Quatre rectories del bisbat de Solsona que ara estan abandonades tindran una nova vida. La diòcesi solsonina ha arribat a un acord amb la fundació Mas i Terra per tal d’introduir aquests quatre habitatges en el projecte Masiaire, que s’encarrega de buscar possibles masovers que els interessi viure-hi a canvi d’arreglar-los.

El bisbat de Solsona i la fundació Mas i Terra han fet un primer contacte que comporta la incorporació al projecte Masiaire de quatre rectories situades a la comarca de la Segarra. De moment es tracta d’una prova pilot, tot i que la diòcesi no descarta ampliar-ho a altres rectories del seu àmbit territorial si queden satisfets amb com evolucionen aquestes quatre rectories. En aquest cas, es tracta de rectories que ara no són habitables perquè els hi falta alguna reforma interior.

«Si veiem que té un bon funcionament, que podem arribar a bons acords i que té un bon efecte pels pobles doncs mirarem d’ampliar-ho a altres zones com el Solsonès o el Berguedà on tenim immobles de característiques similars que ara mateix des del bisbat no veiem la capacitat de poder rehabilitar. Aquest projecte podria ser una solució», explica a Regió7 el responsable de béns immobles del bisbat de Solsona, Marc Trulls.

Trulls destaca que el bisbat ja havia fet contractes similars pel seu compte. En aquest sentit ja hi ha rectories llogades que han pogut ser rehabilitades gràcies a arribar a un acord amb el llogater per tal que faci les obres que siguin necessàries. «És un bon acord perquè el llogater participa en la rehabilitació de l’immoble i se’l fa seu i aconsegueix un contracte més llarg o amb més bones condicions. Del que hem fet, tot i que hi ha algunes excepcions, estem molt contents», detalla Trulls. Actualment el bisbat disposa d’una trentena d’immobles que ara mateix estan desocupats. Trulls destaca que aquesta iniciativa també generarà una solució per alguns municipis que no disposen d’habitatges malgrat que hi ha gent interessada en traslladar-s’hi a viure.

Masiaire és un projecte que va engegar la fundació Mas i Terra i que està relacionat amb la tasca que realitza des de fa uns anys Marta Lloret, coneguda a xarxes com a Caçadora de Masies. Lloret va començar a publicar imatges i vídeos de masies deshabitades d’arreu de Catalunya per traslladar la importància de protegir i recuperar el patrimoni històric que representen les masies catalanes.

«Tot va començar arran d’una beca que vaig començar amb la fundació Mas i Terra. Em va agradar i vaig decidir dedicar-m’hi. Llavors vaig decidir compartir-ho a través de les xarxes socials i va néixer aquest perfil», explica Lloret que actualment compta amb gairebé 35.000 seguidors a Twitter i més de 33.000 a Instagram. Lloret destaca les dificultats que suposa per un masover poder recuperar una masia. La principal, però, són els tràmits burocràtics que sovint són més complicats que les obres en si.

El projecte Masiaire, que està en marxa des de fa uns mesos, ja té al voltant d’un miler de candidats a masovers per masies d’arreu de Catalunya.