La sequera incrementa la mortalitat dels arbres que estan infectats per fongs

La capacitat dels arbres per sobreviure a les infeccions causades per fongs disminueix sota els efectes de la sequera. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi publicat a la revista Plant, Cell & Environment, liderat per l'investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), Jonàs Oliva. La investigació demostra que en condicions de sequera els arbres prioritzen mantenir els teixits vius, mentre que sacrifiquen la seva capacitat de defensa i esdevenen més vulnerables a una infecció patògena.

La recerca, que ha comptat amb la participació del CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC) i la Swedish University of Agricultural Sciences, s'ha centrat en les espècies afectades pel patogen Heterobasidion annosum. Es tracta d'un fong que causa descomposició interna del tronc i les arrels i és molt abundant al Pirineu, on es calcula que més del 30% dels boscos d'avets estan afectats per aquesta malaltia. Oliva assenyala que, a diferència d'altres plagues de fongs presents en boscos de la regió central com el Diplodia, "que s'expandeix d'una forma més ràpida i letal, aquest s'instal·la en els arbres com una malaltia crònica que els debilita, però sense arribar a ser mortal".

No obstant això, l'estudi revela que la sequera és capaç de transformar una malaltia crònica en una malaltia mortal per als arbres. Oliva destaca que, en el marc de la investigació, els arbres inoculats amb el patogen i subjectes a condicions de sequera mostraven lesions el doble de grans que els arbres inoculats que havien estat ben regats. "El tractament combinat de sequera i patogen va augmentar significativament la mortalitat de les espècies tastades, fins al punt de duplicar-se en comparació als arbres que no presentaven estrès hídric", apunta.

De fet, durant la investigació, es va analitzar l'estat hídric, la quantitat de carboni disponible, la defoliació, les respostes de defensa i la seva relació amb la mortalitat. D'aquesta forma, els resultats han permès avançar en els mecanismes que hi ha al darrere de la interacció entre la sequera i el patogen. L'investigador detalla que, en condicions de sequera contínua, "l'arbre prioritza la seva regulació interna per evitar l'assecament de les fulles, fet que redueix la seva capacitat per construir barreres de defensa i revertir el fong patogen".

Oliva posa en relleu que els efectes de la sequera descrits en el present estudi no es poden extrapolar en totes les infeccions patògenes, "però sí en aquelles provocades per una tipologia de fongs que s'instal·len en les arboredes gairebé d'una forma permanent". L'afectació principal es troba en zones del Pirineu i el Prepirineu, "on sabem que aquest patogen està present almenys en un 30% de les avetoses". De fet, l'investigador afirma que un de cada sis avets moren per aquesta malaltia, "una xifra que podria incrementar si els efectes de la sequera s'accentuen en un futur".

Per tal de mitigar l'afectació d'aquest patogen combinat amb la sequera, l'investigador remarca la importància de definir unes actuacions que ajudin a reduir la taxa de mortalitat dels arbres. En primer lloc, indica que un dels objectius "ha de ser afavorir la presència d'altres espècies en els llocs que presenten més afectació". D'altra banda, també destaca la necessitat de prevenir les situacions d'estrès hídric als boscos, "tot impulsant actuacions de gestió forestal per aconseguir una densitat vegetativa adequada". Finalment, recorda que "cal evitar que aquest fong s'expandeixi mitjançant tractaments en les soques dels arbres, per tal d'interrompre l'entrada d'espores". Amb tot, ressalta que cada vegada és més important predir el risc d’una acceleració en el desenvolupament de malalties existents vinculades al canvi climàtic, com comprendre la mort dels arbres induïda per patògens.