Restauren dos sostres de la Casa Gran del Miracle amb una tècnica "millorada" de motlles de guix del segle XVI

Són "tresors" de l'antic hostal de pelegrins recuperats durant la consolidació de la segona i tercera planta

Restauren dos sostres de la Casa Gran del Miracle amb una tècnica "millorada" de motlles de guix del segle XVI

ACN

Laura Busquets/Lourdes Casademont (ACN)

Nova fase de restauració a la Casa Gran del Miracle a Riner (Solsonès), un edifici del gòtic civil tardà del 1532 utilitzat com a antic hostal de pelegrins. Actualment estan en marxa les obres de consolidació de la 2a i 3a planta i s'ha posat especial atenció en la recuperació d'un element singular, els sostres fets amb una tècnica tradicional de guix emmotllat del segle XVI. Segons l'arquitecte responsable del projecte, Carles Pubill, són "tresors" que s'han volgut restaurar reproduint per primer cop aquella tècnica, però incorporant "millores" com l'ús de silicones i fibra de vidre. També s'ha fet una actuació integral a les bigues de fusta, molt afectades per corcs i tèrmits. L'Ajuntament busca fons per seguir restaurant l'edifici.

Els treballs a les dues plantes avancen a bon ritme. Aquest dimecres s'ha fet una visita per mostrar els resultats de la tècnica de l'emmotllat del segle XVI. Segons ha explicat Pubill, una part dels sostres es van enfonsar i s'han "atrevit a reconstruir-los" emulant aquella tècnica i ajudant-se de materials nous. El guix s'utilitza com a element estructural i, aquest cop, en comptes de posar-hi ceràmica el que s'ha fet ha estat fer-ho amb fibra de vidre amb grafè, que és molt resistent. "Hem fet una variació dins la mateixa essència", ha remarcat, tot destacant que aquesta reproducció de la tècnica no s'havia fet des de feia segles.

Era una tècnica utilitzada a Catalunya i al País Valencià, però els exemples que queden sovint estan en "mal estat", segons ha explicat Anna Bedmar, coordinadora dels treballs d’emmotllat. "Els motlles de fusta d'abans els hem fet amb silicona", afegeix, un sistema que els ha permès també comprovar la seva resistència a banda de consolidar els sostres perquè perdurin.

Bedmar reivindica la vàlua del guix artesanal, "considerat sovint de poca qualitat i poc interessant". En aquest cas, es demostra que també pot anar acompanyat d'un "llenguatge renaixentista, amb detalls de plomes, urpes, lleons i nervis de fulls.. sobri i humil, de color blanc perquè no hi ha policromia", remarca. Un estil que sol aparèixer en pobles petits i que destaca per la "riquesa del llenguatge artístic".

Una restauració "de baix a dalt"

Fa deu anys que l'Ajuntament de Riners amb diferents subvencions ha anat avançant en les obres de restauració. "És una restauració de baix a dalt", subratlla l'arquitecte tot afegint que ara queda pendent de recuperar la 3a i 4a planta i refer la coberta dels anys 70 que es va fer de forma temporal per evitar que entrés aigua. D'entre els elements que destaquen d'aquest edifici hi ha el pati renaixentista -ara ben recuperat- i els sostres de guix. La darrera havia estat el 2022 amb la rehabilitació de la cuina, les quadres i el foc de rotllo (un espai on els viatgers es refeien). Aquest edifici es va construir el 1532 com a un gran hostal on s'allotjaven els pelegrins i viatgers que arribaven al Santuari del Miracle i disposava de molts serveis.

L'alcalde de Riner, Joan Solà, posa en valor tots els esforços que s'han fet per recuperar l'edifici, prop de 2 milions d'euros amb diferents ajuts. Per a un micropoble, ha dit, és "molt difícil" recuperar i mantenir el patrimoni del país. Per això ha reclamat més compromís a les administracions superiors per poder fer-ho possible. No està obert al públic encara, però puntualment s'organitzen jornades de portes obertes i també hi ha un espai d'exposicions que sí que ho és. L'objectiu és convertir l'antic alberg de pelegrins en un "alberg cultural" on el medi ambient i el patrimoni també siguin peces clau del projecte.