Francesc Conesa: «Vull ser un bisbe que està amb el poble, l’escolta i camina amb ell»

Com li va arribar la proposta de ser el nou bisbe de Solsona i quan va ser?

Va ser el dia 13 de desembre, a través d’una trucada del nunci apostòlic del papa Francesc a Espanya, Bernardito Auza, que em va comunicar que el Sant Pare volia que jo fos el bisbe de Solsona. Jo estava fent una visita pastoral a una parròquia, acabava de celebrar l’eucaristia i va ser una sorpresa molt gran perquè no esperava de cap manera que em demanessin ser el nou bisbe de Solsona. Jo estava en el meu món aquí a Mallorca, treballant a gust.

Què va pensar en aquell moment?

Vaig sentir una pena molt gran per Menorca. Jo porto aquí 5 anys i la gent de l’illa està molt decebuda de tenir tants canvis de bisbes, ja que cada 5 o 6 anys els hi canvien. L’última vegada van estar dos anys sense bisbe. El primer que vaig pensar va ser això, que em sabia greu per la gent de Menorca. Però també em va fer il·lusió per la gent de Solsona. Donaré tot el que pugui aportar a aquesta església.

Amb la seva arribada a Solsona es confirma la relació entre Menorca i Solsona. De fet serà el tercer bisbe que faci aquest moviment.

Sí, de fet ara mateix estic veient els seus retrats, el de Miquel Moncadas i el d’Antoni Deig ja que tinc aquí tots els retrats dels bisbes de Menorca. Tinc present que hi ha hagut aquests dos bisbes i a més hi va haver un altre bisbe a Solsona que era menorquí, el bisbe Guillem Gonyalons. A mi el que m’ha arribat és que es té molt bon record d’ells. Esperem que segueixi així.

Ha pogut parlar ja amb la gent del bisbat de Solsona?

He pogut parlar amb el vicari general, el Marc Majà i també amb el Romà Casanova, que és l’administrador apostòlic. La setmana que ve tenim visita al Sant Pare, a Roma. Anem junts els bisbes de Catalunya amb els de la província eclesiàstica de València. Allà em trobaré amb ells i aprofitarem per parlar sobre Solsona. A més tinc la intenció de visitar Solsona la setmana que ve per anar preparant l’acte de nomenament i començar a conèixer la realitat de Solsona i de la diòcesi.

Per on començarà la seva feina a Solsona?

El primer que hauré de fer és conèixer i escoltar. Jo no vaig amb idees preconcebudes ja que el primer que s’ha de fer és conèixer la realitat de la diòcesi que per mi encara és molt desconeguda. Després escoltaré a la gent, tant als capellans com als laics. S’ha d’escoltar i discernir junts després què és el que convé fer. No tinc cap pla pastoral ni res preparat encara.

Quins reptes tindrà per endavant al bisbat de Solsona?

Jo ara justament estic llegint l’informe sobre el bisbat de Solsona per poder-me fer una idea de la seva realitat i tenir un primer contacte. Encara és d’hora per establir quins reptes tindrem per endavant.

Entenc, però, que un dels principals reptes serà recuperar la normalitat després de la marxa de l’anterior bisbe de Solsona, el Xavier Novell?

Clar, és important recuperar la normalitat en la vida de l’Església. Aquests actes ens afecten però hem de tornar a la vivència de la nostra fe en Jesucrist i fer-ho junts.

Com ho va viure vostè des de Menorca?

Ens coneixíem de la Conferència Episcopal Espanyola però no havia tingut més tracte amb ell més enllà d’això. Al principi va ser una gran sorpresa perquè tampoc sabíem les raons de la seva renúncia. Després, al saber-ho, vaig sentir llàstima per la diòcesi i vaig pregar molt per ell i la seva nova etapa de vida i també per la gent del bisbat. Jo crec que ha estat una reacció comuna entre els bisbes, però sempre amb molt de respecte per la llibertat de les persones i les seves decisions.

Entén la manera en com es va gestionar la seva sortida del bisbat?

Ara mateix no tinc un criteri ni els coneixements per jutjar si es va fer correctament o no.

Com espera que sigui la seva etapa al capdavant del bisbat de Solsona?

A mi m’agradaria ser un bisbe que està amb el seu poble, que l’escolta i que camina amb ell. Jo a la carta que he escrit parlo de sinodalitat, que és una paraula que està de moda a l’església, però per mi no és una paraula, és una realitat. És caminar junts amb la gent que creu en Jesucrist, que té il·lusió de viure la seva fe i que té il·lusió de comunicar-la als altres. Com es farà, ja ho veurem.

Entenc que la voluntat és que sigui una església més oberta?

A mi m’agradaria una església de portes obertes, que és un tema que hem treballat molt a Menorca. La idea d’acollir i de ser bons samaritans.

Vostè ha publicat bastant sobre teologia i també sobre filosofia. Veig que hi té interès.

Jo vaig estudiar filosofia i vaig fer un doctorat. M’agrada molt la filosofia. Continuo llegint coses relacionades i quan puc escric algun article en una revista i m’agrada molt l’estudi. Segur que aquest aspecte també pot aportar a la meva tasca com a bisbe.