Els canvis del clima de punta a punta de món influeixen en els incendis

Experts del Centre Tecnològic apunten que analitzar els patrons atmosfèrics a gran escala ajuda a anticipar els focs

Les alteracions en el clima a escala mundial tenen influència en els incendis forestals

Les alteracions en el clima a escala mundial tenen influència en els incendis forestals / CTFC

Laura Serrat/Redacció

Els canvis en les condicions atmosfèriques que es produeixen de forma simultània en diferents regions del món, conegudes com les 'teleconnexions' climàtiques, poden explicar fins al 53% de la superfície cremada pels incendis forestals a escala global. Així ho afirma una recerca liderada per investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i de la Universitat de Lleida (UdL) que revela que les relacions entre aquests patrons climàtics a gran escala poden ser útils per anticipar les temporades de grans focs.

Per explicar el funcionament de les 'teleconnexions' climàtiques, l'investigador de la unitat mixta de recerca CTFC-Agrotecnio-CERCA, Sergio De Miguel, parla de l'efecte papallona. "Partint de la idea que l'aleteig d'una papallona pot desencadenar una tempesta a Nova York, les 'teleconnexions' climàtiques són pertorbacions locals, com ara canvis en la temperatura superficial del mar, que influeixen de forma remota les condicions meteorològiques de moltes regions de la terra, comportant canvis en els factors principals de l'activitat del foc, com ara l'acumulació de biomassa de la vegetació i la humitat".

L’equip investigador, que ha comptat amb la col·laboració d'universitats de Marsella, Florida o Califòrnia, ha analitzat les 'teleconnexions' climàtiques i les dades de superfície cremada arreu del planeta entre els anys 1982 i 2018. Els seus resultats assenyalen que més de la meitat de la superfície cremada interanual arreu del món (52,9%) es pot explicar per les 'teleconnexions' climàtiques, un percentatge lleugerament superior al que es pensava anteriorment (48%).

“Ara podrem conèixer, amb força antelació, si en una determinada regió la temporada d’incendis serà més llarga o greu de l’habitual”, destaca l’investigador Adrián Cardil, primer autor de l’estudi. Per exemple, durant el setembre de 2020 es van instaurar al Pacífic equatorial les condicions característiques de l'episodi de la Niña, un fenomen oceànic i atmosfèric que és la contrapartida més freda del Niño, que va provocar que la regió mediterrània gaudís de condicions d'incendis esmorteïdes els darrers estius.

En canvi, actualment, "la recent entrada del Niño, relacionat amb l'escalfament del Pacífic equatorial, pot fer incrementar 1 o 1,5 graus la temperatura en determinats indrets, accentuant el risc de grans focs forestals a la regió mediterrània en el temps que duri aquesta pertorbació”, alerta de Miguel. A més, “comporta pluges durant els mesos previs a l’estació principal d’incendis, la qual cosa contribueix també a un increment de la biomassa forestal disponible a l’estiu pels focs”, recorda el científic.

L'estudi conclou que a Europa la 'teleconnexió' climàtica que té una major influència és l’Oscil·lació Nord Atlàntica. Mentrestant, els incendis a les regions mediterrànies es relacionen principalment amb l’Oscil·lació Decadal del Pacífic, el dipol de l’Oceà Índic i El Niño. A la costa mediterrània espanyola, també hi ha vinculació amb l’índex Atlàntic Sud tropical. “El nostre estudi proporciona informació valuosa pels gestors del territori i els serveis d’emergència a tot el món, especialment a les regions on les previsions de risc d’incendi a llarg termini no estan disponibles”, assenyala de Miguel, que també afegeix que és important tenir en compte que les 'teleconnexions' climàtiques només expliquen el 50% de la superfície cremada, de forma que la resta depèn de condicions d'àmbit més local.