La sequera obliga a limitar el bany en zones enfangades dels pantans

L’ACA adverteix sobre el risc de quedar atrapat en el llot descobert per les baixes reserves d’aigua

L'alcalde de Clariana, Albert Bajona, assenyala el llot acumulat al pantà de Sant Ponç

L'alcalde de Clariana, Albert Bajona, assenyala el llot acumulat al pantà de Sant Ponç / OSCAR BAYONA

Laura Serrat

Laura Serrat

"La sequera ha deixat al descobert una gran acumulació de fangs a les lleres dels pantans". És la veu de l'alcalde de Clariana de Cardener, Albert Bajona, que alerta sobre l'existència de zones enfangades a l'embassament de Sant Ponç, al seu terme municipal, "que són perilloses perquè les persones hi poden quedar atrapades". Es tracta d'una situació que es reprodueix en altres embassaments catalans que es troben amb les reserves sota mínims. Per aquest motiu, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) anuncia que farà un seguiment de l'estabilitat del terreny i habilitarà cartells d'advertència en les zones de més risc per evitar el pas dels banyistes.

"La imatge del pantà ha canviat radicalment amb la sequera", apunta Bajona mentre assenyala una de les platges de la vora de la presa on se solen banyar els visitants, que ara es troba coberta de fang. "Amb la davallada del nivell de l'aigua, ha emergit a la superfície el llot format a partir dels sediments que arrosseguen els rius i que es queden retinguts a l'embassament", destaca el batlle. El principal problema és que "es tracta d'un fang tou i humit en què fàcilment et pots quedar atrapat". En aquest sentit, remarca que el risc augmenta en aquelles zones on el llot es troba dins l'aigua, fet que podria impedir la sortida dels usuaris.

En la mateixa línia, l'alcalde de Guixers, Jordi Selga, parla de la situació de l'embassament de la Llosa del Cavall, que també s'estén pels termes de Navès i Sant Llorenç de Morunys. "Allà on abans hi havia aigua ara està tot enfangat", lamenta Selga, que especifica que en la part nord del pantà la situació es complica "perquè hi ha més mancança d'aigua". Considera que serà molt difícil revertir la situació, tenint en compte que "les pluges no són suficients per tornar a cobrir tot el terreny que es troba inestable". En aquest context, es planteja demanar mesures per limitar el bany a l'ACA, en el cas que l'arribada de l'estiu torni a omplir la zona de turistes.

Banyistes a la vora de la presa del pantà de Sant Ponç, a Clariana de Cardener

Banyistes a la vora de la presa del pantà de Sant Ponç, a Clariana de Cardener / Oscar Bayona

Fonts de l'ACA confirmen que en les pròximes setmanes se seguirà l'evolució de l'estat de les reserves dels embassaments per valorar si es podrà garantir el bany. De moment, s'ha establert que, en el cas dels pantans de la Llosa del Cavall i Sant Ponç, es col·locaran cartells d'advertència a les zones on hi ha els fangs per evitar que la gent hi accedeixi. L'únic embassament on està previst restringir per complet el bany és a Sau, a Osona. Es tracta d'un dels pantans que més ha patit els efectes de la sequera i que actualment es troba per sota de 20% de la seva capacitat, amb 30,16 hm3.

De fet, les pluges de les darreres setmanes han estat abundants en diverses àrees de les capçaleres dels rius Llobregat i Cardener, però pràcticament no s'han notat als embassaments, que continuen sota mínims. Malgrat que les precipitacions no han suposat grans variacions en els volums d'aigua, han aconseguit frenar la davallada de la majoria dels pantans. En el cas de la Catalunya central, n'és un exemple el pantà de Sant Ponç, que es troba al 32,67% de la seva capacitat, gairebé tres punts percentuals més que a principis del mes de maig. La mateixa tendència ha seguit la Llosa del Cavall, que es troba al 22,11% del total, i la Baells, amb un 27,68%.

Davant de l'escenari marcat per la sequera, els alcaldes consultats consideren que el turisme entorn dels embassaments es mantindrà a la baixa al llarg de l'estiu. No obstant això, ressalten la importància de senyalitzar les zones de bany que poden suposar un perill. "Els espais que acumulen més fangs són precisament els que tenen una entrada més accessible per al bany i criden més l'atenció dels turistes, per això cal advertir sobre el risc de trepitjar aquest llot", posa de manifest Bajona.

Subscriu-te per seguir llegint