Mossèn Enric Bartrina, antic arxiver de l’Arxiu Diocesà de Solsona i reconegut divulgador cultural, va rebre ahir un reconeixement de la ciutat de Solsona i de la comarca a través del premi Signum, que arriba a la 21a edició. Bartrina, ara delicat de salut, va estar acompanyat d’una setantena de persones, amics i veïns dels llocs on havia exercit com a sacerdot, però també de les autoritats polítiques i religioses. L’acte el va presidir Josep Caelles, president de la delegació del Consell Comarcal del Solsonès, i també van ser-hi presents el bisbe de Vic (i de Solsona temporalment), Romà Casanovas, i l’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert.

Enric Bartrina es va mostrar molt agraït pel reconeixement i va subratllar en la seva intervenció la riquesa cultural de Solsona. En un acte emotiu, l’exarxiver va dir que, «tot i que les meves arrels són del Berguedà, em considero com un fill de la ciutat de Solsona».

Un dels moments més emotius va ser la lectura de la glossa sobre Enric Bartrina que va fer-li mossèn Antoni Guixé, amic personal de Bartrina i antic rector de Cardona. Guixé va fer una pinzellada de la seva època de seminarista i del nomenament com a capellà a càrrec del bisbe, i més endavant cardenal, Vicente Enrique Tarancón, per entrar en la seva etapa a Guardiola de Berguedà. Guixé va explicar que en aquest poble del Berguedà hi va ser 25 anys, i va destacar la tasca de recuperació de l’antiga església romànica de Sant Llorenç de Bagà. També els treballs d’investigació sobre les runes de l’antic castell de Guardiola de Berguedà. Guixé va explicar l’arribada de Bartrina a Solsona el 1989 i la seva tasca a l’Arxiu Diocesà de Solsona, les accions de difusió i publicacions de llibres, revistes, opuscles... En aquest aspecte, va destacar una anècdota que posa en relleu la notorietat que va adquirir la seva figura al capdavant de l’arxiu, «La gent, en lloc de dir que anava a l’Arxiu, deia anem al Bartrina». Guixé també va destacar el paper que va tenir a les parròquies veïnes de Solsona, com ara Navès, Olius i Brics. «A part de la tasca litúrgica, hi va fer una gran aportació en el vessant cultural i de les tradicions, que encara perdura», va dir.