El conseller comarcal del Solsonès, Joan Subirana, ha assenyalat que la comarca no descarta una consulta a la ciutadania sobre la candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern per l’any 2030 que el Govern català s’ha determinat a impulsar. Subirana apunta, però, que aquesta idea hauria de passar abans pel ple del Consell Comarcal. Encara que els jocs no acabin tenint un impacte directe en el Solsonès, Subirana s’ha mostrat decebut pel fet que no se’ls pregunti i ha assenyalat que els hauria agradat que almenys se’ls demanés l’opinió.

Tot i això aquest dissabte el conseller republicà va assegurar en l’edició impresa de Regió7 que era «lògic» que no es fes la consulta al Solsonès i va apuntar que «si la regió de l’Alt Pirineu i Aran estan a favor dels Jocs, nosaltres poca cosa hi podrem dir». Uns dies després, però, el conseller comarcal del Solsonès assegura que «al Prepirineu ens sentim una mica en terra de ningú» i lamenta que la comarca no participi en la consulta del Govern sobre els jocs. En qualsevol cas, el territori reclama que hi ha actuacions que encara que els jocs no se situïn allà, caldrà que també s’hi esmercin recursos, com és el cas de les infraestructures i també ajuda per revertir el despoblament que afecta la zona des de fa anys.

Berga llança la primera pedra

La proposta de fer una consulta alternativa a la que organitzarà el Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran la va proposar l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez. «Si no ens fan una consulta oficial, la farem extraoficial», va assenyalar el batlle. D’aquesta manera, «sigui en una consulta feta des de la Generalitat, o feta des del territori, la gent del Berguedà ha de tenir dret a dir si volen Jocs Olímpics o no en volen», va puntualitzar. Sànchez va lamentar que comarques com la seva, però també el Ripollès o el Solsonès, quedin excloses de la presa de decisions. «D’entrada ho rebem amb sorpresa, perquè pensar que es facin uns Jocs Olímpics al Pirineu i que no ens afecti, està clar que ens afectarà», va exclamar el batlle. «Només cal veure cada cap de setmana com és el trànsit al Ripollès i el Berguedà i tots els col·lapses que es generen», va afegir.

Pel batlle de Berga, si des del govern català es té clar que un projecte com els jocs olímpics afavorirà el país, «no han de tenir por de consultar la seva gent». «Si el projecte dels jocs ja genera dubtes, li afegeixes més dubtes perquè no consultes part del territori afectat, ja no és que el projecte neixi coix, sinó que neix gairebé mort», va puntualitzar. En aquest sentit, segons l’alcalde, preguntar els veïns de territori si volen o no un projecte d’aquestes característiques és bàsic. «La gent del Berguedà tindrà dret a decidir», ha subratllat Sànchez. De moment encara no hi ha més detalls sobre el com o el quan, ni tampoc es té clar que s’estengui a tota la comarca, però la voluntat de la capital berguedana és en aquest sentit.

El Ripollès demana informació

Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, entén com a necessari que hi hagi un avantprojecte «molt clar» que digui què pot passar al territori i què no pot passar. «A dia d’avui això encara no ho hem vist ni ho tenim sobre la taula», va lamentar. «Per poder opinar i abans que es faci la votació a mi m’agradarà saber què votarà la gent», es va preguntar.

Per Colomer, el projecte que hi hauria d’haver sobre la taula hauria d’especificar, entre d’altres, on es faran les proves d’esquí, «si a la Vall d’Aran, a Masella o a la Vall de Núria», o «el patinatge sobre gel si es farà a Barcelona o a Puigcerdà». Aspectes com aquests són els que s’haurien de tenir clars, ha destacat el president del Consell Comarcal. A més, Colomer no vol que s’aposti per una millora d’infraestructures centralitzada, sinó que aposta perquè es «reparteixi joc» a tot el territori, cosa que hauria de revertir en l’economia de totes les comarques.

De la seva banda, l’alcalde de la capital ripollesa, Jordi Munell, va lamentar que el projecte de Jocs Olímpics d’Hivern es comenci a «allunyar» del projecte inicial que s’havia presentat, un projecte que tenia el tren, una infraestructura clau del territori, com a element vertebrador d’una iniciativa «sostenible». Munell va destacar que se senten «decebuts» perquè darrere hi ha molts sectors implicats, no només el turisme sinó també tots els que viuen de la muntanya, com els de lloguer de material d’esquí, per exemple. «No ens han deixat ni tan sols l’opció a opinar, a decidir ni a votar», va dir l’alcalde.