Era el desembre de 2015 quan Javier Salinas, en aquell temps bisbe de Mallorca, es disposava a enfrontar-se en ple carrer a un interrogant que mai havia hagut de respondre un prelat espanyol:

-Monsenyor, està enamorat?

La pregunta a boca de canó va desarmar a l’interpel·lat, que va improvisar una desordenada negativa. I no obstant això, la curiositat amorosa estava justificada en la primera compareixença del titular de la diòcesi, després que Diario de Mallorca [del mateix grup editorial que Regió7] publiqués que «El Vaticà investiga el vincle del bisbe amb una dona casada». En aquella mateixa sortida, el prelat també va intentar explicar maldestrament els anells que tots dos compartien, i que va atribuir a la pertinença a un mateix grup d’oració amb dos membres. Cinc anys després, desenes de periodistes aguaiten a Xavier Novell perquè respongui la pregunta que ja ha revelat al seu cercle íntim: està enamorat?

És obligat rescatar el precedent mallorquí a la llum de la peripècia de Xavier Novell a la diòcesi de Solsona, atès que Salinas també va ser destituït pel Vaticà. La particularitat del cas anterior és que la denúncia de la situació provenia d’un distingit feligrès, l’aristòcrata Mariano de España, que acusava el seu bisbe de la ruptura del seu matrimoni després d’haver «abduït» a la seva esposa Sonia Valenzuela, per arrossegar-la a «una relació impròpia». A més, el prelat l’havia nomenat la seva secretària particular al palau episcopal, des d’on la designada havia exercit un notable poder.

Les cites literals sobre l’abducció i la intimitat de la relació corresponen als dilatats informes que el marit va presentar en persona davant la Nunciatura, amb un ambaixador del Papa estupefacte davant la inflada documentació que s’adjuntava. El denunciant també va remetre la informació a Roma, amb cartes personals a la seva Santedat en les quals detallava la seva perspectiva sobre el triangle. Salinas va ser convocat amb urgència després dels càrrecs inicials al Vaticà, on va haver d’explicar-se durant quatre dies. El «cas Novell» es complica amb els seus pronunciaments ultraconservadors i amb l’hostilitat del ramat que a Mallorca era simple indiferència.

La secretària particular del bisbe va ser alt càrrec del PP en la dècada passada, com a directora general de l’Ajuntament de Palma, al capdavant de l’àrea d’Educació en un municipi de mig milió d’habitants. També el suposat enamorament de Novell s’ha dirigit cap a una dona amb projecció pública.

Per complicar la relació, el bisbe Salinas va defraudar al feligrès després d’haver menjat la seva carn i haver begut el seu vi. El prelat havia estat hoste freqüent, amb dret a manutenció i llit, a l’emblemàtica finca de Pastorix a Valldemossa. De fet, les sospites de Mariano de España es van solidificar quan el bisbe va oficiar les noces de plata del matrimoni en les seves possessions campestres. El marit i amfitrió es va alarmar en escoltar la prèdica unilateral del prelat, que cantava les delícies de l’amor com si la parella casada durant 25 anys només constés d’una persona. L’espòs es va sentir escindit, igual que quan es retalla el protagonista desagradable d’una fotografia.

El marit no va escatimar mitjans, inclosa la contractació de detectius, per demostrar la diabòlica «abducció» conjugal, de la qual estava convençut. Encara que la història va acabar amb un enfrontament de la parella abans de la pacificació judicial, Mariano de España excusava sempre a la seva ja exesposa, per a descarregar la seva ira contra el prelat que hauria abusat de la seva preeminència espiritual.

L’explicació oficial de la relació entre el bisbe i la seva secretària particular no era només que atenien les necessitats de la diòcesi, sinó que també s’exercia una labor d’assessorament teològic. Les reunions educatives se celebraven en horari intempestiu. Les fotografies aportades mostraven a Salinas obrint en persona i en xandall les portes del Palau Episcopal de forma dissimulada, per tal de rebre a la seva convidada. Aquesta funció de guia intel·lectual, si no espiritual, també es compleix en Novell, que entaula la relació com a consultor en assumptes eclesials.

El vincle entre les accidentades prejubilacions forçoses de Salinas i Novell s’estableix a través del cardenal mallorquí Luis Ladaria, jesuïta com Bergoglio i el seu home de màxima confiança, fins al punt que el Vaticà va esgrimir la immunitat diplomàtica per alliberar-lo de la banqueta en els judicis per encobriment de pederàstia a Lió.

Ladaria no és només el Gran Inquisidor com a prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe. També va ser l’encarregat de reeducar el bisbe de Solsona com a director de la seva tesi doctoral, quan Novell va ser enviat a la universitat Gregoriana a calmar la seva rebel·lia juvenil. I el cardenal mallorquí, profund coneixedor de l’alta societat de l’illa, també seria decisiu a l’hora de resoldre amb bisturí l’escàndol de Salinas. El seu crim va ser l’exhibicionisme: nombrosos bisbes han mantingut relacions de parella amb la discreció del cas.

És difícil imaginar que la sortida de Novell sigui el fruit d’una decisió personal sense interferència vaticana. En el precedent mallorquí, la persistència del marit agreujat va donar fruits, i de res va servir que el bisbe de Mallorca s’allunyés de la seva secretària. El 8 de setembre de 2016, i la data serà significativa, el Butlletí de la Santa Seu publicava que «el papa Francesc ha acceptat la renúncia presentada per Javier Salinas al govern pastoral de la Diòcesi de Mallorca». Després del cessament, se l’arraconava i degradava a «bisbe auxiliar de València».