Clariana reivindica l’ús del compost orgànic en la pagesia per fer front a la sequera

Clariana de Cardener ha reivindicat aquest matí els beneficis del compost com a adob orgànic en la pagesia en una jornada titulada Fem compost al Solsonès, que s'ha celebrat en el marc de la Setmana Internacional del Compost. L'acte, que ha aplegat representants institucionals, experts i agricultors del territori al local social del municipi, ha realçat el valor d'aquest recurs com una eina per fer front a la sequera, tenint en compte les propietats que aporta en els sòls agrícoles.

En l'obertura de la jornada, la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha posat en relleu la forma en què l'ús del compost en l'agricultura contribueix a l'adaptació al canvi climàtic. "Els pagesos que utilitzen aquest producte com a fertilitzant orgànic obtenen com a resultat uns sòls més resistents davant d'una situació d'emergència climàtica, com la que estem vivint en aquests moments", ha destacat Guillaumes en la seva ponència.

Durant l'acte també s'han pogut conèixer experiències reals amb l'ús de la matèria orgànica, de la mà de diferents agricultors del territori. Un dels participants ha estat Joan Feced, que ha explicat els beneficis que li ha aportat aquest adob orgànic en les plantacions d'oliveres, com ara "una millora de l'estructura del sòl i un increment de la retenció d'humitat". També hi ha coincidit el productor de pomes de muntanya de la cooperativa Biolord, Josep Pintó, que ha insistit en la importància d'utilitzar un compost orgànic fet al territori.

De fet, una de les novetats que s'ha presentat durant la jornada és la Guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes. Es tracta d'un document de caràcter tècnic, elaborat pel departament d'Acció Climàtica amb la col·laboració de l'Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentària, en què s'expliquen els detalls tècnics sobre com ha de ser la matèria, el procés de compostatge i com es poden comercialitzar els excedents. La guia està disponible des d'avui mateix a l'apartat de Publicacions de la web de l'Oficina de Fertilització.

Guillaumes ha ressaltat que es tracta d'una guia adreçada principalment al sector ramader amb l'objectiu de difondre els avantatges del compostatge en origen. Actualment, són només 37 explotacions ramaderes en tot Catalunya que generen compost a partir de les dejeccions ramaderes sòlides, els fems, o bé que separen la part sòlida i la part líquida del purí porcí. El procés, ha ressaltat Guillaumes, permet reduir fins a un 50% el volum de les dejeccions ramaderes, "de forma que es contribueix a la mitigació del canvi climàtic".

Un dels principals inconvenients per fomentar la generació de compost orgànic és la feixuga tramitació que es requereix per a la seva comercialització. En aquest sentit, Guillaumes ha assegurat que des del Departament d'Acció Climàtica s'està negociant amb el Ministeri d'Agricultura per tal d'agilitzar els tràmits. "La trentena d'explotacions que generen compost tenen legalitzada la comercialització, però només una d'elles situada a Bellvís compta amb el registre de fertilitzant, que és el que permet valorar més el producte final", ha indicat.

La fracció orgànica es duplica al Solsonès

La jornada Fem compost al Solsonès ha servit per exposar l’evolució que ha experimentat la planta de compostatge del Centre de Tractament de Residus del Solsonès, situada a Clariana de Cardener, en els darrers anys. El tècnic de Medi Ambient del Consell Comarcal, Antoni Jiménez, ha explicat que el volum de la fracció orgànica s’ha duplicat a la comarca d’ençà que poblacions com Solsona, Sant Llorenç de Morunys o el Pi de Sant Just (Olius) funcionen amb el sistema porta a porta. 

El tècnic ha recordat que la planta de compostatge es va inaugurar l’any 2015, un moment en què encara no s’havia instaurat el porta a porta en aquests municipis. En aquell context, ha destacat que de les catorze trinxeres que s’utilitzen per a la fracció orgànica, n’hi havia nou que es destinaven a la fracció orgànica que conté impropis i que, per tant, no es pot recuperar. En el moment que es va posar en marxa el sistema porta a porta en els principals nuclis urbans de la comarca, "la qualitat de la fracció orgànica va canviar radicalment, de forma que es van passar a utilitzar onze trinxeres per a la fracció orgànica en origen», ha ressaltat.

En aquest sentit, ha considerat que «com a comarca hem fet un salt endavant important en la separació de la fracció orgànica». Els residus orgànics que es tracten a la planta de compostatge del Solsonès es destinen principalment a l’agricultura. Concretament, el 60% del compost orgànic resultant es dirigeix als camps de conreu, un 25% als horts i la resta a la jardineria. Jiménez ha subratllat que la destinació principal d’aquest adob orgànic és el Solsonès, «amb l’objectiu de fomentar una economia circular i sostenible». 

Subscriu-te per seguir llegint