Vuit alumnes de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra gravaran el seu primer llargmetratge a Solsona. Es tracta de Foscúria, que començarà la gravació aquest mes d’abril.
Quin és l’argument de la pel·lícula?
Foscúria va sobre l’Elisabeth, una dissenyadora de moda a la qual li donen un encàrrec i ella decideix que s’inspirarà en un vestit de la seva àvia, que és de Solsona. Ella va a Solsona per intentar trobar el vestit però no apareix mai, i de l’angoixa comença a tenir un insomni que cada cop és més greu. És la història del seu procés creatiu i l’angoixa que li provoca la situació que està vivint.
En quina categoria es podria establir?
Nosaltres sempre diem que és un thriller psicològic perquè ens interessa molt mostrar com l’insomni es va convertint cada cop més en bogeria i com deforma la realitat i l’entorn de la protagonista.
Perquè el nom de Foscúria?
Feia molts dies que buscàvem noms. Un dia vam trobar un poema de Joan Vinyoli on citava la foscúria. Ens va semblar una paraula molt interessant perquè realment és un sinònim de foscor, però més poètic.
Veig que se centra molt en l’insomni i les seves conseqüències. Per què vau decidir tractar aquesta temàtica?
El projecte realment neix d’una experiència amb l’insomni que va tenir una de les integrants del grup. Per una part tracta tot el que va sentir en aquell moment i intenta explicar tota l’angoixa que se sent quan es passa això.
En qui us heu inspirat a l’hora de crear aquest projecte?
Tant en pel·lícules com en llibres. Ens hem inspirat en Polanski, que no és una persona que ens entusiasmi gaire però sí les seves pel·lícules, com per exemple Repulsió. També Réquiem por un sueño i Cisne negro, entre altres. De llibres tenim La campana de cristal i El meu any de repòs i relaxació.
Perquè vau pensar en Solsona per gravar la pel·lícula?
Moltes del grup som de fora de Barcelona però hi estudiem. Per això volem veure com se sent la protagonista en tornar al seu poble. A més, una persona del grup té família allà. Hi vam anar, ens va agradar molt l’espai i ens va ajudar molt a inspirar-nos. Allà vam començar a desenvolupar una mica la idea de la història.
De moment presentareu el treball a la universitat, però us plantegeu presentar-lo a algun certamen o a les productores?
La idea la tenim. Ara encara és d’hora i ens agradaria definir millor el recorregut. Normalment quan fas un llargmetratge hi estàs 3 o 4 anys. Nosaltres ho estem fent només en un. Volem que tot surti molt bé, i un cop passin les entregues, el projecte serà diferent.
Ja teniu l’actriu protagonista, Maria Fontana. Tot i això participarà gent local de Solsona en el llargmetratge?
Molta part de la pel·lícula passa dins del pis de la protagonista amb la seva veïna i això ho faran dues actrius, però sí que hi ha algunes escenes, com per exemple en un bar, en què ens agradaria que participés gent de Solsona en el llargmetratge. Volem que sigui realista.
És el primer projecte que feu totes juntes?
Havíem treballat en un curt que es diu La noia d’aigua. Ho vam fer per una assignatura de la universitat. Era un curt molt bonic que va sobre l’adolescència, li vam donar un toc fantàstic i ho vam gravar en un gorg d’Orpí, a l’Anoia.
De moment només gravareu unes escenes. Quin cost econòmic té un projecte d’aquest tipus?
Realment nosaltres podem dir el que costarà gravar mitja hora. És un pressupost d’entre 7.500 i 8.000 euros, però és molt poc per a un llargmetratge.
I per què vau apostar per un llargmetratge?
Era un repte. El curt ja el teníem, però ara teníem l’oportunitat de desenvolupar un llargmetratge, i així ho vam voler fer.
