«Si anem a Google i busquem imatges relacionades amb la paraula ‘ciència’, trobarem una imatge molt vinculada amb un home blanc de mitjana edat vestit amb una bata blanca i a un laboratori. Això exclou a gent que no està dins del nostre imaginari». Aquesta va ser una reflexió de la investigadora Miryam Navarro, que dona una explicació a la manca de referents femenins que tenen les dones a l’hora de dedicar-se a la ciència.

Navarro va ser una de les cinc científiques participants a la taula rodona organitzada per la biblioteca Carles Morató de Solsona i Solsona FM. La resta van ser Maria Dolors Riera, professora i investigadora de la UPC Manresa; Nor Sidki, enginyera de mines i estudiant de doctorat de la UPC Manresa, Laura Porta, professora dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i directora del grau de Multimèdia de la UOC, i Andrea Duane, investigadora en incendis forestals del CTFC.

Les participants van coincidir en que els seus referents a l’hora d’interessar-se pels seus respectius àmbits no era una dona científica mundialment reconeguda sinó que eren persones més properes com familiars, docents o companys de feina. «Jo no tenia cap referent al meu sector. El meu referent va ser la meva mare, que no era enginyera però que volia que les seves dues filles es guanyessin bé la vida i tinguessin una cultura i una formació», va apuntar Maria Dolors Riera. Per altra banda, Andrea Duane va afirmar no haver tingut referents femenins «potser perquè no n’hi havien».

Laura Porta, que dirigeix el grau de Multimèdia a la UOC, va posar com a exemple la seva institució de la masculinització del món de la ciència i, especialment, de l’àmbit multimèdia. Prop d’un 70% de la plantilla de professors del grau són homes.

La decisió de la maternitat

«El meu fill va sentir a parlar primer de variables dependents i independents que el conte de la caputxeta», va explicar Porta, que va tenir el seu primer fill 15 dies abans del lliurament de la seva tesi doctoral.

Duane, per la seva banda, té un nadó de dos mesos. Ella treballa en el món de la recerca i apunta que una aturada penalitza molt en la trajectòria d’un investigador i això va influenciar a l’hora de gestionar la maternitat. En aquest sentit, Duane va reclamar una aposta més ferma per la conciliació familiar.

«Sents la pressió i la culpa de no estar fent cap de les dues coses correctament. Potser aquesta pressió un home no la té», va apuntar Navarro, que després de tenir la seva primera filla no va publicar tot el que l’acadèmia li demanava per poder estar més temps amb ella.

Tot i això, també han tingut experiències de discriminació per raó de sexe més enllà de les responsabilitats que es deriven del naixement d’un fill. Nor Sidki, en aquest sentit, va explicar la seva experiència com a cap de producció en obres públiques. «Vaig estar en un equip format tot per homes i jo era l’única dona. Moltes vegades havia de respondre als veïns si hi havia qualsevol problema relacionat amb les obres, però moltes vegades les persones amb qui parlava no acabaven de quedar convençudes del que jo els hi deia fins que no venia un home i deia que el que jo estava dient era així», va explicar Sidki.