L'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i tots els Grups d'Acció Local de Catalunya (GAL) reclamen que les empreses promotores de renovables obrin processos participatius amb el territori i han creat una proposta de mesures compensatòries per la instal·lació i funcionament d'aquestes estructures. En aquest sentit les entitats han consensuat un protocol d'actuació que reivindica la consulta i el consens amb els agents i la ciutadania del territori. Tant el protocol d'actuació com les mesures compensatòries, presentades avui a Solsona, s'han elaborat tenint present les directrius de l'Agenda Rural de Catalunya, nascuda d'un ampli procés participatiu de la societat catalana i que el govern va aprovar el passat 22 de maig.

D'aquesta manera, la proposta recomana que les mesures compensatòries pivotin entorn dels 6 reptes marcats per l'Agenda Rural: Persones, benestar i repte demogràfic (garantint els drets socials, uns serveis dignes i assegurar un món rural viu), transició ecològica (per una economia circular que faci front al canvi climàtic i faciliti la biodiversitat), territori connectat (per una Catalunya equilibrada a nivell de comunicacions), sistema agroalimentari (per avançar cap a la sobirania alimentària), sistema forestal (per impulsar una gestió i aprofitament forestal sostenibles) i repte innovació, dinamització econòmica i social (per garantir serveis econòmics essencials, nous filons d'ocupació, generar oportunitats i innovació en l'economia rural).

En la roda de premsa de presentació, el president d'ARCA, Francesc Lluch, ha assegurat que "la conjuntura actual del mercat energètic, basat en fonts de combustibles fòssils, està vivint una crisi sense precedents i que en els entorns rurals la necessitat d'una transició energètica participada i distribuïda és més urgent que mai. Això ha generat una pressió cada dia més gran per construir instal·lacions de fonts renovables, però no es pot fer a qualsevol preu".

En aquest sentit Lluch ha destacat que "la transició energètica no es posa en dubte, el què es posa en dubte és el model que es planteja". Aquest model, assegura, comporta que la riquesa es concentri en unes poques mans i que no es quedi al territori. Per això s'ha optat per proposar les mesures compensatòries per tal que els municipis se'n puguin beneficiar. Sobre l'aplicació efectiva d'aquestes mesures, Lluch ha assegurat que ja existeix un Reial Decret que estableix els criteris aplicables per presentar-se als concursos, entre els quals hi ha la definició de mesures que contribueixin a l’activació econòmica de zones en repte demogràfic on s’ubiqui la instal·lació projectada.

Sobre la situació actual pel que fa als nous projectes d'instal·lacions de producció d'energia renovables Lluch ha explicat que es classifiquen pels que produeixen més de 50 MW i els de menys de 50 MW. Els de menys de 50 MW es gestionen des del Govern català. En aquest sentit han de passar per una ponència d'energies renovables que ha de validar la seva futura ubicació, però ara aquesta ponència està aturada. Per altra banda, els de més de 50 MW es gestionen des del govern espanyol. Per això ara es viu una falsa calma pel que fa a les noves propostes d'instal·lacions fotovoltaiques i solars ja que algunes segueixen en marxa i la resta estan a l'espera de poder-se tramitar.

El document va més enllà d'establir el lloc s'han de fer aquestes instal·lacions, sinó que es centra en les conseqüències que han d'implicar pel territori. Aquest protocol, per exemple, es podria tenir en compte en el cas del projecte d'un parc fotovoltaic a Espinalbet que ha indignat els veïns de Castellar del Riu. En una situació així, l'Ajuntament podria utilitzar aquest protocol per reclamar que el promotor de les renovables faci efectiva alguna de les mesures compensatòries que inclou el document.