La paraula necròpolis, que prové del grec, significa ciutat dels morts i es fa servir per referir-se als cementiris. Precisament això és el que es pot trobar al bosc proper a la masia del Llor, a Castellar de la Ribera, tot i que amb la particularitat que és un cementiri prehistòric. Entre els torrents del Llor i dels Apòstols, hi ha actualment set tombes neolítiques i un menhir prehistòric que conformen la necròpolis amb més tombes del Solsonès.

Actualment la necròpolis està formada per set tombes i un menhir, però els documents de Mn. Serra i Vilaró, la primera persona que hi va fer una excavació arqueològica, apuntava que n’hi havia fins a 9 a principis del segle XX. De fet, ell va realitzar aquesta primera excavació l’any 1917, emportant-se objectes i restes humanes de les tombes per exposar-les al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona que ell dirigia. Fins al 1997 no es va fer cap actuació més a la necròpolis del Llor, i això va fer que el jaciment estigués en un estat deplorable.

Per aquest motiu, un equip d’arqueòlegs, encapçalat per Josep Castany i Lluís Guerrero, van fer una actuació de neteja i adequació de l’entorn per deixar a la vista les lloses de les tombes, la consolidació de les estructures així com del menhir que havia caigut a terra i s’havia trencat, i van retolar la zona per tal de fer-la accessible i visitable.

Gràcies a la seva actuació avui s’hi poden veure set tombes i un menhir. Entre totes les tombes de la necròpolis s’han pogut documentar restes pertanyents a onze individus. D’aquestes restes destaquen les de dos possibles bessons d’entre 16 i 18 anys que es van trobar a la tomba número 1, fet que es va poder saber gràcies a la forma de les seves dents. Pel que fa a l’aixovar, el conjunt d’objectes dipositats en els enterraments, cal destacar més d’un centenar de punxons d’os, un penjoll fet amb un cargol marí, arracades fetes amb ullals de senglar, ganivets de sílex i algunes destrals i molins de pedra, entre altres objectes.

La presència del Solsonià

Solsonià és com es coneixen les restes arqueològiques del neolític mitjà descobertes a la Catalunya Central. S’han agrupat aquestes restes sota el concepte de Solsonià perquè coincideixen en la manera d’enterrar els seus morts amb fosses excavades a terra revestides amb grans lloses. La necròpolis del Llor n’és un exemple, així com les altres necròpolis que hi ha a Castellar de la Ribera i arreu de la comarca.

A més de la manera d’enterrar-los, els estudis realitzats al jaciment del Llor concorden amb els d’altres jaciments neolítics en el sentit de les formes dels cossos a l’hora d’enterrar-se que es trobaven normalment en posició fetal, o la direcció que apuntaven, mirant on es pon el sol. De fet, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona va realitzar una exposició sobre el Solsonià fa uns mesos i té una important col·lecció de restes i materials d’aquest conjunt a les seves vitrines.

Una visita per a petits i grans

La cooperativa Solsona Experience, juntament amb el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i l’Ajuntament de Castellar de la Ribera, ha estat l’encarregada d’organitzar les visites teatralitzades a la necròpolis neolítica del Llor. El fet de fer-les teatralitzades fa les explicacions més amenes i divertides, afavorint que la puguin seguir i gaudir des dels nens fins als més grans sense deixar d’aprendre les característiques d’aquest espai. De fet la cooperativa ja ha realitzat aquest tipus de visites en altres ocasions com, per exemple, al nucli de Sant Esteve d’Olius.

En aquesta ocasió, però, les protagonistes són dues guies que acompanyen els visitants a través de les diverses tombes explicant les seves curiositats. També hi apareix un dels protagonistes de la història d’aquest jaciment, el Mn. Serra i Vilaró, acompanyat d’un pagès de l’època. Els quatre personatges, des d’una vessant còmica, expliquen quines van ser les tasques del mateix Serra i Vilaró i de l’equip d’arqueòlegs que hi va fer la segona actuació en aquest jaciment.

Les visites teatralitzades a la necròpolis del Llor es van estrenar aquest estiu, però la bona rebuda dels visitants va fer que s’organitzessin més visites durant el pont d’octubre. Ara, que arriba el fred de l’hivern, no es preveu fer més visites en aquest indret que es troba a l’aire lliure, però es podria recuperar en un futur. Tot i això, la cooperativa va anunciar ahir que reprendrà una altra de les seves visites teatralitzades, en aquest cas la de Sant Esteve d’Olius. La visita es repetirà el 23 d’octubre, el 6 i 20 de novembre i el 4 de desembre i totes les sessions es duran a terme a 2/4 de 5 de la tarda. Així, es farà un repàs a la història de l’indret, des dels ibers fins al modernisme.

Mossèn Serra i Vilaró, l’únic exemple del «murri clerigus solsonensis»

El mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) va ser un dels arqueòlegs més importants de l’arqueologia catalana en la primera meitat del s. XX. El cardoní, en la seva etapa al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, va realitzar diverses excavacions per tot el territori del bisbat de Solsona descobrint i documentant més de 130 megàlits prehistòrics. També va destacar per la seva feina a Tarragona, excavant la necròpolis paleocristiana de Tarragona així com el Fòrum.

Serra i Vilaró va ser una persona molt respectada però, a mode de curiositat, s’ha sabut que era una persona molt inconformista i tossuda, que va fer que fins i tot es referissin a ell com a «murri clerigus solsonensis».

Entre el 2019 i el 2020 el Departament de Cultura de la Generalitat va organitzar diversos actes per commemorar el 50è aniversari de la seva mort.