Biòlegs estudien les colònies de ratpenats per afavorir la seva conservació

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal investiga la presència de quiròpters en plantes solars o en galeries subterrànies

Una de les colònies de ratpenats estudiades en el marc del projecte

Una de les colònies de ratpenats estudiades en el marc del projecte / CTFC

Redacció/Laura Serrat

Fer un seguiment de les colònies de ratpenats per obtenir informació que contribueixi a la seva conservació. Amb aquest objectiu, els investigadors del grup de Biologia de la Conservació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) participen en el projecte Endesabats, un programa científic d'estudi finançat per Endesa que enguany inclourà accions com l'estudi de la presència de les espècies de quiròpters en plantes solars o en galeries subterrànies.

A causa de la preocupant disminució de les poblacions de ratpenats, Endesa va iniciar fa 10 anys el projecte Endesebats, que ha recopilat informació i realitzat diverses accions per ajudar a la conservació de les més de 30 espècies que habiten al país. De fet, el projecte va afavorir la descoberta l'any 2020 d'una nova colònia de ratpenats de peu gros (Myotis capaccini), espècie en perill d’extinció, a Seròs (Lleida). 

Enguany el projecte s'ha ampliat amb un nou focus de treball per conèixer la riquesa i abundància relativa de quiròpters en plantes solars. El biòleg David Guixé, que és un dels tècnics responsable del projecte juntament amb Robert Manzano, explica que un dels objectius és avaluar el possible efecte "de la gestió de la vegetació, la disponibilitat de punts d'aigua i refugis potencials sobre l'ús que donen els quiròpters a aquest nou hàbitat". Si els resultats obtinguts indiquen que, efectivament, es tracta de zones de cacera actives pels ratpenats, el projecte preveu impulsar accions per comptabilitzar els usos de l’espai, així potenciar la població de quiròpters. 

Una altra de les línies de treball del projecte Endesabats és el seguiment remot de les poblacions de ratpenat de peu gros i altres espècies cavernícoles amenaçades a Catalunya i Aragó. Els investigadors del projecte analitzaran les gravacions automàtiques per aconseguir models d’estimacions poblacionals. Amb aquesta informació es preveu crear un protocol pel seguiment en remot de quiròpters que permeti obtenir un índex d’interès de cada refugi en base acústica.  

Els participants del projecte també han instal·lat sensors de llum que detecten i comptabilitzen les persones que entren a diferents coves, naturals o vinculades a instal·lacions hidràuliques de Catalunya (a la comarca de la Noguera) per determinar si la presència humana impacta (o no) a les colònies de quiròpters. Els resultats obtinguts es creuaran amb les dades que es recullin amb les gravadores de so i càmeres de 'fototrampeig' que també hi ha instal·lades per poder extreure millors conclusions.

Guixé assenyala que el propòsit és fer servir la informació sobre els moviments poblacionals per desenvolupar accions que afavoreixin la conservació de les colònies de ratpenats, "que són clau pels ecosistemes". Totes les espècies d’Europa s’alimenten d’insectes com mosques, mosquits o escarabats. Això els converteix en una espècie fonamental per a la regulació de poblacions d’insectes, el que ajuda a evitar plagues tant agrícoles com forestals.

L'estudi dels ratpenats migradors

Una de les actuacions previstes en el marc del projecte Endebasats té a veure amb els ratpenats migradors. L’investigador del CTFC David Guixé explica que una part de la investigació la dedicaran a estudiar els desplaçaments de l’espècie coneguda com a nòctul gros

Guixé assenyala que el mètode que s’utilitzarà per rastrejar les seves rutes migratòries «resulta innovador». Els investigadors comptaran amb uns petits emissors que se situaran sobre l’esquena dels individus per tal de fer un seguiment que anirà connectat a través del satèl·lit. «Es tracta d’una iniciativa que desenvoluparem amb col·laboració amb una empesa de la Xina que ens pot ajudar a entendre millor els seus trajectes durant les migracions».