclesiàstic i el funcionament d’una diòcesis petita en població, gran en extensió, i complicada per les diferències internes, que en l’etapa de Traserra s’havien agreujat. Novell tenia 41 anys, només 41 anys, i va passar a ser el cap més jove de l’església espanyola. Aquesta circumstància, i una facilitat per atendre les peticions dels mitjans de comunicació el van convertir en pocs dies en un home mediàtic.

Nascut a Montfalcó d’Agramunt el 1969, va ser ordenat sacerdot el 1997 a Tàrrega. Abans de ser nomenat bisbe, havia estat vicari parroquial de Sant Jaume de Mollerussa, professor d’Antropologia Teològica a l’institut de Ciències Religioses de Lleida (1998-2002) i secretari general-canceller del Bisbat de Solsona (2005-2008). També havia exercit de professor d’Antropologia Teològica de la Facultat de Teologia de Catalunya.

Novell ha estat un bisbe proper, que ha anat a buscar els seus feligresos per exposar les seves idees i per escoltar els seus problemes. I s’ha fet popular. Les seves propostes, però, sovint han generat distanciaments. Durant els més de deu anys que ha estat al capdavant del Bisbat de Solsona, Novell ha completat el relleu d’aquells sacerdots que discrepaven de les directrius del bisbat, per no compartir els canvis i, sobretot, perquè venien d’una etapa marcadament nacionalista amb el bisbe Antoni Deig en la que havien tingut protagonisme i es va tallar de soca-rel, primer amb Traserra i després amb Novell. L’envelliment i la necessitat d’incorporar nous sacerdots va completar un gir cap a les posicions més ortodoxes.

Malgrat aquest recomposició de rectors i càrrecs de la cúria en la que es van menystenir els sacerdots més nacionalistes, Novell ha passat a ser a ulls de la jerarquia eclesiàstica espanyola i de deternimats grups i sectors polítics un bisbe catalanista. El seu posicionament a favor del dret a votar en el 9-N i les seves visites als presos de l’1-O (a Madrid i a Lledoners) i als polítics del Govern català exiliats li han atorgat aquesta etiqueta.

Novell havia estat de jove un rebel, una ànima contra corrent. Com a seminarista havia defensat davant dels bisbes la necessitat de canviar el rol de la dona a l’Església, per exemple. Ja bisbe, les seves idees sobre diferents temes van canviar i va passar a manifestacions i publicacions d’un to més conservador. Darrerament ha criticat obertament la llei de l’avortament, per exemple. I ha mantingut posicions que han crispat el moviment LGTBI. Un dels casos més mediàtics va tenir lloc el 2017 després que Novell vinculés l’homosexualitat amb «l’absència d’una figura paterna». A causa d’aquestes polèmiques declaracions, Novell va haver de sortir escortat pels Mossos d’una missa a Tàrrega, l’Ajuntament de Cervera el va declarar persona non grata i l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, li va demanar una rectificació.

Darrerament, Novell havia tornat a introduir canvis en rectories de pes com ara la de Berga. Però no s’interpreta entre les persones properes a la cúria que aquest pugui ser un tema de la renúncia. El que sí va sorprendre de manera general ahir al migdia va ser la discreció amb la que Novell s’havia mogut i la manca d’explicació el perquè, que hi ha qui creu que potser no se sabrà mai.