Regió7

Riner reobre la Casa Gran del Miracle

L’esforç de l’Ajuntament de Riner per rescatar l’esplendor de la Casa Gran del Miracle, l’antic alberg de pelegrins del santuari, ha permès posar al descobert un edifici de gran interès patrimonial i començar a fer els primers passos per convertir-lo en un equipament cultural per al municipi. 

Laura Serrat

L’antic alberg del Miracle  

El santuari del Miracle, situat al terme municipal de Riner, és un espai àmpliament visitat des de temps remots que alberga monuments reconeguts com l’església, amb el retaule barroc més gran de Catalunya, i d’altres que històricament han passat més desapercebuts, com l’antic alberg anomenat Casa Gran, que servia com a allotjament per a pelegrins i viatgers que acudien al centre religiós, on es conta que l’any 1458 dos pastors van ser beneïts per la Mare de Déu. Fins ara, aquesta antiga hostatgeria havia quedat eclipsada, però l’esforç d’un petit ajuntament que ha treballat per trobar recursos per rehabilitar-la i divulgar la seva importància, ha permès rescatar la seva història i obrir-la al públic. 

L’alcalde de Riner, Joan Solà, explica que es tracta d’un edifici històric de gran interès patrimonial on es desenvolupava la vida de la majoria de viatgers que feien parada al santuari. La seva construcció va incloure diferents fases, que s’estenen al llarg del segle XVI fins al XVIII, de forma que hi conviuen estils arquitectònics propis del renaixement amb ampliacions de l’època barroca. L’edifici s’estructura al voltant d’un pati renaixentista, amb una escala monumental i galeries d’arcades, que representa una de les grans joies del conjunt. Malgrat el seu valor artístic, la construcció es va anar deteriorant amb el pas dels anys, quan les estades al santuari van esdevenir cada vegada més curtes. «És evident que l’edifici ja no compleix la seva funció original, però, com a ajuntament, tenim la responsabilitat de rescatar una part de la nostra història», destaca Solà. 

Actualment, la Casa Gran és de titularitat de la Diputació de Lleida, però el seu ús està cedit a l’Ajuntament de Riner, que té l’objectiu d’impulsar un projecte de rehabilitació en el conjunt de l’edifici per convertir-lo en un equipament cultural. La primera acció del consistori per recuperar l’espai es va dur a terme l’any 2013 amb el trasllat de les oficines de l’Ajuntament a la primera planta de l’edifici. A partir d’aquell moment, es van començar a consolidar altres projectes, com una sala d’exposicions temporals, l’Espai Barroc, amb un muntatge divulgatiu sobre la influència del moviment a la comarca, i l’Espai Natura, que mostra la flora i la fauna característica del Solsonès. Sens dubte, però, una de les actuacions més importants dels últims temps ha estat la rehabilitació del pati interior, un dels grans elements patrimonials de la Casa Gran. 

A més, recentment, l’Ajuntament de Riner ha obert al públic tres sales més de l’antiga hostatgeria del Miracle, que corresponen als antics espais de la cuina, el foc de rotllo i les quadres. Aquestes obres han permès completar la recuperació dels habitacles més emblemàtics de la planta baixa i del primer pis de l’antic alberg de pelegrins. Les actuacions s’han completat amb una museïtzació completa amb mobles, decoració i objectes adients a cada entorn. Amb aquests espais recuperats, l’objectiu del consistori és obrir l’edifici al públic l’any vinent, amb visites guiades que es faran amb reserva prèvia, tot i que també es mostrarà als visitants amb motiu d’esdeveniments especials, com la Fira de Nadal de Riner, que es va celebrar a l’emplaçament el 6 de desembre passat amb una bona acollida per part dels visitants. 

Solà apunta que de cara al futur s’impulsaran noves fases d’obres per recuperar altres espais en desús situats a les plantes superiors de l’edifici. «La idea és rehabilitar la Casa Gran per poder tornar a admirar l’arquitectura del seu passat i, al mateix temps, convertir-la en un alberg cultural, que aporti vida al municipi», subratlla. Amb tot, indica que la rehabilitació de la Casa Gran és un projecte d’envergadura per a un municipi petit com Riner, de forma que «no hauria estat possible sense un equip de govern que creu fermament en el projecte ni sense les subvencions que ens han permès avançar i creure en aquest somni que esperem fer realitat». 

En el peu de l’escala monumental hi ha una estàtua humana a mida real coneguda popularment com L’home del raïm o L’home del Miracle. Durant molt temps, es va creure que era el déu Bacus, però, en els últims anys, ha guanyat popularitat la versió que explica que els mestres de l’obra de la Casa Gran van voler immortalitzar en pedra un veí que apareixia a la zona però no volia treballar. La història diu que l’estàtua original va acabar esbocinada i se’n va construir una de nova. 

LA JOIA INTERIOR DE LA CASA GRAN

La rehabilitació del pati d’estil renaixentista ha estat una de les principals obres dels últims anys a l’edifici 

La Casa Gran s’estructura al voltant d’un pati quadrat, de 19 metres d’altura, amb escala noble i una notable i singular galeria d’arcades i pilars d’estil renaixentista.

