El liró gris torna al Solsonès després de mig segle: així ha arribat la primera família

El Grup de Natura del Solsonès ha confirmat una descoberta pel que fa la a la fauna: la reproducció del liró gris (Glis glis) a la comarca del Solsonès, una troballa de gran rellevància després de dècades sense constància de la seva presència. La descoberta s’ha produït a les fagedes de la zona de Busa i del riu Aiguadora, on l’entitat va instal·lar caixes niu amb el suport de voluntaris a la tardor del 2021. En una d’aquestes caixes, les gravacions amb vídeo han permès detectar una família formada per dos adults i tres cries.

Segons el compendi sobre el medi natural del Solsonès, no hi havia cap cita confirmada d’aquesta espècie a la comarca des dels anys setanta. La presència de cries confirma, per tant, l’existència d’una població reproductora local i indica que l’hàbitat de la zona manté les condicions necessàries de connectivitat i recursos per sostenir l’espècie.

El liró gris és un petit mamífer arborícola i nocturn propi de boscos caducifolis ben conservats, com fagedes, rouredes, avellaners i castanyers, sempre amb presència de cavitats naturals. A Catalunya es localitza principalment al Pirineu, al Prepirineu i a les zones humides de la regió oriental. La seva alimentació es basa sobretot en fruits secs com glans, avellanes o fages, que complementa amb fruits madurs, baies, flors i alguns invertebrats. Aquesta dependència de les llavors fa que els anys amb bona producció afavoreixin l’augment de les poblacions. Durant l’hivern, l’espècie entra en un llarg període d’hivernació en cavitats d’arbres, entre arrels o sota roques, utilitzant les reserves de greix acumulades. La reproducció sol produir-se a finals d’estiu i començaments de tardor.

La detecció al Solsonès posa també en valor l’ús de metodologies actives de seguiment, com les caixes niu i les gravacions, així com el paper clau de la ciència ciutadana en l’estudi d’espècies poc visibles. El seguiment s’emmarca en el Projecte BIOSOL, impulsat pel Grup de Natura del Solsonès, una xarxa participativa de control de la biodiversitat comarcal que inclou inventaris, censos i accions de seguiment de fauna i flora amb la col·laboració de tècnics i voluntaris.

De cara al futur, l’entitat preveu mantenir i revisar les caixes niu amb protocols que minimitzin l’estrès dels animals, registrar les dades obtingudes en projectes científics de seguiment i continuar treballant en la sensibilització de propietaris forestals i població local sobre la importància de conservar arbres vells amb cavitats i estructures forestals madures. Elements com aquests són essencials no només per al liró gris, sinó també per a moltes altres espècies lligades als boscos ben conservats.