Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Guixers arrela una nova família al territori: «La tendència és l'èxode rural, però el nostre projecte de futur sempre ha estat viure a la Vall de Lord»

La piteua Ariadna Solé i al santpedorenc Gerard Alcázar viuran en una masia rehabilitada per l'Ajuntament de Guixers amb la finalitat de combatre el despoblament rural

La parella contempla tenir fills que criarà i escolaritzarà al territori per assegurar un relleu al municipi i a la Vall de Lord

Ariadna Solé i Gerard Alcázar, la parella que viurà a la masia de Santa Eulària de Guixers

Ariadna Solé i Gerard Alcázar, la parella que viurà a la masia de Santa Eulària de Guixers / Arxiu Particular

Xavi Moraleda

Xavi Moraleda

Manresa

Ella, de Sant Llorenç de Morunys i ell, de Santpedor. Tots dos residien al municipi bagenc, però tenien clar que volien desenvolupar el seu projecte de vida en un entorn rural. Per això, quan l'Ariadna Solé (28 anys) i en Gerard Alcázar (32 anys) van trobar l'oferta per habitar una masia ubicada al terme de Guixers, una vila rural amb uns 135 habitants, no van dubtar a provar sort. I l'han tingut. La casa, que va ser rehabilitada per l'Ajuntament per frenar el despoblament i arrelar una nova família al territori, els hi ha estat concedida i aviat hi començaran a viure.

«Sempre dèiem que, com a projecte de futur, ens agradaria viure a la Vall de Lord, però no trobàvem cap habitatge», explica Solé. Ella va créixer a Sant Llorenç de Morunys i, com moltes altres persones del seu cercle, va haver de marxar fora a estudiar. I, tot i tenir clar que volia tornar a la seva terra per viure entre muntanyes, la manca d’oferta residencial la va portar a quedar-se al municipi de la seva parella, a Santpedor.

Gràcies a l'oportunitat d'habitar la masia de Santa Eulària, al veïnat de la Corriu, podran fer realitat el seu somni de viure al món rural i, així, contribuiran a frenar el despoblament. A més, en un futur preveuen tenir fills, que volen criar i escolaritzar a la zona. Això assegurarà un bon relleu al municipi i farà que es mantinguin alguns serveis de la zona, com la llar d'infants o l'Institut Escola Vall de Lord.

El seu empadronament tindrà un impacte positiu en molts altres àmbits, com en el social i l'econòmic. Com detalla l'alcalde de Guixers, Jordi Selga, la seva presència farà augmentar la xarxa veïnal, participaran de les diferents trobades i activitats que s'organitzen i faran mantenir els negocis locals, ja que hi aniran a consumir.

Tornar a viure al poble

«Entre els joves, la tendència és l’èxode rural, però, després d’estudiar o treballar fora, són moltes les persones del meu entorn que decideixen tornar a la Vall de Lord per viure-hi», com explica Ariadna Solé. Tot i que pugui semblar el contrari, hi ha molts joves que valoren més el fet de viure al lloc on han crescut que no viure en una ciutat. Segons el seu parer, la pandèmia hi va tenir molt a veure. «Durant la Covid, moltes persones van tenir l’oportunitat de tornar als seus pobles» i llavors van reconnectar amb els seus orígens i n’hi ha que s’hi han acabat quedant, comparteix.

El fet de viure a Guixers, però, els suposarà que hagin de fer un trajecte de més d’una hora en cotxe, en el cas d’ell, i de 45 minuts, en el d’ella. Tot i això, asseguren que els hi compensa. «Ens val la pena haver de conduir una mica més a canvi de viure envoltats de natura i tranquil·litat».

Una oferta d'habitatge inexistent

L'oferta d'habitatge de lloguer al municipi de Guixers és pràcticament inexistent. De fet, aquesta escassetat no afecta només aquesta població rural, sinó que també ho fa a tota la Vall de Lord, on l'oferta és extremadament limitada. De fet, més d’un 72% dels habitatges de la vall són segones residències o pisos turístics, segons dades recollides l'any passat per l'entitat Endavant Solsonès.

Davant d'aquest escenari, l'Ajuntament de Guixers ha dedicat a esforços a incrementar el parc residencial amb la rehabilitació de la masia en què la parella anirà a viure, essent el tercer habitatge públic que destina al lloguer. El problema, com detalla el batlle, és que tots tres ja estan ocupats i, malgrat això, continua havent-hi demanda. «No tenim sòl públic per construir més cases, els indrets on es podria edificar són privats i, per tant, han de ser els seus propietaris els que promoguin la construcció de més habitatges», lamenta.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents