Quiosc

Regió7

Pere Rafart
Entrevista Pere Rafart Il·lusionista

«Per ser un bon mag, cal passió, ganes i entusiasme, res més»

El mag solsoní es mostra molt agraït de poder viure experiències internacionals gràcies a la màgia i conèixer món, i assegura que té molts projectes i moltes ganes de seguir aprenent

Pere Rafart amb el trofeu de subcampió mundial en cartomàgia a la FISM Quebec 2022 | ARXIU PARTICULAR

L’il·lusionista de Solsona Pere Rafart ha revalidat el títol que va obtenir el 2018 a Corea. Ha acabat segon en la categoria de cartomàgia al campionat mundial de la Federació Internacional de Societats Màgiques (FISM) 2022, aquest cop al Quebec, d’on ha tornat fa pocs dies.

Què s’ha endut de l’experiència al Quebec?

L’experiència és que és molt complicat quedar primer [riu]. M’enduc haver conegut a molta gent. Estem parlant d’un congrés mundial on es reuneixen al voltant de dos mil inscrits. Compartir això amb tanta gent és una absoluta barbaritat.

Però quedar segon dues vegades tampoc és fàcil.

Sí. A més, les dues vegades m’he quedat a dècimes. Però això no és una carrera, on qui queda primer, guanya. Hi ha un jurat que té unes taules de valoració on es valora la tècnica, l’originalitat, la performance. Com en el patinatge artístic, perquè ens entenguem.

Ha estat molt diferent del que va viure a Corea el 2018?

La veritat és que els públics eren molt diferents pel que fa a la reacció i això ha estat genial.

Què diria que l’ha portat fins aquí? Què diferencia la seva màgia de la resta?

Jo crec que el que més van valorar va ser la part creativa. Tinc idees originals i intento treballar molt el meu material. El temps de pandèmia que he estat més tancadet a casa [riu] m’ha ajudat a crear coses noves. També valoren molt la part de xouman. Que ofereixis quelcom vistós, original i que no sigui avorrit.

En altres entrevistes ha mencionat que ha llegit molt, sobre màgia i en general. S’ha plantejat mai escriure un llibre?

Sí. Tinc moltes coses empantanegades i alguna crec que trauré. Fa dos anys o tres que col·laboro amb els companys d’El Rei de la Màgia, la botiga de màgia més antiga del món, situada a Barcelona. Allà faig formacions i estic aprenent molt, estic inspirat. Però tinc força alumnes durant l’any i no ho atrapo. M’he adonat que els llibres d’iniciació en la màgia que hi ha actualment no estan massa actualitzats i no tenen una línia realista de creixement, hi ha massa salts de dificultat. Aleshores escriuria alguna cosa d’iniciació, el que passa que potser surt el 2037 (riu).

Quin títol portaria?

Pensar els títols és el més difícil amb tot el que fas a la vida. Posar nom a les coses és sovint el més complicat.

Des que la màgia li és una professió, què és el més li agrada de tot el que li ha aportat? I el que menys?

El que menys és que jo fa deu anys tenia un hobby i el moment en què t’hi dediques professionalment el perds i es transforma en una feina. Aleshores assajar o practicar és més una obligació i s’ha de buscar altres distraccions per al temps lliure. I el que més m’ha agradat han estat les oportunitats que, tant personalment com laboralment, he tingut. No hauria viatjat per tot el món ni treballat amb tot tipus de públic. Això és una experiència enorme.

Ha comentat alguna vegada que abans de dedicar-se a la màgia es dedicava a la publicitat. Quina connexió hi ha entre els dos mons?

Jo vaig estudiar publicitat i producció audiovisual. Penso que això de la màgia acaba sent força més sincer que la publicitat. En la màgia parteixes d’una premissa molt clara des del principi. Hi ha una realitat fictícia en la qual l’espectador decideix entrar i jugar-hi. La publicitat es dedica a vendre productes però podem parlar de si els mètodes que s’utilitzen són moralment gaire acceptables o no.

De tot el que li ha ensenyat la màgia, aprofita alguna cosa en la vida quotidiana?

Sí, però és lleig d’explicar [riu].

Suposo que algunes cosetes he aprofitat. Al final, ens dediquem a adulterar el record, a intentar fixar una idea al cap de l’espectador perquè no en percebi una altra. Aleshores, en el meu dia a dia, sense voler, de vegades hi jugues. Però sense cap maldat, si no, m’hauria dedicat a la política [riu].

Alguna vegada li han enxampat un truc?

Sí. Moltes vegades, de fet. Al principi m’atabalava molt, però al final t’adones que no és tan transcendent per dues coses. Si un truc no va bé, no soc un cirurgià que opera a cor obert, simplement faig un joc amb cartes. D’altra banda, hi ha el tema del secret, que tothom hi està molt atent però és bastant irrellevant pel que fa a la vivència de l’espectador. A mi m’importa que l’espectador gaudeixi del moment amb mi, si després a casa arriba a una possible solució és indiferent. És una mica com si algú va al cine i diu:

«No, això que veiem és mentida, són actors».

Quin futur preveu a la màgia com a professió?

Crec que tendirem als extrems i això afectarà tot tipus d’entreteniment. Voldrem grans formats amb molta producció i molt de públic i coses molt petites, com la màgia de prop, per a deu persones. Els punts mitjans quedaran diluïts.

I al mag Pere, quin futur creu que li espera?

No ho sé. Jo sempre intento a anar a més, si l’agenda m’ho permet. Ara estic molt content perquè s’ha reactivat tot després dels dos anys de pandèmia. M’agrada molt tenir experiències internacionals i conèixer món. Aviat vaig a Londres, d’aquí poc a Viena i totes dues són oportunitats molt boniques. Però és veritat que tinc ganes d’intentar muntar un format mig, tancar-lo i vendre’l per aquí. És una cosa que no he fet mai perquè fins ara m’ha anat sempre relativament bé.

Algun cop ha explicat que li encanta la màgia de prop. Per què?

M’agraden molt els trucs a poca distància perquè et trenquen la realitat a vint centímetres de la cara i això és molt impactant per a l’espectador. Com a mag, observar la reacció de tan a prop i poder tenir contacte personal és molt enriquidor.

Quin és el truc que l’ha impactat més de tots els que ha vist?

Recordo fa molts anys un efecte d’un mag de Madrid que ara és amic, el Miguel Ángel Gea, que era sonor. No el veies, el senties i recordo que em va generar estupefacció.

Quines són les tres característiques que creu que ha de reunir un bon mag?

Bàsicament li ha d’agradar, ho ha de viure amb passió. Com explica Joan Tamarit, si no poses una mica d’entusiasme en el que fas, es nota i no va bé. Res més: ganes, passió i entusiasme.

Compartir l'article

stats