Patrimoni

Llobera inaugura la restauració de la torre de Peracamps

S’ha instal·lat una estructura metàl·lica a l’interior de la torre que permet accedir al mirador de dalt de tot a través d’una escala

La torre Peracamps de Llobera en el moments previs a la inauguració | ARXIU PARTICULAR

La torre Peracamps de Llobera en el moments previs a la inauguració | ARXIU PARTICULAR

Júlia Garcia

La torre de Perecamps està consolidada i té un mirador al punt més alt. El diumenge 16 de juny, després d’uns mesos d’obres, es va inaugurar la reforma de la Torre de Peracamps, un dels elements més característics del paisatge de Llobera. Les obres es van iniciar l’estiu del 2023, impulsades per l’Ajuntament de Llobera i finançades pel departament de Cultura, la Diputació de Lleida i l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Han consistit en la consolidació de l’estructura de la torre per garantir-ne la preservació i la instal·lació d’una estructura metàl·lica a la part interior que permet accedir, a través d’una escala, fins a dalt de tot, on s’ha instal·lat un mirador de 360º amb unes impressionants vistes de la zona. La torre es podrà visitar en dies especials que encara s’han de determinar i s’estudia poder oferir visites guiades.

En l’acte d’inauguració diverses autoritats van realitzar parlaments entorn la restauració de la torre, entre les quals hi havia Eva Simó, alcaldessa de Llobera, Ramon Angrill, l’anterior batlle del municipi, Francesc Serra, representant del Departament de Cultura, Enric Padullés, arquitecte que dissenyador del projecte de restauració i Joan Manchón, l’arqueòleg que va liderar els treballs d’investigació històrica en el moment que es feien les obres.

En les diferents intervencions que es van fer durant els parlaments de l’acte inaugural es va remarcar la importància del patrimoni històric en la conformació de la identitat d’un lloc i de la necessitat de protegir-lo i donar-lo a conèixer. A part, es va comptar amb un concert de Montserrat Isanta i Eduard Gener i d’un tast de productes de proximitat de Bec d’Or, del Forn de Pa Guerres i del Celler del Miracle.

En la seva intervenció, Manchón va explicar que la història de la torre encara està rodejada de moltes incògnites. Si bé el relat més sentit fins ara era que formaven part de la línia fronterera entre els comtats catalans i Al-Àndalus, les proves fetes a torres com la de Vallferosa han demostrat que eren anteriors a l’establiment de la frontera en aquestes terres, i han obert noves incògnites sobre el seu origen i funció. Els experts apunten a una funció de control del territori i dels camins de pas per a part dels habitants de la zona, dels quals es tenen força evidències arqueològiques amb restes de poblaments i tombes excavades a la roca.

En qualsevol cas, la torre, d’estructura rectangular, probablement no era un edifici solitari, sinó que tenia edificacions annexes. Després de la Guerra de Successió fou mig enderrocada degut a l’edicte borbònic que obligava a enderrocar les fortificacions de Catalunya per evitar focus de resistència i, entre 1837 i 1840, va ser testimoni dels enfrontaments entre carlins i liberals de la Primera Guerra Carlina. D’aquests, el més important va ser la Batalla de Peracamps de 1840, on una columna d’11.000 soldats isabelins s’enfrontà a les partides carlines fortificades en diverses masies de la zona. Amb la victòria dels primers, va ser un dels últims fets d’armes d’aquest conflicte a Catalunya.

L’any 2022, la torre va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Llobera. L’antic propietari i el consistori van arribar a un acord de cessió gratuït per als propers cent anys amb l’objectiu de consolidar la construcció, que estava deteriorada i presentava risc de despreniments a la part superior. La cessió va tenir lloc en part per la dificultat per assumir les reparacions necessàries de forma particular.