Diu un dels grans tòpics que els homes no escolten i les dones no entenen els mapes. Sara Figueras Vila (Solsona, 1964) és el clar exemple que darrere d’aquesta teoria hi ha poca veritat. La seva ha estat una carrera entre cartografies, estudis geofísics i anàlisis sísmiques. Una trajectòria llaurada en un món majoritàriament masculí, cert, però on ella ha sabut demostrar el seu talent i que aquest li fos reconegut. Fa quatre anys que dirigeix l’Àrea de Geofísica de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i ha voltat món col·laborant amb l’ONU i alertant que, contra els terratrèmols, l’únic remei és la prevenció. A casa nostra, adverteix, no tothom està preparat.

El seu nom forma part de l’exposició Dones de ciència, que reivindica el paper de la dona en els camps científics i tecnològics. Sent que es mou en un món d’homes?

Ho diu la Unesco, que xifra en menys d’un 30% la presència de la dona en la ciència. On més ho he percebut és a la universitat, en congressos i en col·laboracions internacionals, on en alguns casos hem coincidit cinc dones amb 200 homes. A l’ICGC, ara hi ha més dones de ciència, però quan vaig començar érem poques. Semblava que no es podia compaginar ciència i vida familiar. Per sort, tot i que queda molta feina per fer, anem ben encaminats. Està molt bé que s’avanci en qüestions d’igualtat i de conciliació familiar.

A vostè, què la va atreure de la Geofísica i els terratrèmols?

Quan estudiava a Solsona tenia clar que les lletres no eren per a mi. Em cridava més la ciència i, sobretot, la física; sempre m’ha agradat buscar una explicació als fenòmens que observo. Per això vaig escollir Ciències Físiques. Els primers anys vaig fer moltes matemàtiques i vaig aprofundir en totes les branques de la Física abans d’especialitzar-me. Volia fer quelcom aplicat i em vaig especialitzar en Física de la Terra i de l’Univers, que incloïa Geofísica, Astrofísica i Meteorologia.

Hauria pogut ser astrònoma o meteoròloga, doncs. S’ho va plantejar?

Sí, i cada dia miro el cel i la lluna, m’agrada. I també vaig anar a un càsting de TV3 per fer de dona del temps. Però l'any 1989 em va sorgir l’oportunitat de participar en un gran estudi de prospecció sísmica a la península Ibèrica en el marc d'un projecte europeu i després de fer-ho ja vaig buscar feina en l’àmbit de la Geofísica. A l’ICGC necessitaven una persona per al Servei Geològic i hi vaig començar a treballar en risc sísmic. Era el 1990.

Tres dècades després és cap de l’Àrea de Geofísica.

Sí, des del 2017, quan tenia 53 anys.

Quants equips i quanta gent dirigeix?

Són tres unitats, la de Prospecció Geofísica, la de Predicció d’Allaus i la de Sismologia i Risc Sísmic. Hi treballen unes 20 persones fixes i 9 estudiants que es van renovant.

Li toca liderar temàtiques força diverses.

Sí, totes elles relacionades amb el servei públic, com ara la coordinació tècnica dels plans d'emergència Sismicat i Allaucat i la implicació en els plans Neucat i Inuncat. De totes les unitats que dirigeixo en tenia bagatge previ, menys de predicció d’allaus. Però tenim un bon equip i n’he après molt d’ells

En un article recent afirma que els terratrèmols són tan normals com la pluja.

N’hi ha cada dia a tot el món, per això diem que són com la pluja. A Catalunya, són uns mil l’any. La majoria no els percebem perquè són de magnitud petita, però la xarxa sísmica sí que els detecta. És interessant veure quines zones són sísmicament actives i quines no. A vegades és millor que n’hi hagi de petits, perquè l’escorça terrestre es va deformant i trencant. Allà on no n’hi ha cap s’hi podria estar acumulant energia i, en cas d’haver-n’hi un, podria ser més fort.

Si el terra tremola, deuen haver de córrer.

Tenim un sistema d’alerta automàtic que s’activa quan detecta un esdeveniment rellevant, que tant pot ser d’origen tectònic o provocat per voladures, un meteorit... qualsevol fenomen que pugui fer vibrar el terreny. El sistema localitza l’epicentre, calcula l’altitud i altres paràmetres i ens avisa. Comprovem si és un terratrèmol i s’activa el protocol d’actuació del pla Sismicat, que, per cert, Catalunya va ser la primera comunitat d’Espanya que en va tenir un d’específic per a sismes.

Per què bona part dels últims terratrèmols han tingut l’epicentre a l’Alt Urgell?

I al Ripollès i la Selva. Som en una zona de contacte entre la placa africana i l’euroasiàtica i, encara que el xoc es produeixi a la línia Açores-Gibraltar-mar d’Alborán, la pressió es pot traslladar cap aquí. Els Pirineus encara s’aixequen uns quants mil·límetres l’any.

