Un estudi realitzat per investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), entre altres, ha demostrat com les pràctiques de gestió silvopastoral contribueixen a millorar la producció ramadera, la biodiversitat i la prevenció d’incendis en la muntanya mitjana mediterrània.

Tot i el creixent interès per la gestió silvopastoral, aquesta activitat tradicional està en declivi. L’abandonament agrari i la manca de gestió de les zones forestals han portat a un increment de la massa forestal i a una homogeneïtzació del paisatge que redueix l’hàbitat de diferents espècies i augmenta la vulnerabilitat social i ecològica davant d’incendis. El pasturatge del sotabosc afavoreix la diversitat d’espècies i l’estructura de la vegetació, millora la capacitat del sòl de retenir aigua i fixar carboni i controla la biomassa combustible, per la qual cosa es redueix el risc d’incendis i d’altres pertorbacions. A més, impulsa el desenvolupament social i econòmic de zones rurals, on proporciona llocs de treball i manté paisatges amb alts valors culturals i recreatius.

En aquest context, és fonamental entendre les relacions entre les pràctiques de gestió i els serveis ecosistèmics per establir i incentivar pautes de gestió sostenibles, que és el que s’ha intentat fer amb aquest estudi mitjançant la recollida de les valoracions de prop de 70 experts de diverses disciplines d’àmbit nacional sobre la contribució de 18 pràctiques de gestió forestal i ramadera sobre 8 serveis ecosistèmics