La directora del Zoo del Pirineu: «No rebem cap ajut econòmic de l'Administració»
Fonts del Departament de Medi Ambient asseguren que en tractar-se d'un centre privat no tenen cap línia de subvencions per ells
Malgrat això, el Zoo del Pirineu és un centre col·laborador de la Generalitat i sol acollir de per vida animals que han estat tractats en centres de fauna públics
La directora del Zoo del Pirineu, Stania Kuspertova, amb un dels senglars del refugi / Xavi Moraleda
L'ingrés de qualsevol cria al refugi comporta unes despeses d'uns 300 euros mensuals per a desparasitar-les i adquirir el seu aliment especial, entre d'altres, i en el cas que arribin animals amb fractures òssies greus, els costos es poden alçar fins als 2.000 euros durant les primeres sis setmanes. Amb 240 animals al seu càrrec, aquesta és la realitat que hi ha darrere del Zoo del Pirineu, un refugi d'animals salvatges i centre de rescat i recuperació de titularitat privada, i sense ànim de lucre, ubicat a Odèn, al nord del Solsonès. Tot i les innombrables despeses que comporta l'activitat, la seva directora, Stania Kuspertova, lamenta que no rebin cap mena d'ajuts de l'Administració.
A Catalunya hi ha set centres de fauna salvatge de la Generalitat, però aquests només recullen i tracten la fauna autòctona i, per obligacions legals, les espècies exòtiques invasores, mai aquells animals no protegits com podrien ser els senglars i cabirols. El Zoo del Pirineu, per contra, acull tota mena d'animals, independentment de si són protegits o no, i, a més, és una entitat col·laboradora que, habitualment, sol rebre animals que han estat tractats en primera instància als centres del Departament per contribuir a la seva recuperació o bé per cuidar-los de per vida.
Fonts del Departament de Medi Ambient han reiterat a aquest diari que els seus centres només atenen a fauna protegida i que, en tractar-se d’un centre privat, no hi ha cap línia específica de subvencions per a ell, tot i que tenen altres vies per obtenir ajuts. A banda, detallen que estableixen col·laboracions amb centres privats, com el Zoo del Pirineu, però per la seva pròpia petició, com en el programa de cria d’òlibes en què participa el refugi del Solsonès.
Kuspertova considera que per les importants tasques de conservació de fauna i d'educació ambiental que duen a terme a la fundació des de fa més d'una dècada haurien de rebre suport econòmic per part de la Generalitat. Aquestes ajudes serien especialment necessàries en el context actual del zoo, que es troba al límit de la seva capacitat d'animals. La present situació els ha portat a haver de rebutjar l'ingrés de nous animals perquè no se'n podrien fer càrrec.
El Zoo del Pirineu, al límit
Durant l'any passat, el centre va rescatar 430 animals salvatges, una xifra rècord, dels quals un 45% no van poder retornar a la natura. Aquests 193 exemplars han hagut d'ingressar al Zoo del Pirineu a causa de les seves ferides o nivell de discapacitat i fins que no estiguin del tot recuperats per a ser alliberats no abandonaran el centre. En els casos greus, però, hi hauran de viure tota la seva vida pel fet de presentar ferides irreversibles.
Cada cop que accedeixen a acollir un nou animal suposa un increment de les seves despeses. «Depenent de la seva edat i l'espècie, hi ha exemplars que viuen molts anys, alguns fins a 25, i això suposa un sobrecàrrec de costos molt alts si hi han de residir de per vida». Sense més recursos, alerten que durant aquest 2025 es veuran obligats a rebutjar casos urgents: «al refugi tenim molt terreny disponible per a acollir molts més animals, però ens falten diners per fer-nos-en càrrec».
Avui dia, el finançament del Zoo del Pirineu recau en un 86% en la venda d'entrades dels visitants i les compres a la botiga, mentre que el 14% restant respon a donacions de particulars i empreses. «L'ideal seria que les donacions cobrissin el 40% de les despeses totals del refugi; si fos així, podríem respirar una mica més», apunta la directora. Per aquest motiu, la fundació està buscant empreses sensibles amb el medi ambient interessades a col·laborar amb el centre i, així, contribuir a la protecció de tots els animals que cuiden.
Els alts costos del centre, com afegeix, no només recauen sobre l'alimentació, els medicaments i les cures dels animals de què tenen cura. A banda, hi tenen «nou treballadors en plantilla, entre ells una veterinària i una auxiliar, tots són essencials i no sé si els podré mantenir», confessa Kuspertova.
La importància de l'educació
L'espècie d'animals que més rescaten al Zoo del Pirineu són coloms de grans ciutats i agrons caiguts dels nius, com indica la directora del centre. Malgrat això, també reben molts animals ferits a causa d'accidents a les carreteres, especialment cabirols i senglars, que en aquest últim cas, per qüestions de capacitat no en van poder acollir cap.
«Moltes vegades ens truquen persones que, entre llàgrimes, ens demanen que ens quedem amb animals ferits amb què es troben tot dient-nos que si no els acollim es veuran obligats a sacrificar-los. És molt dur escoltar això, però sense més recursos no ho podem assumir», explica Kuspertova. En aquest sentit, l'encarregada de la gestió del refugi subratlla la importància de l'educació ambiental i la sensibilització envers la fauna salvatge.
