Qui ens havia de dir que allò que va començar d’amagat l’any 1971 es convertiria en una festa tan completa com és ara?

Fa més de cinquanta anys, uns quants joves agosarats, anomenats Joventut Solsonina van decidir recuperar la festa del Carnaval. El que d’entrada semblava - i segurament era -, una bestiesa, sense ajudes ni subvencions i amb el dictador encara viu, va tenir una bona acceptació per part de la gent que any rere any s’anava sumant a la festa i feia que anés creixent amb nous actes i en recuperaven d’antics.

Actualment parlem d’una festa viva. Per carnaval la gent es transforma i tant petits com grans vivim uns dies d’alegria. Només cal veure com els nens i nenes preparen la festa a les escoles, o com les comparses i colles d’amics es troben per preparar l’engalanada del seu carrer; o la gent més gran que fan la llista de la compra pel sopar que faran a la plaça; o els botiguers que dediquen temps a fer els seus aparadors bojos o tantes i tantes persones que d’alguna manera aporten el seu granet de sorra a la festa. És gràcies a tot això que tenim la festa que tenim.

Jo he viscut el carnaval des de molt petit. A casa sempre es parlava de com seria aquell any la festa i, més endavant, vaig formar part de la comparsa Mata-rucs, més tard vaig ser membre de la comissió de festes, el 2016 va ser un any molt especial per a mi, ja que vaig ser Carnestoltes i fa més de trenta anys que soc membre de l’orquestra del carnaval: la Patinfanjàs. Així, doncs, he tingut la sort de viure la festa des de diferents àmbits.

Si hagués de definir aquesta celebració, ho faria amb tres paraules: història, gegants i música.

Història perquè no podem perdre de vista els orígens de la festa i la seva recuperació. La història del carnaval és plena d’anècdotes, curiositats, desgràcies, alegries i actes que de mica en mica s’han anat convertint en tradicions.

Solsona és la ciutat dels gegants. En tenim molts i tots molt bonics però quan l’any 1978 el mestre Manel Casserras va construir el Gegant Boig, tot va canviar. Després va venir tota la família boja i els altres elements festius que tenim, però els gegants per si sols no brillarien tant si no fos perquè a Solsona vam tenir la sort de tenir el mestre Joan Roure que, de forma desinteressada, va anar composant la banda sonora dels elements folklòrics que anaven sortint. Tenim la combinació perfecta entre gegants i música pròpia i això ens fa molt especials.

I què dir-vos del miracle de la Patinfanjàs? Gent sense estudis musicals que en un any van aconseguir tocar el Bufi i que ara, amb més de 45 anys a l’esquena, encara continua sent una peça clau de la festa.

En definitiva, tenim història, gegants i geganters, música i orquestra, gent amb ganes d’organitzar la festa, joves, veterans, conductors, cuiners, personal de neteja, modistes, comerciants... i tots els ingredients per aconseguir que la festa sigui, com sempre, un èxit. Bon carnaval!

JAUME SUBIRÀ. Professor i músic