Solsona instal·la una quarta campana a la torre de les Hores per recuperar diversos tocs civils

Aprofitant la modernització del rellotge de la torre de les Hores o campanar d’Isanta de Solsona, que havia quedat obsolet, aquest dimecres l’Ajuntament hi ha instal·lat una quarta campana, visible des de la paret de ponent. Això permetrà recuperar diversos tocs civils i preservar la campana més grossa i antiga, datada possiblement del segle XVII per l’estètica, que deixa de tocar les hores i s’utilitzarà exclusivament per anunciar defuncions.

Com a novetat, a partir del 30 de març, data del proper ple municipal, es podran sentir diversos tocs civils mecanitzats i programats digitalment des de les dependències municipals. D’una banda, el de difunts –fins ara només se sent del campanar de la catedral–, a través de la campana grossa (de 340 quilos i 84 centímetres de diàmetre), el so més greu, amb martellades lentes i intervals d’1,2 segons, aproximadament, i sense distincions de gènere ni del lloc on se celebri el funeral.

Les tres campanes petites i mitjanes anunciaran també, amb tocs ràpids, enèrgics i desordenats, les festes de la ciutat en què surti la Corporació en comitiva. Finalment, les campanes de ponent i migjorn anunciaran les sessions plenàries de l’Ajuntament amb dos avisos de quinze segons cadascun i un lapse de deu minuts abans de començar el ple.  

“Vam considerar que havíem d’aprofitar les possibilitats que ens oferia la inversió per modernitzar el rellotge per recuperar la tradició i apostar pels tocs de campana civils”, explica l’alcaldessa, Judit Gisbert. “També són un mitjà de comunicació immediat per als veïns de poblacions de dimensions com la nostra i seria una llàstima deixar perdre aquest patrimoni”, afegeix. La recuperació de tocs s’ha fet amb la col·laboració del rellotger solsoní Francesc Ester, responsable del manteniment fins ara del rellotge analògic, i de l’expert en la matèria i responsable de l’empresa gironina Rifer Rocafer, Joan Riera.     

Així mateix, el toc de les hores del campanar civil solsoní ara sona diferent, més agut i fluix, ja que prové de la campana de migjorn, més petita que la central, que se sentia fins ara. Els quarts els tocaran la campanya nova i la petita de la part superior del campanar.

La quarta campana instal·lada, fabricada a Holanda per a la foneria Rifer Rocafer, és de bronze (amb un aliatge del 78 % de coure, 21 % d’estany i 1 % de plata), pesa 60 quilos, té un diàmetre de 45 centímetres i porta la inscripció Ajuntament de Solsona 2022. Amb aquesta actuació, es dona per completada la intervenció que va començar l’any passat per renovar el campanar.

Rellotge sincronitzat amb el de la catedral

El desembre es va substituir el rellotge anterior (finançat els anys setanta per Joaquim Viola i Sauret, exalcalde de Barcelona, i actualment exposat a la planta baixa del consistori), ja que no funcionava correctament i li mancava precisió. El nou rellotge de la ciutat és digital, està sincronitzat per ràdio amb la mateixa antena que el de la catedral, amb la qual cosa els dos campanars de la ciutat toquen les hores simultàniament, i permet la programació de diferents tocs. El conjunt d’actuacions han suposat una inversió de 8.878 euros.

A Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya (Virgili i Pagès, 1987), Antoni Llorens es referia a una campana de la torre de les Hores datada del 1500 per tocar a foc i sometent i una altra que antigament tocava les hores. També hi documentava un contracte del 1517 per al manteniment del rellotge i fer-lo tocar. Per la seva banda, Fets, costums i llegendes. El Solsonès (Pagès Editors, 1994), de Joan Bellmunt i Figueras, es refereix a una campana creada “aproximadament fa dos-cents anys”, sense inscripcions, batejada amb el nom de Santa Maria del Claustre, per tocar les hores i que encara existeix. Aquesta campana també feia el toc de festa, fins que es va trencar durant la guerra dels carlins, el de “necessitat”, el de “lladres” o “a sometent”. El desaparegut campaner Pere Espinal i Vila (1918 – 2010) elogiava el servei de les campanes per la seva possibilitat de transmetre alegria, quan hi havia una festivitat; tristesa, per les defuncions, i urgència, i lamentava el progressiu abandonament de la tradició. Avui, paradoxalment, la digitalització del rellotge de la torre de les Hores de Solsona fa possible recuperar part d’aquell llegat.