El Solsonès fixa el mètode per a la restauració forestal a l'estat

Un nou estudi liderat pel grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) proposa un marc d’indicadors per guiar la restauració forestal a Espanya. Basat en el coneixement de seixanta-dos experts i en un procés de consens i tallers participatius, el treball analitza trenta-quatre indicadors de restauració forestal —incloent-hi els proposats per la Regulació Europea de Restauració de la Natura (RRN)— i els avalua segons la seva rellevància i aplicabilitat en el context espanyol.

La investigació arriba en un moment clau: els estats membres de la Unió Europea hauran de dissenyar els seus Plans Nacionals de Restauració i definir els indicadors amb què mesuraran el seu progrés. “Garantir que els esforços de restauració es tradueixen en resultats socioecològics efectius requereix marcs de seguiment sòlids amb indicadors adequats”, assenyala Maitane Erdozain, primera autora de l’article. En aquest sentit, l’estudi ofereix una base científica que pot orientar la selecció d’aquests indicadors i assegurar que les polítiques europees s’adaptin a la diversitat ecològica i social del territori espanyol.

Una de les principals conclusions de l’estudi, desenvolupat en el marc del projecte REFORADAPT i publicat a Journal of Environmental Management, és que els indicadors més adequats per avaluar el progrés de les iniciatives de restauració forestal poden diferir en les regions mediterrànies respecte als proposats a nivell europeu per la RRN. El cas de la fusta morta, per exemple, és paradigmàtic: tot i que és essencial per a la biodiversitat i altres processos ecològics, en entorns mediterranis alguns experts l’associen amb un major risc d’incendis o plagues. Aquest debat il·lustra la necessitat de millorar la comunicació i la recerca sobre el seu paper ecològic i davant de desastres naturals.

“A partir d’aquest procés participatiu amb experts, l’equip proposa un marc flexible d’indicadors per objectius de restauració, que equilibra l’harmonització europea amb l’adaptació regional, i que inclou aspectes tant ecològics com socioeconòmics de la restauració”, explica Sergio de Miguel, catedràtic de Ciència Forestal de la Universitat de Lleida i coordinador del Grup de Recerca Global en Ecosistemes Forestals del CTFC.

Aquest enfocament constitueix la primera avaluació sistemàtica a escala estatal dels indicadors de restauració forestal a Espanya, i combina l’evidència científica amb la participació d’actors de diferents àmbits. Finalment, l’estudi insisteix en la necessitat no només d’escollir els indicadors adequats, sinó també de definir valors de referència que permetin saber quan diferents tipus de boscos poden considerar-se veritablement restaurats.

REFORADAPT compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, a través de la convocatòria d’ajuts per a projectes que contribueixin a implementar el Pla Nacional d’Adaptació al Canvi Climàtic (2021-2030).