A quarts d’onze del matí, alguns solsonins feia poc que s’havien despertat i d’altres encara havien d’anar a dormir. Tots plegats, però, es van reunir davant de l’ajuntament, on començava la quarta jornada del Carnaval.

El primer acte va ser la baixada de les autoritats. El Carnaval de Solsona és la festa on l’ordre social es capgira i la burla i la sàtira passen a ser els protagonistes. Per tant, aquestes autoritats no eren, ni de bon tros, les oficials del municipi. En canvi, van aparèixer els gegants de Carnaval, que també són una caricatura de la imatgeria oficial de la ciutat. Darrere d’ells, l’Orquestra Patinfanjàs i el rei Carnestoltes, que encapçalava el seguici de gent que acompanyaria els gegants fins a la plaça del Camp, on, més tard, van fer els tradicionals ballets.

45

Carnaval de Solsona 2022 Oscar Bayona

Un sermó on rep tothom

El sermó del Carnaval de Solsona és un parlament que es fa des de la recuperació d’aquesta festa, l’any 1971, i que és interpretat per un sermonaire –que actualment és Francesc Boix. El text és escrit per ciutadans anònims (ni el mateix sermonaire sap qui són) i la seva finalitat és fer un repàs crític i burlesc de tots els esdeveniments de l’any, tant en l’àmbit local com també global. Així doncs, les autoritats tant del poble com del país i del món poden ser víctimes del sermó.

I així va ser. N’hi va haver per a tothom: des del preu de la llum fins a la guerra de Putin, passant pels Jocs d’Hivern i l’estancament de l’independentisme, en l’àmbit nacional, i continuant amb la renúncia a l’alcaldia de David Rodríguez, les plantacions de marihuana a la comarca, la recollida d’escombraries amb el mètode porta a porta i la construcció del nou tanatori, entre d’altres, en l’àmbit local. I, per descomptat, la víctima final del sermó va ser el bisbe Xavier Novell. Això sí, segurament el que va sortir menys escaldat.

Qui no va tenir la mateixa sort va ser l’actual alcaldessa, Judit Gisbert, de qui en van criticar accions com ara haver permès l’acte que Vox va fer a la ciutat, ara fa tres mesos; també n’hi va haver per als seus companys de govern, així com per a la presidenta del Consell Comarcal, Sara Alarcón. De fet, aquesta darrera va ser escollida amb el guardó burlesc de la festa, el Ruc de l’Any.

Un tret a destacar és que enguany, per primer cop, els actes que inclouen un parlament han anat acompanyats d’un traductor en llenguatge de signes, amb la intenció de fer del Carnaval una festa tan inclusiva com sigui possible.

Un cop acabat el sermó, el públic es va col·locar en una gran rotllana, al mig de la qual els gegants van fer els ballets. Els d’aquesta edició van ser els primers de la Flama i l’Onada, les dues noves figures fetes per reivindicar i representar el col·lectiu LGBTIQ+.