«El nostre objectiu és que el record dels deportats del Solsonès perduri»

Els autors del monument dedicat a les víctimes del nazisme expliquen que l’obra representa de forma metafòrica el túnel de la vida i la mort

Marc Vilà i Jordi Vilà, fill i pare, autors del monument en record als deportats del Solsonès

Marc Vilà i Jordi Vilà, fill i pare, autors del monument en record als deportats del Solsonès / ARXIU PARTICULAR

Laura Serrat

Laura Serrat

"La nostra idea és aconseguir que el record dels deportats del Solsonès als camps nazis perduri per sempre", expliquen els solsonins Jordi i Marc Vilà, pare i fill, autors del monument que recentment s'ha inaugurat a la plaça del Consell Comarcal en record a les víctimes del nazisme. Es tracta d'una estructura d'acer amb dotze siluetes situades l'una darrere l'altra, amb la qual els creadors volen honorar la memòria dels dotze veïns de la comarca que van patir l'Holocaust.

La seva obra ha estat la guanyadora del concurs convocat pel Consell Comarcal del Solsonès, l'Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona, el Centre d'Estudis Lacetans i amb el suport de l'Ajuntament de Solsona, on es demanava presentar una idea d'un monument per homenatjar les persones que van ser deportades als camps nazis, a conseqüència de la Guerra Civil i el posterior exili.

Quan es va convocar el concurs, el Jordi i el Marc van decidir començar a treballar per presentar una proposta. Des del principi, tenien clar que en el monument volien reflectir els dotze homes que van ser deportats. Per establir una relació entre ells, van buscar imatges dels camps de Güsen i Mauthausen, on la majoria van ser deportats, i van descobrir un element simbòlic que els unia, la porta d'entrada. "Molts dels homes que van ser deportats van traspassar aquesta porta, però no en va sortir mai més", reflexionen els autors.

D'aquesta forma, van idear un monument que consta de dotze siluetes representant els dotze deportats, que en la seva part inferior incorporen la forma de la porta d'entrada dels camps. En el procés creatiu, van decidir situar les siluetes l'una darrere l'altra "per tal de crear un efecte de túnel que representés de forma metafòrica el túnel de la vida i la mort", expliquen. La seva idea va resultar la guanyadora entre les diferents propostes que es van presentar en el concurs.

Amb la idea perfilada sobre el paper, van contactar amb l'empresa La Farga del Solsonès, especialitzada en construccions metàl·liques, per tal d'erigir el monument. La seva aposta va ser construir-lo en acer, un material que es rovella amb el temps. "El nostre objectiu és reflectir la crueltat que van viure els deportats a partir del material, que s'anirà deteriorant amb el pas dels anys i consolidar un monument viu", destaquen.

Els dos autors descriuen la sensació de satisfacció en veure el monument inaugurat a la plaça. "Primer va començar amb un simple esbós i ara ja s'ha convertit en un element més de la plaça del Consell Comarcal", apunten. En aquest sentit, confien que el monument serveixi perquè els solsonins recordin els dotze deportats que van viure l'horror nazi. "El més important és que la gent dediqui uns minuts a pensar en cadascuna de les històries anònimes i singulars que s'amaguen darrere l'escultura", sostenen.

Per a l'historiador solsoní i director de l'Observatori Europeu de Memòries, Jordi Guixé, el monument permet tancar el cercle d'un intens treball per cercar els veïns del Solsonès que van ser deportats als camps nazis. "La indagació en diferents bases de dades va permetre crear una llista de les persones deportades i recollir informació envers la seva trajectòria", explica l'historiador. D'aquesta forma, considera que era necessari impulsar un acte de dignificació pública a través de la inauguració d'un monument "que permetrà que el record dels deportats als camps de concentració perduri per sempre en la memòria dels solsonins".

Subscriu-te per seguir llegint