La seva rehabilitació ha estat un dels principals reptes de les obres a l’edifici, primer amb una fase de consolidació i, posteriorment, amb els acabats

Carles Pubill 

Arquitecte responsable de l’obra 

«El meu objectiu és ser respectuós amb les formes originals de la casa»

Carles Pubill (la Seu d’Urgell, 1969) és l’arquitecte responsable de l’obra de la Casa Gran del santuari del Miracle. Des de fa una dècada, ha treballat en la rehabilitació de diferents espais de l’edifici, amb una dedicació especial al pati interior d’estil renaixentista, un dels principals elements d’interès de l’equipament, al qual ha dedicat esforços per fer-lo brillar com segles enrere. 

Què li aporta com a professional treballar en la rehabilitació de la Casa Gran?

Per a mi ha suposat un autèntic repte. Des que vaig rebre l’encàrrec, vaig pensar que la Casa Gran tenia moltes possibilitats. En els primers temps, vaig treballar en la consolidació del pati central, un dels punts clau de l’edifici pel seu valor artístic. La seva estructura estava molt esquerdada i poc estable, però, de mica en mica, vam aconseguir que tornés a tenir l’esplendor d’anys enrere. Després d’aquella reforma, van continuar confiant en mi, un fet que m’ha permès treballar en altres racons de la casa, com la sala del foc de rotllo i la cuina, i espero poder rehabilitar més espais en el futur. 

Quins han estat els principals criteris arquitectònics que s’han seguit durant les obres?

El meu principal objectiu sempre ha estat ser al màxim respectuós amb les formes originals de l’edifici. Per exemple, una de les solucions més fàcils per al sostre de la cuina, que estava molt deformat, hauria estat enderrocar-lo i construir-ne un de nou. No obstant això, es va optar per buidar les bigues velles i reforçar-les per tal de conservar la fusta noble. La voluntat de mantenir-me fidel a l’essència de l’edifici orienta en cada decisió, però, també és cert que els criteris tècnics actuals s’han de tenir en compte per convertir-lo en un equipament municipal d’ús públic. 

Com a arquitecte, com descriuria el valor arquitectònic de la Casa Gran?

Es tracta d’una construcció fascinant, que, juntament amb l’església i el monestir del santuari del Miracle, està declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). En el seu interior, es poden trobar vestigis i sistemes constructius de diferents períodes artístics, que abasten el neogòtic, el renaixement i el barroc, ja que va ser construïda en diferents fases. Sens dubte, però, el que em deixa totalment bocabadat és el pati interior, per les seves formes esveltes i els seus arcs extraordinaris, que el converteixen en la joia interior que amaga la Casa Gran. 

L’escalfor de la sala del foc de rotllo 

La recreació d’aquest espai s’ha inspirat en una construcció original d’una masia del Solsonès

Un dels indrets més curiosos de la casa rehabilitats ha estat el foc de rotllo, un espai habitual en edificis com ara hostals, fondes i albergs, on s’allotjaven viatgers. Es tracta d’una habitació amb un foc central, amb el sostre com a xemeneia, que té bancs al voltant per tal que els usuaris es poguessin escalfar. 

Per recrear aquest espai, es van inspirar en un foc de rotllo real que es conserva en una masia del Solsonès. Es tracta de la Casa Riart, situada al terme de Lladurs. Els seus propietaris, Jordi Riart i Claustre Besora, expliquen que sempre han tingut la voluntat de conservar aquesta sala emblemàtica que recorda l’aroma de temps passats. Destaquen que el fan servir un parell de cops o tres l’any, quan es reuneixen amb tota la família per fer carn a la brasa o torrades. «L’atmosfera que es crea és màgica, ja que alberga tot el pes de la història», apunten. 

L’estable dels cavalls

L’última intervenció a la Casa Gran ha permès recuperar espais emblemàtics com la quadra 

L’última fase d’obres a la Casa Gran ha consistit a recuperar tres espais emblemàtics del conjunt. Un d’ells és l’estable, situat a la planta baixa. Aquest espai, antigament destinat als animals i als carros, ha estat condicionat amb palla a terra, corretges, collars, menjadores i dos plafons que expliquen com eren els desplaçaments al segle XVIII, quan pelegrins i viatgers s’allotjaven a la Casa Gran per conèixer l’entorn del santuari.

Una cuina autèntica

Les reformes a l’espai han inclòs la restauració  d’elements com la llar de foc i l’escorredor de pedra

La cuina, del segle XVII, era l’espai on s’elaboraven les menges per a les persones que s’allotjaven a la Casa Gran. En aquest entorn, s’han conservat i recuperat elements arquitectònics com són la llar de foc, l’aigüera i l’escorredor de pedra i el paviment original. L’actuació també ha permès reparar i consolidar el sostre i renovar el sistema elèctric. A més, la museïtzació ha inclòs elements com objectes de ceràmica, calderes, olles, gerres i recipients de tota mena. 

