Ja han passat 23 anys des que un incendi cremés 27.000 hectàrees afectant majoritàriament a la zona sud del Solsonès així com a boscos de les comarques del Bages i la Segarra. Després de tants anys, els habitants del territori afectat continuen recordant l’impacte del foc, que va fer palès el sentiment d’abandonament per part de les administracions que existeix a la zona.

L’impacte de l’incendi del 98 al Solsonès va ser objecte d’estudi ahir per un grup d’alumnes d’arreu del món que van participar en una jornada d’un curs europeu sobre incendis forestals que ahir va fer parada a la comarca. La jornada va finalitzar amb una taula rodona a les Casas de Matamargó on van poder parlar amb representants de la zona rural del sud del Solsonès. «L’incendi va demostrar l’abandonament de la nostra zona», explica Ramon Cases, de les Casas de Matamargó, a Regió7. Cases tenia 18 anys quan va ajudar en les tasques d’extinció de l’incendi tot i que recorda viure-ho amb molta impotència. «No podies fer res per apagar el foc, simplement protegir les cases que l’incendi s’anava trobant pel camí», explica.

Un cop finalitzat l’incendi, Cases explica que, a més del sentiment de pèrdua, la gent del territori sentia ràbia per l’abandonament de les administracions. «Després d’una catàstrofe com l’incendi esperàvem un suport que va ser escàs. Va ser la gota que va fer vessar el got d’una sèrie de mancances que arrossegàvem des de feia molt temps i que encara arrosseguem», lamenta Cases. Aquesta reclamació es va manifestar per escrit amb la declaració de Matamargó, un escrit redactat un any després de l’incendi per pagesos i habitants de la zona afectada per l’incendi que reclamaven que s’atengués a les necessitats del món rural i es reequilibrés el territori.

També va viure l’incendi en primera persona Eduard Plana, un investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) que va analitzar l’impacte socioeconòmic de l’incendi del 1998. «L’incendi va generar un fort sentiment de pèrdua, ja que el foc no només va tenir un impacte en termes econòmics sinó també en la identitat i la vinculació de les persones amb el seu territori», explica Plana.

Segons explica l’expert, aquell incendi va servir per fer un pont entre el món de l’extinció i el món de la prevenció treballant d’una forma més col·laborativa. «També va consolidar una argumentació que ja existia sobre la importància cabdal de l’activitat agrària com a principal factor a l’hora de prevenir incendis forestals», afirma Plana. En aquest sentit assegura que, encara avui, el rol de l’activitat agrària en la prevenció dels incendis ha de ser més reconegut i retribuït, i afegeix que el canvi climàtic fa més urgent a donar importància i valor a aquest rol.

Un exemple per al món

Una dotzena d’estudiants d’arreu del món van poder conèixer ahir l’impacte de l’incendi del 98 al Solsonès. Aquests alumnes formen part del projecte europeu Pyrolife que consisteix en el fet que diverses organitzacions europees recluten estudiants perquè facin un doctorat a les seves organitzacions. En aquest cas, els doctorats tracten sobre incendis forestals des de diversos vessants. El curs que s’està duent a terme a Catalunya és el primer que se celebra de forma presencial d’aquest curs europeu.