Xavier Novell va presentar la seva renúncia com a bisbe de Solsona, però continua tenint el títol de bisbe emèrit i formant part de l’Església, mantenint així les seves obligacions sacerdotals. Si realment vol començar una nova vida en parella, Novell hauria de deixar l’Església, i el procediment per fer-ho és la secularització.
Segons ha explicat a Regió7 Albert Fortuny, expert en Dret Canònic, la llei que regenta la normativa de l’Església, no existeix un protocol dins d’aquesta normativa que contempli com actuar en aquests casos, ja que són molt anòmals. Tot i això, apunta que cada cas similar s’estudia individualment per trobar una solució. En el cas de Xavier Novell, existeixen tres possibilitats: que decideixi reprendre la seva activitat pastoral i compleixi amb les seves obligacions, deixant de banda la possibilitat de viure en parella; que demani la dispensa de les seves obligacions episcopals, inclòs el celibat, i que el Papa li atorgui; o que se’l sancioni amb la secularització imposada per incompliment de les seves obligacions episcopals.
Ara, doncs, la pilota està a la teulada del bisbe emèrit, que ha de decidir si demana la secularització i penja així la sotana. Per fer-ho, ha d’enviar una carta al Papa Francesc. La Santa Seu, llavors demanarà una investigació entorn del bisbe per prendre una decisió.
Experts consultats per aquest diari creuen que es pactarà una sortida on tindrà importància el posicionament del cardenal i president de la Conferència Episcopal Espanyola, Joan Josep Omella, que també forma part de la Congregació per als bisbes, l’organisme vaticà encarregat de gestionar el nomenament dels bisbes de tot el món, i per tant també, la situació de Xavier Novell. Tot i això, la decisió final serà del Papa.
La dispensa de les obligacions sacerdotals i del celibat es considera una gràcia del Papa, ja que el capellà s’ha compromès a unes obligacions per tota la vida, que en el cas del bisbe són més importants.
En el cas d’un capellà que vol renunciar al seu ministeri els processos per demanar la dispensa i que es faci oficial solen ser llargs. Tot i això, tractant-se d’una situació tan mediàtica com és la del bisbe emèrit de Solsona, Xavier Novell, pot ser que es gestioni més ràpidament.
Avui es desconeix si Novell ha demanat la secularització i, si és així, en quina fase es troba el procediment. Si no l’hagués demanat ni tingués la intenció de fer-ho, Fortuny apunta que la secularització imposada com a sanció seria l’última opció del Vaticà i que sempre es miraria de buscar una sortida consensuada per evitar que es generi cap escàndol.
En tot cas, Novell no deixarà mai de ser bisbe, ja que l’ordenació sacerdotal o episcopal és un sagrament, com el baptisme o el matrimoni i això implica que no és un càrrec ni es pot desfer. En dret canònic es parla del «caràcter inesborrable amb què són marcats» en el cas de rebre el sagrament de l’orde.
Cap bisbe de Solsona havia plegat per voluntat pròpia fins ara
Xavier Novell és el primer bisbe de Solsona que decideix renunciar al càrrec de bisbe per voluntat pròpia. Fins a l’actualitat, tots els bisbes de la història de la diòcesi solsonina han abandonat el càrrec perquè ho indica el Dret Canònic (en el cas de complir els 75 anys), per malaltia, defunció o per causes majors fora de l’abast dels mateixos prelats, segons explica a Regió7 l’arxiver del bisbat de Solsona, Ramon Viladés
Novell ha pres així una decisió única en la història del bisbat de Solsona, que ha tingut, com a mínim, una trentena de bisbes des de la seva fundació l’any 1593, a més de diversos administradors apostòlics i vicaris capitulars durant les èpoques de seus vacants.
Pel que fa als bisbes que ha tingut la diòcesi solsonina des del restabliment del bisbat l’any 1933, tots ells van seguir el procediment establert o van morir com a bisbes de la diòcesi. El primer va ser Valentí Comellas, que va morir quan encara era bisbe i el va seguir Vicent Enrique i Tarancón, que va ser traslladat. José Bascuñana va deixar el càrrec per motius de salut i el seu successor, Miquel Moncadas, va morir com a bisbe de Solsona. Els prelats posteriors, Antoni Deig i Jaume Traserra, van esgotar la seva trajectòria al bisbat de Solsona quan van complir els 75 anys, tal com marca el Codi del Dret Canònic, i ara Novell, ha interromput aquesta tendència.
