Home d’extrems i declaracions contundents, han portat l’ara bisbe emèrit Xavier Novell a situar-se en l’ull de l’huracà de la polèmica en temes com l’homosexualitat i la seva posició respecte a la independència de Catalunya, coses que no passaven desapercebudes al papa Francesc i que li han costat nombroses pressions i crítiques tant per part de sectors de la mateixa Església com de fora.
A totes les polèmiques acumulades al llarg d’una dècada de bisbe, ara s’hi ha afegit la forma com ha deixat el bisbat, sense donar cap tipus d’explicacions i que es va acabar convertint en una bomba de rellotgeria que va esclatar el passat cap de setmana quan va transcendir que manté una relació de parella amb una psicòloga surienca autora de novel·les eròtiques i satàniques.
Un dels temes que més controvertits per al bisbe ha estat l’homosexualitat. Els seus posicionaments ja el va posar a l’ull de l’huracà el maig del 2017 per vincular-la amb l’absència d’una figura paterna. Ho va fer en la seva carta del full diocesà es preguntava si «el fenomen creixent de la confusió en l’orientació sexual de força nois adolescents no serà deguda al fet que en la cultura occidental la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, difuminada». Aquestes declaracions van fer portar l’ajuntament de Cervera a declarar-lo persona non grata i col·lectius LGTBI van recollir firmes contra ells.
Després de la seva renúncia, és quan ha sortit a la llum pública que la seva dura bel·ligerància contra l’homosexualitat el van portar a promoure i segons algunes fonts fins i tot a participar en les anomenades «teràpies de conversió» d’homosexuals prohibides explícitament pel Papa (veure desglossat).
Pel que fa a la independència de Catalunya també es va mostrar com un home d’extrems. Primer, el 2013 demanava que les campanes de la seva diòcesi no sonessin a favor de la independència durant la Diada de l’11 de setembre. Només van haver de passar dos anys perquè canviés d’opinió, i demanés el vot a favor de la independència en les eleccions del 27 de setembre del 2015. També va anunciar que participaria en el referèndum de l’1-O, fet que li va valer les crítiques d’altres membres de la Conferència Episcopal Espanyola, i finalment, també va visitar presos del procés a Lledoners.
Tampoc han passat desapercebudes les seves controvertides les declaracions respecte a l’avortament quan, el febrer passat, en una de les seves glosses, va assegurar que «és el genocidi més greu i terrible de la humanitat».
Abans, en la seva glossa de Cap d’Any, s’havia posicionat en contra de l’eutanàsia assegurant que aquesta pràctica «serà la via a través de la qual s’eliminaran, contra la seva voluntat, totes aquelles persones que han perdut l’oremus i que no siguin defensats pels seus». Amb anterioritat també s’hi havia referit com una versió light del suïcidi i va afirmar que es tracta d’un pecat greu irreversible.
Es tracta d’opinions que l’han mantingut sempre allunyat dels sectors més progressistes de l’Església catòlica i de fet, al llarg dels seus 11 anys al capdavant de la diòcesi solsonina també havia apartat dels llocs de més rellevància als sacerdots del Fòrum Ondara, de tarannà progressista i seguidors del Concili Vaticà II.
Si bé aquest dilluns el bisbat de Solsona emetia un comunicat en el qual assegura que «continua pregant» per Novell, la seva situació actual no es veu de bon ull des de la mateixa Església que espera que demani la dispensa de les seves obligacions episcopals en una situació que es pot considerar insòlita.
Novell va promoure i participar en «teràpies de conversió» d’homosexuals
El bisbe dimissionari Xavier Novell, juntament amb el bisbe d’Alcalá de Heneres, Juan Antonio Reig; l’arquebisbe de Granada, Javier Martínez, i el bisbe auxiliar de València, Arturo Ros, va formar part d’un nucli dur que defensava les conegudes com a «teràpies de conversió» que, promogudes per l’associació ultracatòlica Verdad y Libertad, tenien per objectiu curar l’homosexualitat, i que es portaven a terme, principalment, a València i Granada, si bé sembla que Novell hauria rebut aquesta teràpia a Alcalá de Henares. Justament el bisbe d’aquesta diòcesi va generar molta polèmica perquè el 2012, quan oficiava la missa del Divendres Sant, que va ser retransmesa per TVE (La 2), va parlar de l’homosexualitat dient que «les persones que, avui, portades per tantes ideologies, acaben per no orientar bé la seva sexualitat, que ja de nens pensen que senten atracció pel mateix sexe i, hi ha vegades que, per comprovar-ho, es corrompen i prostitueixen, i van a clubs nocturns d’homes. Us asseguro que troben l’infern».
Novell no només hauria participat en una d’aquestes teràpies sinó que també hi hauria enviat seminaristes a fer-la. L’abril passat, quan aquestes pràctiques van arribar a oïdes del Vaticà a través d’una investigació que es va donar a conèixer a l’Assemblea Plenària de la Conferència Espiscopal Espanyola, que va tenir lloc entre el 17 i 23 d’aquell mes, el Sant Pare va prohibir de forma terminant als seus bisbes que hi participessin o les recomanessin i va posar un ull damunt dels menys bel·ligerants amb la prohibició, entre els quals Novell, a qui hauria ordenat personalment la seva desvinculació d’aquestes «teràpies de conversió».
