Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

L’economia premia ex-rivals que es converteixen en aliats: Solsona i Cardona ho demostren fa 10 anys

El desè aniversari de l'agència de desenvolupament local evidencia el contrast entre un passat amb un atur elevat i un present amb necessitats de mà d'obra per al territori

10è aniversari de l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona

arxiu

Josep Lluís Micó

Josep Lluís Micó

Pinós

L’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona (ADLSolcar) està celebrant el desè aniversari des d’una posició consolidada. Aquest és l’instrument que van crear els ajuntaments i les associacions d’empresaris de les dues ciutats per desenvolupar estratègies conjuntes que proporcionessin millors resultats que les accions que podrien haver portat a terme aïlladament, sense que els pesés la tradicional competitivitat entre municipis veïns.

Així ho han recordat aquest matí en un acte a Casa Miralles, una masia de Pinós, els representants locals i els impulsors d’una iniciativa atípica, fruit de l’aliança de dues poblacions que pertanyen a comarques diferents i que acumulaven una trajectòria més extensa com a rivals que com a socis. També el Consell del Solsonès en forma part i l’experiència prova que els objectius es compleixen en una bona proporció.

Dos exalcaldes de Solsona i Cardona, David Rodríguez i Ferran Estruch respectivament, han abundat en aquesta idea i han coincidit amb l’expresident dels empresaris solsonins, Marc Arnau, que costa imaginar-se el territori en l’actualitat sense l’activitat socioeconòmica que genera l’agència. L’alcaldessa de Cardona, Lluïsa Aliste; Montse Mas, integrant de la junta dels empresaris del Solsonès; i Pep Barrera, de l’associació de Cardona, han apuntat que se senten preparades per afrontar els principals reptes que els planteja un present que s’encavalca amb el futur.

Participants a la jornada de Pinós

Participants a la jornada de Pinós / ADLSolcar

A parer seu, el territori i la qualitat de vida que se’n deriva és una de les seves fortaleses. L’alcaldessa de Solsona, Judit Gisbert, i la presidenta del Consell del Solsonès, Claustre Sunyer, ho han subratllat igualment. Però, què passa amb els desafiaments? Per als participants en la sessió, la formació i la capacitat de conservar –o recuperar– talent són els més evidents, i, per tant, els més urgents.

Tots els convidats a l’esdeveniment, tant aquells que han pres la paraula com qui ha preferit escoltar en públic i enraonar en petit comitè durant el dinar posterior a les taules rodones, ha ressaltat la conveniència de mantenir la reivindicació d’un entorn rural en desavantatge respecte a l’àmbit urbà. Malgrat que aquest relat, construït sobre adjectius com “transgressor” o “disruptiu”, ha sonat estimulant, necessitaria dades per ser, a més, convincent.

I ha estat la directora de l’agència, Glòria Domínguez, l’encarregada de demostrar-ho amb solidesa. Aproximadament 500 empreses han demanat suport a l’ADLSolcar per trobar treballadors. I alhora uns 300 candidats es posen en contacte amb aquesta “eina” cada temporada per aconseguir un contracte. Un projecte articulat en plena crisi, amb unes taxes d’atur elevadíssimes, ha mutat en una aventura per satisfer les carències de mà d’obra qualificada a Cardona i el Solsonès.

Tracking Pixel Contents