Aquest dilluns s'ha donat definitivament per tancat el dispositiu de recerca del mossèn Xavier Castelló, desaparegut dijous al migdia després que anés a passejar sol per l'entorn del santuari de la Mare de Déu de Lord, a Sant Llorenç de Morunys. Després de dies de recerca intensa, les esperances de trobar-lo ja són molt reduïdes i es dona pràcticament per fet que el mossèn no segueix amb vida. "Com a Bisbat estem dolguts perquè és la pèrdua d'una persona molt estimada", diu el vicari general de la diòcesi de Solsona, Marc Majà, que va ser una de les últimes persones en veure'l abans de la seva desaparició.

"Humanament estem tristos i a tots ens encongeix el cor sentir una notícia com aquestes", lamenta Majà. Tot i això, des d'un punt de vista realista assegura que ara toca acceptar aquesta situació. "S’ha fet tot i més per buscar-lo, no s’ha trobat i cal conviure amb el fet que és una persona desapareguda i que amb alta probabilitat ja deu ser difunt tot i que no ho puguem donar per cert al 100%. Toca fer un cert dol de la pèrdua però sense poder-lo completar del tot. Des de la fe, el posem en mans de Déu", assegura Majà.

A més, el vicari general del Bisbat de Solsona destaca el suport mutu que s'ha viscut entre els membres de la diòcesi, la família i altra gent ja sigui d'església com si no. De fet, en tots els dies en què ha durat el dispositiu de recerca sempre hi ha hagut representants de la diòcesi participant-hi activament i, en particular, el mateix bisbe Francesc Conesa ha participat en alguna de les reunions de l'operatiu.

Les primeres hores van ser intenses

Castelló es va perdre dijous durant una visita al santuari de Lord en la què acompanyava al mateix Marc Majà. Castelló ja hi havia estat altres vegades però feia uns anys que no visitava el santuari. A més, degut a que patia problemes de memòria, hi havia zones que no recordava. "Quan anàvem amb el cotxe em deia que aquella carretera no l’havia vist mai però moments després deia que recordava haver-hi passat abans", explica Majà afegint que aquests episodis ja eren habituals en ell durant els últims mesos.

Després que anés a passejar pel seu compte i en veure que no tornava, Majà explica que al principi el van començar a buscar però que tenien una certa tranquil·litat ja que esperaven trobar-lo ràpidament. De fet Castelló ja s'havia perdut en alguna ocasió a Solsona durant les seves habituals caminades i sempre se l'havia acabat localitzant. Tot i això, en veure que no apareixia, van decidir baixar al poble per buscar-lo, tant pel camí i com als bars i restaurants del poble. Va ser llavors quan, en no trobar-lo tampoc, es va avisar els serveis d'emergència. 

"El dispositiu ha sigut molt gran i molt ràpid", destaca Majà agraint la tasca dels cossos de seguretat. De fet la mateixa família va agrair a tots els participants en el dispositiu la seva feina en el moment que els van informar que s'aturava l'operatiu sense èxit. "Quan reps una notícia així pots reaccionar amb enuig perquè es deixi de buscar el teu familiar, però la seva reacció va ser d’un gran agraïment per la tasca dels cossos de seguretat. Això demostra la pasta de la família de Castelló i ell també estava fet d’aquesta pasta", apunta Majà.

Una persona vitalista, independent i compromesa

"Era un capellà que ja era gran però alhora era una persona molt vitalista i que sempre s’ha fet estimar molt arreu", diu el vicari general sobre Xavier Castelló, amb qui ha compartit els últims anys a Berga i Solsona. Majà explica que de tota la vida ha estat un home caminador i també molt autònom i independent. De fet va estar molts anys de missions a Zimbabue, Togo i Uruguai compaginant-ho amb períodes a la diòcesi solsonina. "Era una persona molt implicada ja que abans d’anar a aquests països va passar un temps a França i Anglaterra per aprendre els idiomes i poder-se desenvolupar durant la seva missió", explica Majà destecant-ne el compromís.