Pere Tardà 

Responsable de CatPatrimoni

«La idea és recrear els espais per fer una immersió en la història»

Pere Tardà (Òdena, 1966), responsable de CatPatrimoni, que treballa per l’estudi, la conservació i la divulgació del llegat cultural dels municipis, ha encapçalat el projecte per museïtzar els espais recentment recuperats de la Casa Gran, com són l’estable, la cuina i el foc de rotllo. 

Com va rebre l’encàrrec de museïtzar els espais recuperats de la Casa Gran?

Des del primer moment em va entusiasmar la idea de treballar en l’ambientació històrica dels espais. Fins aleshores, tenia una idea molt superficial del santuari del Miracle. Havia visitat l’església, amb el seu magnífic retaule barroc, i el monestir, però desconeixia les potencialitats de la Casa Gran. L’alcalde de Riner, Joan Solà, em va introduir en aquesta gran casa que, segles enrere, servia d’allotjament per a pelegrins i viatgers, i vaig fer una immersió en la història. 

Què ha descobert sobre les persones que s’allotjaven a la Casa Gran?

Aquí hi arribava gent de tota índole. Des de persones més humils, molt vinculades a la fe, fins a d’altres de més adinerades. La principal motivació dels viatgers era participar en les activitats religioses que se celebraven entorn del Miracle, de forma que l’estada a la Casa Gran significava una espècie de retir. Per les dimensions de l’edifici i els serveis que s’hi prestaven, funcionava més com un hotel que com un alberg, amb decoracions similars als palaus que en aquell moment es construïen a Barcelona. 

Com ha viscut el procés de recreació dels espais més simbòlics d’aquesta gran casa? 

El nostre objectiu és que els visitants es puguin fer una idea a simple vista de com era la quotidianitat a la Casa Gran. En aquest sentit, hem treballat per crear petites cel·les que permetin fer una immersió en un moment determinat de la història. Més que unir peces com en un museu, hem procurat que els espais tinguin vida, amb diferents elements que conviden a pensar que els protagonistes del quadre poden aparèixer en qualsevol moment. 

D’un alberg a un espai cultural

Convertir la Casa Gran en un alberg cultural. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Riner treballa per donar un nou ús als espais rehabilitats de l’edifici, a través d’iniciatives com l’Espai Barroc o l’Espai Natura, que permeten difondre el patrimoni cultural i natural de la comarca. «La idea és que la Casa Gran esdevingui un punt neuràlgic on conflueixin diferents iniciatives del territori i, al mateix temps, es pugui admirar l’arquitectura del seu passat», destaca l’alcalde del municipi, Joan Solà. 

De moment, les successives reformes han donat com a resultat l’edifici actual, que actualment acull les oficines de l’Ajuntament de Riner, un bar-restaurant amb la botiga de serveis, l’Oficina de Turisme i la sala d’exposicions temporals. Entre les propostes més consolidades destaquen l’Espai Barroc, un muntatge dedicat al patrimoni històric i artístic del moviment a la comarca molt vinculat a l’església del santuari, així com l’Espai Natura, destinat a mostrar la riquesa natural de tota la comarca, especialment la fauna i la flora. 

De fet, un dels propòsits del govern local és ampliar l’Espai Natura, amb la rehabilitació d’altres sales adjacents actualment en desús. «El paisatge és un dels principals atractius que tenim a la comarca», posa de manifest Solà, que considera important donar impuls a aquest espai per ampliar la mirada sobre la riquesa paisatgística i el món rural que defineix el caràcter del Solsonès. A més, assenyala que al santuari també s’organitzen altres propostes relacionades amb el patrimoni natural com la Fira de la Mel.

En paral·lel, l’Ajuntament també vol invertir en l’eficiència energètica de l’edifici. Per aquest motiu, té pendent un projecte que preveu la instal·lació de plaques solars, així com d’un sistema d’aerotèrmia, per climatitzar els espais interiors. «Si volem atreure visitants, és imprescindible que la Casa Gran sigui un lloc confortable, on la gent s’hi pugui trobar a gust», remarca el batlle. Per aconseguir-ho, han demanat una subvenció als fons europeus Next Generation, que encara està per resoldre. Alhora, també estan pendents de rebre una línia d’ajuts que han demanat conjuntament amb l’Ajuntament de Pinós i la Molsosa per tal de fomentar una ruta turística circular entre els tres municipis, que els ajudaria a rehabilitar alguns espais més de la Casa Gran. 

Amb la recuperació de tres espais simbòlics de l’edifici històric, com són l’estable, la cuina i la sala del foc de rotllo, Solà considera que s’ha fet un pas important «que ajudarà el públic a fer-se una idea més completa sobre què va significar la Casa Gran dins del santuari del Miracle». La primera jornada de portes obertes per descobrir els nous espais va ser el dia 6 de desembre i, amb l’entrada de l’any nou, l’Ajuntament té la voluntat d’acollir visites guiades de forma regular. 

L’Espai Natura, situat a la primera planta de la Casa Gran, és un punt de divulgació del patrimoni paisatgísic de la comarca

L’Espai Natura, situat a la primera planta de la Casa Gran, és un punt de divulgació del patrimoni paisatgísic de la comarca

stats