«Les argiles del Solsonès ja s’utilitzaven antigament per elaborar objectes d’ús diari»

La ceramista Sara Reig (Solsona, 1985) es va endur recentment el premi al Talent Jove que concedeix la Generalitat de Catalunya, en el marc dels Premis Nacionals d'Artesania, per la creació d'una vaixella de ceràmica a través d'un estudi tècnic i pràctic sobre les argiles del Solsonès. El seu treball li ha permès vincular l'art que estima amb el territori on va créixer i on vol desenvolupar la seva professió.

Com va començar el seu interès per la ceràmica?

De petita sempre m'havien agradat molt les arts plàstiques i els meus pares em van apuntar a ceràmica com a extraescolar. Més endavant, vaig decidir cursar el batxillerat artístic a l'institut Lluís de Peguera de Manresa, però, en aquell moment, encara no sabia si volia enfocar la meva vida a la creació artística. De fet, durant més de deu anys he treballat com a tècnica d'il·luminació escènica i no va ser fins a la pandèmia que vaig decidir que em volia dedicar plenament a la ceràmica.

El confinament va influir en aquesta decisió?

Quan va començar la pandèmia, l'activitat cultural es va paralitzar per complet, de forma que tenia poca feina com a il·luminadora escènica. Així, vaig començar a invertir el temps en la creació de peces ceràmiques. Tenia tot el temps del món per experimentar en aquest art. Llavors em vaig adonar que la ceràmica m'aporta molta tranquil·litat. També va coincidir en una època en què em vaig tornar a traslladar a Solsona, ja que fins aleshores havia viscut a Manresa, i va ser com un retorn a casa.

De fet, l'obra Salvatge. Vaixelles rurals està estretament vinculada amb el paisatge del Solsonès.

Totalment. El projecte té molt a veure amb aquest retorn al Solsonès que, al mateix temps, és un retorn al món de l'art. Quan vaig arribar a la comarca, vaig començar a estudiar ceràmica a l'Escola d'Art Ondara, a Tàrrega, i com a projecte final vaig voler reflectir aquest vincle personal entre la ceràmica i el paisatge. D'aquesta forma, vaig decidir treballar a partir de l'aprofitament de les argiles del Solsonès, tal com feien els nostres avantpassats. Temps enrere, els ceramistes i terrissers es creaven les seves pròpies pastes per elaborar peces de ceràmica.

A la seva família existeix una tradició de ceramistes.

Sí, el meu besavi era terrisser, mentre que el seu pare havia estat ceramista, amb interès per a la peça més artística. He pogut conèixer les seves històries gràcies al meu avi, que recorda als llocs on anaven a buscar les argiles, com ara la ribera Salada o a la serra de la Busa. De fet, en la fase de recol·lecció dels materials, em vaig guiar pels seus consells, però moltes de les extraccions vanser totalment intuïtives. De mica en mica, vaig anar descobrint que el món de les argiles és molt ampli, amb colors i textures diverses.

Com va ser la conversió de les argiles en peces artístiques?

Al principi, portava les argiles a l'escola per analitzar-ne les propietats a partir de l'experimentació. Durant un temps, em vaig dedicar a barrejar-les amb aigua i amb altres tipus de gresos o pastes comercials per elaborar diferents formes i veure'n el resultat. Va ser un procés llarg que vaig voler documentar de forma acurada, amb l'objectiu de fer un estudi sobre les diferents argiles que es troben al Solsonès. D'alguna forma, és un homenatge al coneixement ancestral dels nostres avantpassats que fins ara no havia estat recollit per escrit.

El resultat final és una vaixella elaborada amb les argiles del Solsonès.

Sempre m'ha agradat crear peces que siguin útils per a la vida diària. Per aquest motiu, vaig decidir preparar una vaixella amb plats, coberts, safates, copes i altres elements que van anar sorgint en el procés de provatures. El resultat són objectes de tonalitat blanca amb piquets ocres i verds en els quals s'intueixen els minerals. La veritat és que és un projecte que m'agradaria continuar desenvolupant amb l'objectiu que les peces tinguin una sortida entre el públic. En aquest sentit, el premi m'aporta una bona dosi de confiança per continuar treballant i creant.

El públic cada vegada valora més els productes elaborats de forma artesanal?

Potser sí que cada vegada tenen més sortida les peces fetes a mà que guarden una història especial al darrere, però encara queda molt camí per recórrer. En el meu cas, tot just estic començant a guanyar-me la vida com a ceramista. La major part de la producció són testos, gerros i altres objectes útils per a la vida quotidiana que intento vendre a través de les xarxes socials. Alhora, també faig algunes peces per encàrrec i imparteixo classes particulars de ceràmica, un art que cada vegada genera més interès entre els joves.

En el seu cas, què li aporta la ceràmica?

Per a mi la ceràmica és un art molt terapèutic, que em serveix per esvair els pensaments i centrar-me de ple en el moment present mentre les mans modelen la terra. D'altra banda, és una disciplina fascinant perquè t'ofereix un ampli ventall de possibilitats per crear, a partir de l'ús de diferents materials, de la seva mescla amb els esmalts o del sistema de cuita, ja que es pot coure amb un forn de gas, elèctric o inclús amb llenya. En definitiva, la ceràmica enganxa perquè és un món que no te l'acabes.

Subscriu-te per seguir llegint