El Zoo del Pirineu veu perillar la seva continuïtat arran d’un juliol crític pel que fa a visitants. És un refugi d’animals salvatges situat al municipi d’Odèn, al Solsonès, que vetlla per la seva cura, recuperació i reintroducció a l’entorn silvestre, sempre que això sigui possible. Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre que dona una nova llar als animals que la necessiten i es manté oberta al públic els 365 dies de l’any.
L’única font d’ingressos de què disposen són les entrades dels visitants. «La gent es pensa que som una entitat molt gran o que rebem moltes ajudes públiques, però realment som una fundació petitona», explica Stania Kuspertova, experta en aus rapinyaires, directora i fundadora del Zoo del Pirineu. L’any passat van acollir gairebé 200 animals i aquest any ja en porten més de 300. Els ingressos dels visitants es dediquen exclusivament a assegurar el benestar dels animals. Si sobren diners, s’utilitzen per fer ampliacions i millorar les instal·lacions dels animals que habiten en aquest espai.
Ha estat un estiu de temperatures extremes, i fins i tot d’incendis, a la comarca del Solsonès. Aquesta podria ser una de les causes per les quals han baixat tant els visitants al zoo. Kuspertova explica que el juliol va ser un mes molt crític, es va haver de reduir l’equip per manca d’ingressos i va perillar considerablement la continuïtat del projecte. Es van haver d’acomiadar dos membres molt importants en l’equip. «Som dues persones menys. És més feina, però l’afrontem amb les mateixes ganes».
La situació crítica ha portat a pensar noves iniciatives. «Des d’aquest juliol hem començat a habilitar la possibilitat de fer-se soci i així poder sostenir el negoci a partir de tot aquell qui vulgui donar i contribuir en la nostra tasca». A més, el zoo va haver de tancar un cap de setmana sencer pels focs. «Vèiem les flames i el fum perfectament, va ser molt fort a per a nosaltres».
En els dos anys de pandèmia el nombre de visitants es va veure afectat per la mesures restrictives. Van ser mesos també complicats, però es van sobreposar desplaçant la tasca d’educació ambiental a les escoles. «Les escoles estaven obertes, però no podien fer excursions i, amb un permís especial de medi ambient i un protocol molt estricte de covid, vam poder sobreposar-nos a aquell obstacle». A l’estiu, amb les mesures pandèmiques més relaxades i unes vacances que no van comportar tants viatges a l’estranger sinó més estades al país, van tornar els visitants.
El Zoo del Pirineu treballa sobre diversos pilars. Hi ha el refugi d’animals que no poden tornar a la vida silvestre i es queden de per vida amb els cuidadors. «Això passa quan estan lesionats permanentment o estan massa acostumats a les persones. Aleshores el seu comportament fa un canvi que no els permetria sobreviure a la naturalesa», exposa Kuspertova. També hi ha el centre de rescat, el qual treballa molt lligat a la Generalitat. S’enfoca en acollir, curar i atendre els animals que hi arriben per tal d’alliberar-los i que tinguin les mateixes possibilitats de sobreviure que un animal salvatge. I,finalment, des del zoo es dona molta importància a l’educació ambiental com a via de conscienciació social. «La gent ha de conèixer els animals del nostre país i les problemàtiques a què s’enfronten en el seu dia a dia», conclou la directora de la fundació.
La Fundació Zoo dels Pirineus acull animals que, en la naturalesa, tindrien una mort assegurada. Des de l’organització animen el públic a conèixer els habitants que han arribat al zoo en aquests anys i les seves respectives històries.