Al Bages n’hi va haver un el 23 de febrer passat, de magnitud 1,8.

És una comarca on són petits, però sí que n’hi ha. Aquest territori té l’escorça deformada, no tant com al Pirineu, però amb petites falles. També s’hi poden percebre els sismes de magnitud més gran amb epicentre al Pirineu i fins i tot produir-hi danys tot i ser lluny.

Com funciona el càlcul de les magnituds?

Es calcula a partir dels registres i està relacionat amb la grandària del terratrèmol. Un de magnitud 5 implica una vibració del terreny 10 vegades més gran que un de 4, i un de magnitud 6 és 100 vegades més que aquest.

A Catalunya estem preparats per a un gran terratrèmol?

Pel que fa a la població, no gaire. Transcorre tant de temps entre un sisme i un altre que fa que molta gent no en sigui conscient. I tampoc quan viatgem. Si anem a un lloc on hi solen haver terratrèmols és important saber què fer i què no fer. A Catalunya n’hi ha un de magnitud 5 cada 30 anys i un de 6 cada 500-1000 anys. D’aquests, n’hi va haver a l’edat mitjana, entre el 1427 i el 1428. Els epicentres van ser a la Selva, la Garrotxa i el Ripollès, però es van notar arreu i van causar milers de morts.

Per estadística ja ens en toca un, doncs?

Els estudis es basen en períodes de retorn i pot ser una dada no exacta.

Institucionalment, estem més ben preparats, oi?

Com que un terratrèmol no es pot preveure, fa 30 anys que ens esforcem per mitigar els efectes que en tindria un. Tècnicament hem avançat molt, amb avaluacions de riscos i normatives de construcció sismoresistent, amb l’establiment del pla de protecció civil Sismicat i amb la capacitat de generar alertes i escenaris de danys en temps quasi real. Tot això es basa en estudis probabilístics i en models, no ho hem pogut calibrar mai en una situació real al nostre territori. Però és molt millor això que res. I totes les estructures i els edificis essencials tenen estudis propis.

Per on s’ha d’avançar?

Hi ha temes pendents i molt importants, com la rehabilitació del nombrós parc d’edificis construïts abans del 1974 i la formació i educació de la població. En la mitigació de tots els riscos que afecten el nostre territori hi ha d’estar implicada tota la societat, tant la comunitat cientificotècnica com la població i els polítics i gestors del territori.

Un de magnitud 6 on faria més mal?

Aquesta informació no la podem revelar. Però cal tenir en compte que un sisme fort amb epicentre al Pirineu podria acabar fent molt més dany lluny d’allà. El terratrèmol no et mata, ho fa el que et pot caure al damunt.

Ha viscut algun sisme fort en pròpia pell?

No, i això que he visitat molt sovint llocs on se’n produeixen, com Amèrica del Sud.

Un moment destacat de la seva carrera.

Vaig ser a la seu del Servei Geològic dels Estats Units, a Colorado, on monitoritzen tots els terratrèmols del planeta, i vaig poder veure en gros el que aquí fem a escala regional. Va coincidir que hi va haver un sisme de magnitud 6 a Grècia i em van deixar seure a la sala d’operacions. Va ser fascinant.

També ha col·laborat amb l’Organització del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears. Com va ser l’experiència?

Hi vaig col·laborar durant tres anys. El 2014 vaig ser avaluadora d’un simulacre molt realista que va consistir a desplegar experts de tot el món i muntar una base d’operacions en menys de 48 hores al desert, a la frontera de Jordània i l’Iran. Va ser una vivència impressionant i em va demostrar que una catalaneta de Solsona està prou formada per participar en un desplegament així.

Parlant de Solsona, hi va gaire des que va marxar a viure a Barcelona?

La terra sempre tiba i, per sort, em vaig casar amb un barceloní a qui li agrada molt la meva ciutat i el Solsonès.

Els 4 cantons

Tothom té el que es mereix?

Malauradament no.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Empàtica. Exigent.

Quina part del seu cos li agrada menys?

Els peus.

Quant és un bon sou?

Un bon sou ha de compensar la feina que un fa, l’experiència que requereix i la responsabilitat associada.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

El senyor dels anells, de J.R.R. Tolkien.

Una obra d’art.

Els nenúfars de Monet.

Què s’hauria d’inventar?

Un robot domèstic per planxar tot tipus de roba.

Déu existeix?

Crec que no.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Marie Curie.

Un mite eròtic.

James Bond.

Acabi la frase. La vida és...

Un viatge curt, intens, bonic i de vegades feixuc.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Bona.

Tres ingredients d’un paradís.

Família, amics i el meu gat Newton.

Un lema per a la seva vida.

Amb un somriure tot es veu diferent.