Núria Algué Rius, solsonina de 19 anys, ha viscut la festa major de Solsona d’enguany d’una manera especial, i és que s’ha convertit en la primera dona trabucaire en la història de la ciutat. L’estudiant d’Educació Primària de 19 anys sempre havia estat aficionada als trabucaires, i només complir la majoria d’edat ja va fer tot el possible per passar a formar-ne part de manera oficial, i ara ho ha aconseguit sent una de les membres d’una de les colles trabucaires més importants de Catalunya com és la de Solsona.

Ja ha passat la festa major d’aquest any. Com va viure l’experiència de la seva primera festa major com a trabucaire?

Va anar molt bé, vaig estar molt còmode i va ser una festa major que vaig poder gaudir des d’un altre punt de vista.

I com va ser la seva primera tirada?

Estava bastant nerviosa la veritat. Al principi esperava que anés pitjor, però després va anar tot molt bé.

Com et va rebre la població? No sé si va notar interès o sorpresa?

Sí. No sé com dir-ho, però es notava que la gent em mirava potser per sorpresa o per curiositat.

Abans de la festa major com s’imaginava l’experiència?

Doncs no ho sé, sincerament. No m’havia creat gaires expectatives de com seria la meva primera tirada com a trabucaire, però jo sabia que estaré tranquil·la i que aniria tot prou bé.

Quina relació tenia amb el món dels trabucaires abans de passar a formar-ne part?

La veritat és que no en tenia cap. Tampoc cap familiar n’havia format mai part.

I llavors què li va portar a entrar a formar part activament d’aquesta tradició folklòrica?

Des de petita m’havia agradat molt veure els trabucaires durant les festes de la ciutat, i a mesura que passaven els anys i m’anava fent gran seguia tenint la voluntat de formar-ne part. Llavors quan vaig complir els 18 anys vaig decidir que jo volia ser trabucaire i que era el moment d’intentar-ho. I així ho vaig fer.

Per ser trabucaire s’ha de disparar una arma de foc real. Com va ser el procés de preparació de cara a la seva estrena durant aquesta festa major?

El primer que vaig haver de fer va ser fer un examen psicotècnic per poder treure’m el permís d’armes, que és necessari. Al principi de l’estiu vaig fer un curset on explicaven temes de prevenció auditiva, prevenció visual, entre altres aspectes. També vaig anar amb l’Eudald i l’Estevet (dos dels membres de la colla de trabucaires de Solsona més veterans i, en el cas de Josep Vendrell Estevet, el cap de la colla) a provar l’arma, per no trobar-me en plena festa major havent de disparar per primer cop.

I com va ser l’experiència de fer el primer tret?

Sincerament m’ho esperava pitjor. Tothom em deia que potser no aguantaria el retrocés o coses així, i això va fer que anés amb unes expectatives que el retrocés seria molt fort. I tot i que realment ho és, ho vaig poder aguantar bé.

Per què creu que no hi ha hagut cap dona trabucaire abans a Solsona?

Simplement crec que tampoc hi ha hagut molt interès per part de les dones. Al final a tot Catalunya hi ha dones trabucaires, però no et sabria dir perquè aquí a Solsona no n’hi ha hagut cap. Potser simplement és que no es coneix realment bé què fan els trabucaires. De fet quan jo dic que sóc trabucaire hi ha gent que encara em pregunta que què és el que faig.

Creu que el fet de ser la primera dona trabucaire a Solsona pot encoratjar a altres dones a introduir-se en aquesta tradició folklòrica?

A mi m’agradaria molt i crec que sí que pot animar més dones a formar part dels trabucaires. Potser el fet que ja n’hi hagi alguna podria fer tirar endavant a altres noies de Solsona.

Hi ha una diferència d’edat notòria amb la majoria de la resta de membres de la colla. Com ha estat l’acollida?

L’acollida ha estat molt bona i la relació amb ells també ho és. La veritat és que estic molt còmode dins de la colla.