L’escola de música de Solsona critica les bases del procés de creació de divuit places fixes

El centre apunta que la proposta de l’Ajuntament tindrà afectació en l’horari d’alguns professors

La façana exterior de l'escola municipal de música

La façana exterior de l'escola municipal de música / ARXIU PARTICULAR

Laura Serrat

Laura Serrat

Els professors de l'Escola Municipal de Música Joan Roure de Solsona han mostrat en un manifest el seu malestar per les condicions del procés d'estabilització dels divuit llocs de treball del centre. El claustre assenyala que les bases d'aquest procés perjudiquen el professorat, ja que suposen una reducció de la jornada per a alguns docents. Per la seva part, l'alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, apunta que estabilitzar a l'alça suposa un risc si no hi ha la suficient demanda i es compromet a augmentar les jornades en el cas que hi hagi el nombre suficient d'alumnes.

L'estabilització de l'ocupació temporal és una de les reivindicacions històriques del professorat de l'escola de música solsonina, tenint en compte que actualment els divuit treballadors es troben en un règim d'interinatge. En aquest sentit, la directora del centre, Marta Andreu, destaca que l'acord al qual es va arribar amb l'Ajuntament per estabilitzar els llocs de treball va suposar un gran pas endavant, "però el problema són els criteris a l'hora de regularitzar aquestes places, amb una redistribució poc equitativa de les jornades laborals actuals que suposa un canvi en el model organitzatiu del centre", posa en relleu.

En un primer moment, l'Ajuntament va posar sobre la taula un procés d'estabilització laboral que contemplava la creació de deu llocs de treball. Gisbert assenyala que l'objectiu era oferir menys places, però amb un increment de la jornada a temps complet. La proposta, però, no va prosperar, ja que des de l'escola es va considerar oportú estabilitzar els divuit llocs de treball actuals, a temps parcial, "amb el propòsit de mantenir la qualitat educativa i la diversitat d'especialitats que s'ofereixen al centre", ressalta Andreu, que afegeix que la majoria dels professors complementen la seva jornada a l'escola amb altres feines.

Finalment, es va acordar l'estabilització de les divuit places que havia sol·licitat el centre, "però la sorpresa va ser quan ens vam adonar que en les bases d'aquest procés es contempla canvis en la distribució de les jornades laborals actuals d'una forma arbitrària i poc equitativa", posa de manifest Andreu. La directora apunta que la proposta d'estabilització laboral de l'Ajuntament comportarà que alguns professors vegin reduït el seu horari actual. En aquest sentit, considera que l'administració pública "no hauria d'intervenir en decisions que pertanyen a l'equip directiu i pedagògic del centre, ja que a l'hora d'organitzar les classes que imparteix cada professor es valora la seva titulació, però també es té en compte la seva experiència".

De fet, cinc professors de l'escola de música han interposat un recurs de reposició a les bases del procés d'estabilització del treball temporal que l'Ajuntament va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP). Andreu destaca que el conjunt del claustre considera necessari renegociar la regularització dels llocs de treball per tal de valorar la possibilitat d'estabilitzar les jornades actuals dels treballadors. El professorat també reclama que si hi ha demanda d'alumnes o nous grups de llenguatge, cant coral o formacions instrumentals, puguin créixer les jornades que quedaran establertes com a mínimes.

En aquest sentit, Gisbert apunta que s'augmentaran les jornades laborals en funció de la demanda d'alumnes. "Quan es va fer el recompte d'especialitats i assignatures transversals de l'escola de música, vam apostar per estabilitzar els divuit llocs de treball, però procurant equiparar les jornades i no sobrepassar-nos a la demanda d'alumnes. Per tant, es va decidir fer una estabilització a la baixa, amb el compromís d'augmentar les jornades en cas que creixi la demanda d'estudiants", assegura.