«Hi ha molt desconeixement i això pot provocar que algunes persones, encara que amb bona fe, acabin perjudicant la vida dels animals», explica. Un clar exemple és el de les cries de cabirol. Sovint els solen arribar exemplars d'edats primerenques perquè se'ls troben tot sols en mig del bosc i creuen que estan en perill. El que haurien de saber és que quan es trobin amb una cria d'aquesta espècie no s'hi haurien d'apropar, ja que les mares els solen deixar sols mentre van a la cerca de menjar, com detalla Kuspertova. Si els humans s'apropen i toquen a les cries, quan la mare arriba al lloc on les havien deixat, les acaben rebutjant i abandonant perquè senten la seva olor de persones. En aquests casos, les cries sí que es troben en perill. «Per això, sempre informem que no s'hi apropin», sentencia.
Intervenir en la xarxa tròfica?
El Zoo del Pirineu s'ocupa d'acollir animals salvatges que, per les seves lesions, no poden tornar a la natura. Molts podrien al·legar que aquesta tasca interfereix amb la xarxa tròfica que regna en el món salvatge, en què alguns animals s'alimenten d'altres. «Entenem que la vida a la natura funciona així, si una cria de cabirol es queda abandonada de segur que vindrà una guineu i se la podrà menjar».
Tot i això, Kuspertova afegeix que «com a humans sensibles amb els animals tenim el deure d'ajudar a aquells que ho necessiten i no poden sobreviure per ells mateixos»; uns valors que porten als nou professionals del refugi a treballar dia rere dia per garantir el benestar dels animals que hi viuen.
Històries de vida animal
De passejar pel centre de Barcelona a viure al Zoo del Pirineu
La de la Nikki és una història ben singular. Des que els seus antics amos la van trobar, quan tan sols era un cria, va créixer en una casa de Barcelona, amb dos fills i dos gossos més. De fet, la guineu solia ser passejada pels carrers del barri de Sants de la ciutat comtal com si es tractés d’un ca. Viure aquest dia a dia la va portar a experimentar un procés d’humanització que li fa que no temi apropar-se a les persones, fet que la podria posar en situacions de perill si visqués en llibertat a la natura. Si pogués passar un temps aïllada de qualsevol contacte humà podria recuperar el seu instint salvatge per complet, però en qualsevol lloc on fos alliberada correria perill que fos caçada o li posessin un parany, ja que es tracta d’una espècie cinegètica.
La Nikki, una de les guineus que resideix al Zoo del Pirineu / Xavi Moraleda
Sense poder volar a causa dels molins de vent de les costes
Avui dia, el Zoo del Pirineu acull sis àligues marcenques, totes elles amb lesions a les ales causades per un mateix factor: els molins de vent que hi ha en zones costaneres del país. Aquestes aus són migratòries i solen passar els estius pel sud d’Europa i els hiverns al continent africà. En el moment en què tornen a la península solen passar per zones on hi ha molins de vent, fet que els sol causar ferides greus i, en alguns casos, fins i tot la mort.
Quatre dels sis exemplars que hi ha al refugi presenten danys irreversibles que els impediran poder volar durant tota la seva vida. Les altres dues estan en procés de recuperació i són susceptibles de poder ser alliberades i viure en llibertat, ja que les ferides que presenten no són de tanta gravetat.
Dues àligues marcenques que no poden volar a causa de les lesions de les seves ales / Xavi Moraleda
La vida d'una femella d'eriçó completament cega
La Ramona és una eriçó d'avançada edat que està totalment cega i, per aquest motiu, viurà al Zoo del Pirineu tota la seva vida. Fa dos anys que la femella va arribar al refugi després de ser tractada al Centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrusa de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Oriental), de la Generalitat. Per causes que desconeixen només té un sol ull en què no té visió, motiu pel qual està completament cega. A més, té les dents en molt mal estat a causa de la seva avançada edat. Aquest mateix factor fa que no la deixin fer la hibernació, ja que podria ser que ja no es despertés un cop arribés la primavera. Com assegura la directora del centre, la seva personalitat destaca per ser molt trempada i golafre.
La Ramona, una eriçó cega i d'avançada edat que viu a la fundació / Xavi Moraleda
Subscriu-te per seguir llegint
- El relat dels viatgers de l'avió que va succionar un home a Milà, ja a Espanya: 'Va venir corrents, va passar per sota i vam sentir una vibració molt forta
- L'últim adeu a Pere Camps, activista social i musical manresà, omple a vessar el tanatori Mémora
- Entren a robar a la Regina de Manresa i s'emporten 40.000 euros en perfums
- El món de l’esport omple la platea del Kursaal de Manresa per homenatjar Pere Miró, el manresà més olímpic
- Aquesta és la piscina més econòmica del Bages
- Habitatges de Santpedor pateixen les molèsties de la xinxa de la colza
- Els germans i actors Marc i Jan Buxaderas, pregoners de la Festa Major de Manresa
- S'enfronta a 14 anys de presó per atropellar greument una agent i ferir sis persones més durant una persecució a Manresa
