Quiosc

Regió7

ENTREVISTA FRANCESC BOIX Actor en el paper de Xavier Novell. Després de més de 40 anys fent teatre, Francesc Boix representa el bisbe Xavier Novell en l’obra creada per la companyia solsonina Lacetània Teatre. L’obra tracta, de forma humorística, la seva sortida de l’Església per començar una relació amb una dona i les conseqüències de la seva decisió

El bisbe Novell de la ficció: «El to de l’obra és humorístic però no ens riem d’ell, riem amb ell»

El solsoní Francesc Boix, que també s’encarrega de llegir els sermons del Carnaval des de fa més de 20 anys, diu que li agradaria que el bisbe veiés la funció i que passés una bona estona

Francesc Boix durant un assaig de l’obra «Lo del bisbe» | LACETÀNIA TEATRE

Francesc Boix (Solsona, 1963) interpreta a Xavier Novell en l’obra de teatre «Lo del bisbe», que ha estrenat la companyia solsonina Lectània Teatre. A cavall entre Solsona i Barcelona per la seva feina com a informàtic al port de Barcelona, Boix dedica bona part del seu temps lliure a la seva gran afició, el teatre. L’obra ha esgotat les entrades de totes les seves sessions.

És informàtic però la seva gran afició és el teatre oi?

Sí, des que m’hi vaig enganxar fa més de 40 anys. És una cosa que, exceptuant breus etapes de la meva vida, he mantingut sempre. He fet teatre amb grups amateurs, tot i que no m’agrada aquest concepte, ja que el teatre és teatre faci qui el faci.

També llegeix els sermons del Carnaval de Solsona.

Sí, és una de les passions que tinc des que era molt petit. Ho vaig fer un parell de cops a la dècada dels 80, als 90 en vaig fer uns quants i al 2000 ho vaig començar a fer de manera continuada.

I ara representa al bisbe Novell. És l’obra que més expectatives ha generat durant la seva carrera?

Mai m’havia trobat amb aquesta situació. Qualsevol obra et genera uns certs nervis o tensió abans de l’estrena però aquesta vegada se’ns ha afegit el ressò mediàtic. Potser era una mica ingenu. Jo creia que hi hauria molta expectació a Solsona, però no a tants mitjans de comunicació.

Com va néixer la idea de fer l’obra sobre el bisbe?

És cosa de l’Aleix Albareda, que és el director. Un dia se’ns va presentar i ens va dir que seria interessant muntar aquesta obra. A mi em va demanar si hi volia participar i ho vaig acceptar sense haver llegit el guió.

O sigui en aquell moment no sabia que interpretaria al bisbe.

Ell m’havia comentat que em veia en un altre paper. Jo sabia que sortia el bisbe però en cap moment vaig pensar que el faria jo.

I quan es va decidir?

Al cap de dues o tres lectures l’Aleix em va dir que aquest paper el faria jo. Vaig acceptar sense problemes però vaig pensar que era una certa responsabilitat.

En què s’assemblen l’actor i el personatge?

Jo el conec per les seves aparicions com a bisbe, per les seves decisions, per les homilies i d’algunes aparicions als mitjans. Penso que és una persona que al llarg de la seva vida ha canviat de rumb vàries vegades, amb totes les conseqüències. Això també comporta una certa valentia que ha demostrat en aquest últim acte. Jo aquest tipus de valentia no la tinc. I un altre factor del seu comportament erràtic és que a vegades et fa ser contradictori en alguns moments. Jo en aquest sentit considero que sóc conseqüent.

Li agradaria que Xavier Novell veiés l’obra?

Sí, però sense ressò mediàtic. El to amb què hem decidit tractar l’obra és humorístic, però no ens riem d’ell, riem amb ell. A més nosaltres no tenim res a dir contra Xavier Novell i la seva nova vida. L’obra presenta pinzellades de coses que han passat com la polèmica dels escoltes, l’homosexualitat o l’independentisme, però no carreguem tinta contra la vida privada del personatge.

Què creu que en pensaria, de l’obra?

No en tinc ni idea. M’agradaria que digués que s’ho ha passat bé i que no s’ha sentit ofès.

Ha sigut diferent preparar aquest personatge que els altres que ha fet?

Aquest cas té la dificultat que tothom coneix el personatge real, però com que tothom el coneix no cal imitar-lo a fons. Només m’he tenyit els cabells com ell i parlo amb l’accent de la zona de Tàrrega. Són coses que poden recordar aquella figura, però no una imitació.

Compartir l'article

stats