La sala d’exposicions temporals del Miracle, a Riner, s’ha convertit durant uns mesos en un gran saló de joc amb joguines que van des de fa 3.000 anys fins a la primera meitat del segle XX. Aquest espai acull dues exposicions que estan relacionades i tenen com a eix principal els jocs i les joguines al llarg de la història.
Una exposició ha estat creada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i se centra en els jocs i les joguines més antigues, amb mostres d’arreu del món. I l’altra conté desenes de joguines del Solsonès. L’historiador Màrius Codina és el comissari d’aquesta darrera exposició, amb la majoria de jocs i joguines de la col·lecció privada de Codina i també amb molts objectes cedits per famílies de la comarca del Solsonès.
Mentre fa un repàs de les joguines de l’exposició, Codina explica que feia temps que volia fer una exposició centrada en aquest tipus d’objectes. Quan va saber que el Museu Arqueològic de Catalunya feia una exposició itinerant sobre el tema, va moure fils amb l’Ajuntament de Riner i el Centre d’Estudis Lacetans (CEL) per portar-la al Miracle i complementar-la amb les joguines del Solsonès del segle XX.
«Les joguines no havien evolucionat gaire fins ara. Les formes i els materials amb què es feien eren diferents, però el fons era el mateix», explica Codina mentre observa les rèpliques d’unes nines de l’antic Egipte. En aquest sentit, destaca els jocs de pilota, que ja es feien a la prehistòria, així com les nines i els jocs de taula, com per exemple els escacs, que s’han mantingut fins a l’actualitat amb pocs canvis més enllà dels materials de què estan fetes les peces. Codina destaca que, tot i que fins ara no hi havia hagut una gran revolució pel que fa a les joguines, l’evolució de la tecnologia i l’aparició de les pantalles ha modificat notablement la manera de jugar dels nens i nenes.
Hi ha molts jocs que s’han mantingut fins ara. Els io-ios, les baldufes, la pilota, el joc de bales i els jocs d’atzar com els daus són algunes de les joguines que han arribat fins ara sense tenir pràcticament cap canvi. L’exposició, a més de jocs, joguines i plafons informatius, també té un parell d’escenografies de contes populars per fer més entretingut el seguiment per part dels visitants.
Un teatre especial
D’entre les joguines que apareixen a la part dedicada al Solsonès, el comissari de l’exposició destaca «El Teatro de los Niños», un teatret creat per l’editorial Seix i Barral l’any 1915. «Va servir per apropar una mica la cultura als nens. En aquella època no hi havia ràdio ni televisió, només llibres, i aquesta manera d’explicar històries podia ser més interessant per a ells», assenyala Codina. En aquest sentit destaca que les joguines no només eren una eina de distracció, també servien als nens «per divertir-se, per relacionar-se entre ells, per aprendre i per a moltes coses més».
El CEL potencia l’etnologia
Una de les entitats impulsores d’aquesta exposició és el Centre d’Estudis Lacetans, concretament la secció d’etnologia, que estudia les diverses cultures de les societats de la història de la humanitat.
A més de fer el recull de les joguines de l’exposició, el CEL també ha buscat informació sobre com es reflecteixen les classes socials a través de les joguines i les diferències entre les que feien servir els nens i les que feien servir les nenes.
«A la secció d’etnologia ens interessa fer exposicions sobre el dia a dia i sobre aspectes més quotidians dels nostres avantpassats», destaca la coordinadora de la secció d’etnologia del CEL, Montse Creus. Al principi, la secció, la més jove del CEL, va començar amb la Mostra de Cinema Etnogràfic, que va dur a terme durant tres anys, però no va tenir gaire bon seguiment. Llavors va posar en marxa les exposicions. Un exemple n’és «A bodes em convides», una exposició sobre el casament en el món de pagès a Catalunya, que també es va dur a terme al Miracle i de la qual Regió7 en va fer un ampli reportatge. I ara és el torn de les joguines. «La idea és continuar en aquesta línia. Les exposicions estan tenint més bona recepció per part del públic i és una manera molt visual i atractiva d’explicar diferents aspectes de la nostra societat», explica Creus, i destaca que tenen com a objectiu poder conèixer aspectes més relacionats amb el dia a dia dels nostres avantpassats.
