Francesc Conesa iniciarà el seu ministeri episcopal com a bisbe de Solsona el proper 12 de març. Des de llavors tindrà al davant importants reptes com rejovenir l’edat mitjana del clergat de la diòcesi, fer una Església més oberta i acollidora seguint les indicacions del Papa, aconseguir una unió més forta en el si del bisbat després de diferències sorgides internament durant els darrers anys i, sobretot, sanar les ferides causades per la renúncia de l’anterior bisbe, Xavier Novell i la manera en com s’ha produït.

Conesa es trobarà amb una diòcesi que cobreix una extensió de 3.536 km² i una població de prop de 140.000 habitants. La componen 170 parròquies que estan organitzades en una dotzena d’unitats parroquials. A més, es trobarà amb una població eminentment rural caracteritzada per parròquies petites, ja que, segons apunta el mateix bisbat, el 75% de les parròquies no passen de 300 habitants i les més grans no arriben a 20.000. Segons l’últim balanç publicat pel bisbat, la diòcesi compta amb 51 capellans residents al bisbat, 5 fora del bisbat i 3 que viuen a països de missions.

Rejovenir el clergat

La mitjana d’edat dels capellans que formen part de la diòcesi de Solsona és avançada. Ho explica un d’aquests capellans, Josep M. Besora, que és el President de la confraria de la Mare de Déu del Claustre de Solsona. «Els capellans són molt grans. La mitjana d’edat és de 75 o 76 anys. Jo en faré 80 aquest any i soc dels 24 més joves», destaca Besora. En aquest sentit, el capellà apunta que és una problemàtica que viu l’Església en general. Per donar solució a aquest problema, Conesa podrà potenciar encara més el seminari de Solsona. De fet, fa un any i mig tenia set seminaristes, una de les xifres més altes de Catalunya respecte a la població que cobreix el bisbat.

Unió del bisbat i el seu entorn

L’etapa de Xavier Novell al capdavant del bisbat de Solsona va ser convulsa i determinades accions i decisions van generar algunes fragmentacions en el si del bisbat i en el seu entorn. N’és un exemple la creació de la Càritas Parroquial de Solsona, per part de Novell, creada com a alternativa a la Càritas Arxiprestal Solsona-Morunys que ja existia a la ciutat. L’intent de Novell per treure poder de decisió a l’assemblea de socis de Càritas no va ser ben vista per l’entitat.

A més, la creació d’una segona Càritas per part del bisbat exemplifica les diferències generades. El president de Càritas Arxiprestal és Ramón Padullés, que diu que «esperem que sigui receptiu i que puguem desenvolupar l’activitat que hem fet fins al dia d’avui sense interrupcions i sense embolics de voler canviar uns estatuts que va crear la mateixa Església». «Si al bisbat li interessés no ens semblaria malament unificar les dues Càritas, però al final l’altre la va crear el mateix bisbat», assenyala.

També es van generar diferències amb membres del bisbat. Ramón Segués, de l’associació d’amics de Mn. Huguet, explica que « s’han generat fraccions dins del bisbat» i posa com a exemple «alguns capellans grans que dubto que s’hagin sentit ben tractats, el conflicte de Càritas o també el dels escoltes».

Sanar ferides

El primordial objectiu i una de les raons perquè el relleu hagi estat tan ràpid és sanar les ferides causades per la marxa de Novell. Besora diu que el bisbat surt d’una etapa «trista» que cal superar. Segués, per la seva banda, es mostra confiat en Conesa i a la seva voluntat de fer una Església més acollidora i oberta, en comunió amb el posicionament del Papa Francesc.