La Fira de Sant Isidre de Solsona aplega l'angoixa dels ramaders pels estralls de la sequera

El sector primari ha recuperat enguany la presència que havia tingut abans de la pandèmia a la Fira de Sant Isidre de Solsona, que se celebra aquest cap de setmana, però la revifada del certamen (enguany amb 178 expositors comptant també l’automoció, la maquinària, l’artesania i els productes locals), contrasta amb la «preocupació màxima» que hi ha entre pagesos i ramaders per la sequera. Així ho manifestaven aquest dissabte propietaris d’explotacions presents a la fira, que pateixen per la falta de farratge per alimentar els animals, fins al punt que en alguns casos han de sacrificar alguns caps de bestiar, i si la situació no millora, fins i tot podrien veure perillar el futur dels seus negocis.

El sector confia que les pluges d’aquests darrers dies es mantinguin durant setmanes per intentar salvar la situació, perquè amb l’aigua que ha caigut fins ara no n’hi ha prou, ni de bon tros. «Ja anem tard, estem en una primavera avançada, i de farratge ja no se’n farà», apuntava Joan Pallissa, president del Grup de Sanejament Vaquí del Solsonès i propietari d’una explotació a Llobera. Tanmateix, si va plovent la situació es podria revertir de cara a la propera temporada, i es trencaria amb mesos de molta improductivitat, assegura. «No hem pogut arreplegar farratge i no hem pogut emmagatzemar l’aliment per a l’any que ve», per la qual cosa tem un estiu i una tardor «de molt patiment». De fet, la majoria d’explotacions ja no en tenen, de manera que «s’ha de suplementar l’alimentació a base de pinso», i això fa que s’hagi de pagar a un preu «desorbitat».

Fa més de 50 anys que Pallissa treballa a la seva explotació, que actualment té cap a mig centenar de vaques, i assegura que mai no s’havia trobat en una situació tan extrema com aquesta. Diu que tot plegat està posant en perill alguns negocis: «Abandonar-lo és difícil perquè per a molts de nosaltres, més que un rendiment és un sentiment. Si fos pel rendiment ja l’hauríem deixat».

Tanmateix, hi ha explotacions que si que han tancat, explica Joan Vilà, de Cinca Boví de Lladurs. Parla de propietaris «que ja tenien previst de plegar d’aquí a dos o tres anys, i ho fan ara» perquè difícilment els surt a compte i ja no els val la pena continuar, mentre que altres «estan reduint fort la cabanya ramadera per no haver de comprar tant menjar, i a l’hora per tenir més ingressos per comprar-ne per al bestiar que es queden». Diu que la producció està baixant «tant en el sector lleter com en l’extensiu», de manera que «ens podríem trobar que d’aquí a un parell d’anys faltin vedells per al consum». Explica que amb la sequera en punts del Solsonès enguany s’ha perdut cap al 70% de la collita de cereal i cap al 90% de la quantitat de farratge, fins al punt que, si es vol comprar, el preu «es pot haver multiplicat per tres o per quatre».

El consumidor ho notarà

De fet, la falta persistent de pluges no només té efectes pel fet de no haver pogut acumular farratge en estoc, sinó que també està impedint l’alimentació natural del bestiar amb pastures. Afecta les vaques, però també les ovelles i les cabres. I tot plegat s’acaba convertint en un doble problema. «Si al bosc no hi troben menjar, se’ls ha d’ajudar amb farratge, i tampoc n’hi ha», apunta Jaume Ginestà, que cria ovelles a la seva explotació de Castellar de la Ribera. I en conseqüència, «si no hi ha xai, els preus s’apugen», de manera que «el consumidor també l’acabarà trobant més car», assegura, i també hi afegeix que «el fet que moltes explotacions estiguin reduint el número de caps també es traduirà amb un encariment, perquè el que plegui difícilment tornarà a engegar».

Marc Angrill, que té una explotació a Sant Climent de Pinell, explicava ahir que en el seu cas ja ha anat reduint els caps de bestiar. «Hem anat traient el vell [de més de deu anys], que encara està bé» però el cost que suposa alimentar-lo és elevat. També apunta al tipus d’alimentació que reben els animals per determinar la qualitat de la carn que després es podrà consumir, perquè «no és el mateix que el bestiar s’hagi d’alimentar al corral o en una menjadora, o que pugui pasturar a fora».

Cavalls sense herba

Un altre sector a qui també està afectant la sequera és l’equí, pels mateixos motius que altre bestiar com les vaques, les ovelles o les cabres, perquè en molts casos no tenen prou herba per poder pasturar.

Jordi Bajona té una finca amb quatre exemplars que cuida «com a hobbie» a Clariana de Cardener. Com que no n’obté cap benefici, el fet de tenir aquests cavalls ara s’ha convertit «en una despesa afegida que es nota molt», i encara que sigui a contracor no descarta reduir-ne el nombre per no gastar tant. I és que, en èpoques de bonança diu que la despesa és acceptable perquè poden pasturar, i en tot cas, normalment tiba de la palla que té emmagatzemada i que li sol durar d’un any per l’altre, però aquesta vegada se li ha acabat. Ara l’haurà de buscar a fora «i val el doble del que costaria un any normal», apunta. En condicions normals, diu que el manteniment d’un cavall li suposa uns cent euros mensuals (sense haver llogar un corral), però ara se li apujarà el cost. «Si abans una bala d’1x2 metres valia uns 70 o 80 euros, l’última que vaig comprar ja me’n va costar 150», assegura.

A Casa Marbà, de Pinós, tenen tres cavalls, i de moment «en la nostra zona, que és més humida, encara poden sortir a pasturar i menjar verd» assegura Lorena Serra. Tanmateix, lamenta que si no es mantenen els ruixats d’aquests dies d’una forma continuada i torna la sequera extrema, «aquest verd s’acabarà aviat perquè ja comença a espigar, i això no és bo per als cavalls». En aquest cas, també hauran de recórrer a la palla o al pinso.

Roger Torrent: «Les polítiques de sostenibilitat han de ser prioritàries»

La Fira de Solsona va tenir aquest dissabte com a convidat el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, que va ser rebut pels Trabucaires i pels alcaldes solsonins al Consell Comarcal, i tot seguit va fer un recorregut per la fira acompanyat de l’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, del seu director, Joan Codina, i la resta d’autoritats.

Torrent va destacar la Fira de Sant Isidre com «un referent» més enllà de la pròpia comarca, i «un reflex de la transformació que hi ha hagut en el model productiu» al llarg dels anys. Quant a la crisi que està vivint actualment el sector primari per la sequera, que és l’eix central d’aquesta fira, va assenyalar que és fruit d’una emergència climàtica que «és una amenaça des de tots els punts de vista, també l’econòmic». En aquest sentit, va apuntar la necessitat d’abordar-la «amb polítiques de sostenibilitat, que han de ser prioritàries», i que s’han de treballar «conjuntament, amb una mirada global que inclogui totes les institucions, totes cadenes de valor, tots els sectors econòmics, totes les activitats i el conjunt del territori».

Subscriu-te per seguir llegint