La pandèmia ha obert una porta a l'increment d'activitats i de població cap a les àrees rurals, segons l'Atles del món rural 2022, que s'ha presentat avui a la seu de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), a Barcelona. 

La publicació, promoguda per l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC), conclou que els canvis tecnològics i culturals, el fre a la globalització i les exigències mediambientals a causa del canvi climàtic poden revitalitzar les àrees rurals. 

L'estudi, realitzat per Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, en col·laboració amb Ramon Morell, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida, constata que s'obren alternatives productives per a joves i nous pagesos, així com per l'agricultura social i urbana. 

Les dades de l'Atles constaten la despoblació del món rural. En tres quarts de la superfície total del territori català hi viu només el 9% de la població del país (municipis de menys de 5000 habitants), mentre que en un 7% de superfície de territori (12% de municipis) hi viu el 64% de la població. 

Pel que fa a l'impacte de les energies renovables al món rural, l'Atles apunta que davant la magnitud de les iniciatives empresarials, caldria plantejar un nou model alternatiu i sobirà de transició energètica, per tal d'encaixar els impactes mediambientals i paisatgístics i aconseguir una distribució equilibrada de les implantacions en l'espai i la societat. 

També s'apunta que per afavorir la ruralitat del país, cal apostar per la diversificació de l'economia amb la dinamització de sectors com el comerç, la restauració i els serveis en general als municipis petits, i no focalitzar l'atenció només en el sector agroalimentari, la generació d'energia o el sector forestal, per exemple. 

En relació amb els fluxos de població, l'estudi constata que les poblacions petites es veurien afavorides tant per la difusió de població i activitats des de les capitals de comarca cap a les poblacions veïnes, com per la tendència al teletreball, ofertes laborals vinculades al turisme rural o bé per una opció de vida de retorn als valors rurals. Així, comarques que tradicionalment perdien població com les Garrigues, el Priorat o la Conca de Barberà, mostren un creixement entre el 2020 i el 2021, juntament amb 15 comarques més.  

L'Atles del món rural assenyala que, malgrat el paper central dels serveis vinculats a la iniciativa privada, no es pot perdre de vista que l'ocupació en l'ensenyament, la sanitat i en l'administració pública en general s'aproxima a la meitat de l'ocupació dels serveis en algunes comarques interiors i en els darrers anys ha representat una barrera de contenció en els moments de crisi. Es constata que l'oferta sanitària a totes les zones de muntanya, a les Terres de l'Ebre i al sud de la província de Lleida continuen sent un repte important. 

Entre les conclusions, també s'apunta que les àrees rurals són les que presenten un major dèficit en infraestructures i serveis de comunicació i de transport. L'estudi assenyala que el transport a demanda, la fibra òptica, les xarxes 5G i els centres de coworking són algunes de les garanties per a fixar la població. Així, pràcticament tot el món rural català té menys del 20% de cobertura amb connexió d'alta velocitat. A més, el Prepirineu català, el sud de la província de Lleida i gran part de les Terres de l'Ebre tenen zones habitades des de les quals es triga més de 25 minuts en cotxe per arribar a la capital de comarca. En algunes zones es triga més de 40 minuts per trajecte. 

Finalment, s'apunta que la immigració des de les ciutats o des de l'estranger és l'única esperança de dinamització socioeconòmica i rejoveniment dels pobles i masies interiors, si es vol fer front a l'envelliment i a la manca de relleu generacional. Les dades de l'Atles mostren que els municipis de menys de 500 habitants tenen més del 25% de majors de 65 anys. Les Garrigues, el Priorat i la Terra Alta són les comarques més envellides de Catalunya. 

D'altra banda, els municipis de menys de 500 habitants tenen una mitjana del 7% de població estrangera, mentre que els municipis urbans superen el 15% i les ciutats intermèdies, un 20%.