Solsona acull una jornada que alerta sobre la despoblació creixent a la regió central

La jornada sobre Com protegir els pobles petits?, organitzada per Regió7, va servir ahir per posar de manifest el despoblament creixent que viuen les comarques exteriors a l'àrea metropolitana. La trobada, celebrada a la biblioteca Carles Morató de Solsona amb una quarantena d'assistents, va donar veu a experts i representants de la política local que van posar sobre la taula la manca de recursos i l'excessiva burocràcia que afronten els petits ajuntaments i la necessitat de garantir serveis, com ara el transport, la sanitat o la connexió a Internet, per aconseguir retenir la població jove als seus pobles.

Una de les veus que va contextualitzar el problema del despoblament va ser la de la historiadora Rosa Serra, que va oferir la ponència inicial. L'experta assenyalava que la pèrdua de població és un fenomen que no només afecta els municipis més petits, sinó que és una problemàtica més general amb diferents fronts oberts. Posava com a exemple la reducció demogràfica que han experimentat les poblacions de l'eix Cardener i Llobregat, i explicava la forma en què la desaparició de la indústria ha influït en els moviments de la població. En aquest sentit, insistia en la necessitat de comptar amb un sector industrial potent en les àrees més despoblades per generar oportunitats laborals.

La historiadora apuntava que una de les claus per revertir la fuga de joves dels seus pobles és la creació de llocs de treball. "En els darrers anys, s'ha parlat molt sobre les possibilitats del turisme rural, però, alhora, cal potenciar altres sectors industrials que fugin de l'estacionalitat i permetin guanyar-se la vida els 365 dies a l'any", remarcava. D'aquesta forma, posava en relleu la importància de conèixer bé cada territori per crear polítiques d'ocupació específiques. "L'administració ha d'analitzar bé on s'inverteixen els recursos i l'única forma de saber les necessitats d'una determinada zona és trepitjant els seus pobles i parlant amb la seva gent", considerava.

Moment de la jornada "Com protegir els pobles petits?"

De fet, en la jornada es va posar de manifest la importància d'alliberar la mirada dels tòpics relacionats amb les àrees rurals. Serra convidava el públic a reflexionar sobre el concepte de poble, mentre explicava que a cada país d'Europa i del món tenen una forma diferent de dirimir què és una àrea urbana o rural. Per aquest motiu, demanava ampliar el focus d'anàlisi i no centrar-se només en les macrodades a l'hora de definir la ruralitat. "Els sentiments identitaris són diferents al Solsonès, a Osona o al Segrià, de forma que cal saber-ne reconèixer les diferències i els reptes i oportunitats que afronta cada territori", destacava.

La comarca de les mil masies

La jornada de debat va permetre tractar la realitat del Solsonès, coneguda com la 'comarca de les mil masies' pel seu caràcter disseminat, a través de les aportacions d'alguns alcaldes de la zona. Una de les convidades va ser l'alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, que va destacar la voluntat de treballar a favor de la comarca des de la capitalitat. "Més enllà de Solsona, tenim una població disseminada en masies amb petits nuclis que compten amb molt pocs serveis", descrivia Gisbert, posant èmfasi en la necessitat de sumar esforços per reivindicar "les mateixes oportunitats que la resta del país per aconseguir retenir el talent local".

També es van fer escoltar les reivindicacions de l'alcalde de Lladurs, Daniel Rovira, i de l'alcaldessa de Castellar de la Ribera, Claustre Sunyer, en una taula rodona moderada per la periodista d'aquest diari Queralt Casals. Els batlles van coincidir a remarcar que un dels principals reptes per revertir el despoblament és l'accés a l'habitatge, un fet que pot resultar paradoxal tenint en compte que és una de les comarques amb més quilòmetres quadrats per habitant. Els representants locals exposaven les traves urbanístiques a l'hora de rehabilitar antigues masies o construir habitatges en dependències annexes a les finques familiars, fet que obliga els joves a traslladar-se a les ciutats. Alhora, també criticaven l’excessiva burocràcia que han d’assumir els ajuntaments dels municipis petits, que sovint no disposen dels recursos ni del personal necessari per fer-hi front. 

Els assistents també van poder conèixer les polítiques del govern català de la mà del secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, rancesc Sutrias, que va cloure la jornada amb un discurs en què va destacar que la urbanitat s'ha imposat d'ençà de la segona meitat del segle XX. Un fet que es plasma en constatar que el 91% de la població catalana viu en municipis de més de 5.000 habitants, segons exposava el secretari. En aquesta línia, posava en relleu que s'estan posant en marxa iniciatives com l'Estatut dels municipis rurals, amb l'objectiu de fomentar un reequilibri territorial que aconsegueixi repoblar zones com les comarques centrals.