MÚSIC I COMPOSITOR

Fa sardanes i només té 16 anys: el jove que fa bategar la tradició

El jove solsoní Jordi Montanyà ha estrenat sis peces d'elaboració pròpia en poc més de dos anys

El compositor de sardanes solsoní Jordi Montanyà

El compositor de sardanes solsoní Jordi Montanyà / Andrea Izquierdo

Andrea Izquierdo

Andrea Izquierdo

Manresa

És un formalisme, però com a autora d’aquestes línies, he de categoritzar les joves promeses segons el seu talent. Ho veuen? A l’epígraf que precedeix el titular. Durant l’entrevista, vaig proposar-li al Jordi Montanyà (Solsona, 2008) etiquetar-lo com a compositor de sardanes. Ja n’ha estrenat sis, la darrera, per al col·lectiu sardanista de Balaguer. Però s’hi nega. «No tinc prou talent per posar-me al costat dels meus referents», justifica. «Posa: (intent) de compositor», insisteix. Però quants joves coneixen que hagin estat capaços d’escriure desenes de peces musicals -moltes les guarda en un calaix encara- amb només 16 anys? Així que m’he pres la llibertat de reconèixer-li la seva feina. 

De petit, escoltava La Oreja de Van Gogh. «És el que li agradava al meu pare», confessa. Però ara, la disputa pel lideratge de la banda d’Amaia Montero-Leire Martínez no li fa perdre la son. Segons va anar creixent, Montanyà va començar a interessar-se per altres formats com el «jazz, la música clàssica o la sardana». Diu que es tracta «d’una transició natural», en gran part, fruit del contacte que hi té amb els estudis. 

El van apuntar a l’Atic Taller Musical de Solsona als 2 anys. Anys després, Montanyà compagina el batxillerat a l’escola Arrels amb la formació de trompeta i composició al Conservatori de Manresa. També és trompetista a la solsonina Orquestra Patinfanjàs. Tot i que els estudis l’han ajudat a potenciar les seves possibilitats com a músic, la passió de la mare per les sardanes l’ha convertit en el jove que tinc davant. «Des de petit m’ha portat a ballades, això, indubtablement, m’ha fet acabar estimant tant aquesta música», diu. 

Inquiet de mena, Montanyà no en tenia prou com a consumidor. Als 13 va començar a compondre de forma autodidacta. Una de les primeres, Quinze primaveres, dedicada a una amiga, va acabar sent interpretada en concert per la Cobla Contemporània. «Els la vaig enviar per demanar-los si em podien fer un àudio per felicitar l’aniversari a la meva amiga». La resposta va ser gratificant, la tocarien en directe. «No ens ho vam veure venir», em revela el pare. Recentment, li han enregistrat una altra, Saviesa, que formarà part del disc L’audició.

És especialista en sardanes, tot i que també compon música de cambra, entre altres estils. El seu talent ja ha començat a donar fruits, com quan va guanyar el Premi Solsonès 2023 per la seva trajectòria. Diu que no sap si alguna vegada arribarà tan lluny com els seus referents. Per acostar-s’hi, es planteja fer direcció d’orquestra a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Com a compositor aspira a ser capaç de crear una obra de cobla que trenqui amb els cànons tradicionals. Llavors, potser ja no em demana matisos que desmereixin el seu talent. Els ho explicaré.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents