L’artista de la motoserra

Competicions d’Habilitats Forestals amb proves de tall amb motoserra, canvi de cadena, desbrancatge, abatiment d’arbres i recorregut forestal. Potser us sona, ho heu vist per xarxes socials, n’heu sentit a parlar o, inclús, n’heu presenciat alguna. A Catalunya encara no estan massa arrelades, però en països europeus com Noruega o Àustria, sí. El Campionat Europeu d’Estudiants en Habilitats Forestals celebrat a Letònia del 20 al 25 de maig va tenir representació de la regió central. El manresà Sergi Martínez, graduat en Aprofitament i conservació del medi natural per l’Escola Agrària del Pirineu i actualment acabant el grau superior de Tècnic superior en Gestió forestal i medi natural a l’Escola Agrària del Solsonès, va viatjar amb el combinat espanyol, amb qui va finalitzar 13è de la general.

Sobre el seu pas per la competició, el jove en va fer una valoració més que positiva, sobretot tenint en compte la poca preparació amb la qual van comptar: «Vam demostrar que teníem nivell i vam fer la nostra feina ben feta». Més enllà dels aprenentatges adquirits, «es va fer un equip molt maco i ens ho vam passar genial». Però, d’on neix l’interès del Sergi pel bosc i la motoserra? Per una banda, el manresà ha tingut des de ben petit una relació estreta amb la muntanya. Quan va acabar la secundària, es va decantar per uns estudis «pràctics i a la natura». Durant el grau mitjà que va cursar a l’Alt Urgell és quan va agafar-li el gust a la motoserra, «ens passàvem el dia tallant», diu amb unes paraules que en un altre context serien com a mínim desconcertants. I tot i que a priori sembli una activitat en què primen les qualitats físiques, el noi assegura que és més important tenir una bona tècnica i molta pràctica, «he vist gent amb molta força i que la màquina els dominava», puntualitza.

Amb 20 anys i a punt de graduar-se al centre solsoní, el manresà vol marxar un temps a l’estranger abans de decidir com vol desenvolupar la seva vida laboral: «Fa dos anys tenia clar que volia ser forestal, però ara em crida més l’atenció la branca emprenedora». El que queda clar és que el Sergi i el bosc caminen de la mà i d’alguna forma o altra sempre estaran units. «M’ha ajudat molt», assegura, afegint que és un espai on pot «estar en contacte amb l’entorn i entendre el què passa. El bosc és un llibre obert». Precisament per això, és important fer-ne una correcta gestió que, segons ell, comença per una bona educació ambiental. «Tenim boscos massa densos i mal gestionats», per això és necessari tallar arbres i així rebaixar la perillositat dels incendis, que «s’apaguen a l’hivern amb un bon tracte d’aquests espais». De fet, a Catalunya «estem molt preparats per l’extinció de focs petits, però quan es descontrolen, se’ns en va de les mans». Per evitar aquestes situacions caldria potenciar la prevenció i, en especial, incidir a les aules: «S’ha de treballar a les escoles».

Subscriu-te per seguir llegint