El Solsonès demana formar part del territori que engloba la nova Llei de Muntanya

Els alcaldes reclamen en una trobada amb representants de Territori que la futura normativa permeti incrementar el finançament dels municipis petits

Els alcaldes del Solsonès reunits amb representants de Territori, ahir a la seu del Consell Comarcal

Els alcaldes del Solsonès reunits amb representants de Territori, ahir a la seu del Consell Comarcal / LAURA SERRAT

Laura Serrat

Laura Serrat

Els alcaldes del Solsonès volen que la comarca s'adscrigui dins l'àmbit geogràfic de la nova Llei de Muntanya que vol aprovar la Generalitat. La seva voluntat es va fer palesa ahir en el marc d'un Consell d'Alcaldies extraordinari que va comptar amb representants del Departament de Territori i va servir per recollir propostes dels municipis per a la redacció de la nova llei. Principalment, els batlles van posar en relleu la necessitat d'agilitzar els tràmits burocràtics i de dotar de més finançament els ajuntaments petits.

L'objectiu de la nova normativa que el Govern preveu aprovar durant el primer trimestre de l'any vinent és actualitzar la Llei d'Alta Muntanya, aprovada l'any 1983, que ha quedat obsoleta, en gran part pels canvis socials, econòmics i institucionals que s'han produït en els darrers 40 anys. La directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó, va explicar que la nova llei busca reconèixer la singularitat dels territoris de muntanya i facilitar l'impuls de projectes que permetin millorar la qualitat de vida dels seus habitants.

En aquest sentit, els alcaldes van mostrar-se favorables a incloure el Solsonès dins l'abast territorial de la nova llei. La majoria van considerar positiva l'aposta per crear una Agència per al Desenvolupament dels Territoris de Muntanya o enfortir els consells comarcals, però van demanar més pressupost per als ajuntaments petits. La presidenta comarcal, Sara Alarcón, va sumar-se a aquesta reivindicació posant de manifest que el baix pes demogràfic i la dispersió dels nuclis habitats de la comarca sovint dificulta la prestació de determinats serveis.

Durant la reunió també es van presentar els resultats del procés participatiu per traçar les principals línies a seguir en l'Agenda Estratègica del Pirineu 2030. El director general d'Estratègia Territorial, Joan Masferrer, va destacar que l'objectiu és definir un pla d'actuació que "ens permeti impulsar projectes transformadors a les comarques de muntanya en els pròxims anys". El document se centra en qüestions com l'habitatge, la gestió forestal, la transició de les energies renovables, la millora de la connectivitat o l'ampliació de l'oferta formativa al Pirineu.

Els alcaldes van apuntar que les propostes corresponen amb les necessitats del territori, però van reclamar que aquesta declaració d'intencions es materialitzi en accions concretes. D'entre els diferents àmbits que aborda el document, l'alcalde de Lladurs, Daniel Rovira, va subratllar que un dels grans reptes de la comarca és la millora de la xarxa viària per facilitar la mobilitat cap a altres comarques, mentre que l'alcalde de la Molsosa, Marià Torra, va posar l'accent en la urgència de gestionar els boscos i aprofitar la biomassa per a models de construcció sostenibles.

Subscriu-te per seguir llegint