«No ens podem fer una idea del que realment és l’univers»

Quina feina fa a l’Observatori Astronòmic del Teide?

Jo soc tècnica d’operacions telescòpiques. A l’observatori hi ha diferents telescopis i jo treballo tant amb telescopis diürns com nocturns. Quan treballo de nit, faig servir dos telescopis. L’IAC80 treballa de forma local, és a dir, has de ser-hi presencialment per treballar-hi. Cada nit ens envien un pla i nosaltres preparem el telescopi i, per dir-ho d’alguna manera, l’apuntem. Bàsicament som qui el fem funcionar. En el cas de l’altre telescopi, el Carlos Sánchez, el que fem és deixar-lo a punt perquè funcioni perquè l’observació es fa de forma remota, és a dir, l’observa gent a distància. De fet, cada nit l’observa gent d’Europa i gent del Japó. A més, si hi ha algun problema, nosaltres som els encarregats de solucionar-ho.

Per què va decidir anar a les illes Canàries?

A Canàries hi ha la sort de tenir un dels millors cels del món i, a més, hi ha dos observatoris molt bons, com el del Teide i el del Roque de Los Muchachos, a La Palma. A vegades tendim a marxar molt més lluny a estudiar, però vaig pensar que si tenia un bon institut astrofísic, un màster ben valorat i un dels millors cels del món, no vaig dubtar a l’hora d’escollir-lo. A més també hi ha el punt sentimental de ser el lloc on vaig descobrir l’astronomia.

Què s’hi pot veure als telescopis amb els quals treballeu?

Una curiositat és que nosaltres ja no posem l’ull al telescopi, sinó que ho veiem a través d’una pantalla. Al final fem una imatge del cel, que tant pot incloure galàxies com només estrelles i puntets. El que realment és important és l’anàlisi d’aquestes imatges.

Havia tingut algun referent femení dins del sector de l’astronomia i l’astrofísica?

És un entorn on les dones han estat molt invisibilitzades. No obstant, sí que és veritat que, tot i que sempre he tingut molts més professors que professores, les dones que m’he trobat en aquest món m’han semblat molt potents i m’han marcat molt, tant a Barcelona com aquí a La Laguna. Són persones que mereixen ser molt més reconegudes.

I s’ha sentit discriminada en alguna ocasió pel fet de ser dona?

De forma directa o descarada no, però sí que és veritat que estar sempre envoltada d’homes és un entorn no prou còmode perquè sempre has de demostrar una mica més pel simple fet de ser dona. Això a vegades acaba cansant. És una forma de discriminació indirecta.

Té pocs anys de trajectòria, però què és el que li agrada més de la seva feina?

Jo sempre dic que el que m’agrada més és que tinc la sensació que no pararé d’aprendre mai. Em fa feliç haver trobat una feina que em fa estar en continu desenvolupament. És increïble. D’altra banda, començar la meva carrera sent observadora en un observatori com aquest és un plaer. En aquest sector hi ha molta gent que comença sent astrofísica però no viu un primer contacte amb l’observació, i jo ho estic podent fer.

Quins són els seus futurs passos?

He descobert que treballar amb telescopis m’agrada molt, llavors no descarto passar per altres observatoris. No obstant, la investigació és un tema que m’interessa molt i, per tant, sempre tindré la porta oberta per dedicar una part de la meva vida a aquest sector. També penso que la divulgació i la comunicació són molt importants. Per això he estudiat el màster de professorat en la menció de matemàtiques, i també estic intentant formar-me en comunicació científica. Està molt bé que investiguem però també és necessari saber-ho explicar bé.

Ja fa uns quants anys que viu fora de Solsona. Quina és la seva relació actual amb la ciutat?

Jo soc una enamorada de Solsona. La gent que em coneix sap que, vagi on vagi, sempre parlo de Solsona, i no hi deixo d’estar connectada mai. A més, formo part de La Fura, que no paren de fer activitats i, per això, intento estar sempre a l’aguait del que fan. Sempre que puc m’hi escapo.

Com esteu vivint l’erupció del volcà Cumbre Vieja des d’allà?

A la societat canària estem molt cansats. Al principi va ser un xoc, però ara ja fa molt temps que dura. A més, coneixes gent que ha perdut la casa o que pateix per l’afectació que pot causar la cendra, i es passa malament. És bastant dur. Jo hi vaig anar i he de dir que, com a espectacle de la naturalesa, és increïble, però un cop veus les conseqüències humanes, és complicat. A l’Observatori de La Palma han hagut de parar durant un quant temps les observacions i hi ha hagut algunes nits que nosaltres també hem tancat perquè poden arribar cendres del volcà.

Fins a quin punt coneixem l’univers?

Jo crec que no ens podem fer una idea. Cada cop que entenc alguna cosa em surten cinc preguntes noves. És un tema molt complex i molt ampli, però també molt apassionant, i això és el que ens fa ser aquí i no desistir en el seu estudi.