Pau Reig: "Em sento una mica de cada poble on hi balla un gegant meu"

Als 28 anys, l’artista solsoní Pau Reig ja és una referència de Solsona. Per la seva obra, pel seu segell artista que omple les places d'arreu del país. Reig ha fet de la imatgeria festiva el seu ofici i el seu projecte vital. Graduat en Belles Arts i en Conservació i Restauració de Béns Mobles per la Universitat de Barcelona, també s’ha format a la Florence Academy of Art, a Itàlia, i ha cursat formació específica en imatgeria festiva i escultura tradicional. Un recorregut formatiu que combina acadèmia i ofici i que l’ha portat a consolidar-se com un dels noms joves del sector a Catalunya i arreu del món, on no hi ha més d'una vintena d'artistes del seu ram. La seva feina toca directament l'emoció del poble, per això a cada racó del mapa on hi balla un gegant, un bou o una àliga seva, hi balla també una mica el seu esperit i el que ha mamat de Solsona i la seva festa.

La llista de gegants i altres figures que Reig ha anat fent pels pobles del país i l'estranger ja va formant una família nombrosa: Lleó de Gironella, Òliba de Navàs, Ovella de Castellví, Somera de Reus, Mesclat, Lady Olave, Nanak, Voliak d’Oliana, Fènix, Onada, Espedrera, Flama, Gegant Vilana‑Perles, Asparrac de Tragó, Gegantons de Bonavista, Drac Vol Tragar i Calot.

A la pregunta de per què escull definitivament la imatgeria festiva com a camí professional, Reig oferiex una resposta clara: "és una vocació arrelada des de la infantesa. Primer com a espectador i ballador de figures, després ajudant a casa a “jugar a fer gegants” i, finalment, convertint aquesta passió en una dedicació plena. Ser de Solsona, ciutat on la cultura popular forma part del dia a dia, ha estat determinant en aquest procés.

Treballar al taller no significa, però, allunyar-se emocionalment de la festa. Reig explica que "el moment clau de cada figura és l’estrena, quan l’obra surt per primer cop al carrer i passa a ser del poble". És aleshores quan l’artista experimenta una emoció intensa en veure com la gent s’apropia de la peça i la fa seva. Per a ell, aquesta és la culminació del procés creatiu: quan allò que ha nascut en un espai íntim es converteix en patrimoni col·lectiu.

Les seves obres esdevenen símbols vius que transcendeixen la signatura artística

Com viu el fet de saber que les seves figures formen part de festes majors arreu del país? Reig considera que una de les grans riqueses del seu ofici és precisament l’anonimat relatiu de l’autor. El més important no és qui ha fet la figura, sinó la identificació que en fa el poble. Les seves obres esdevenen símbols vius que transcendeixen la signatura artística. Tot i així, admet que es crea un vincle fort amb cada colla i cada municipi, sobretot durant els mesos de treball compartit fins a l’entrega de la peça.

Les seves figures són presents en diverses poblacions de Catalunya, a les quatre demarcacions, i també ha realitzat alguna obra a França. Reig es mostra obert a treballar fora del país i a portar la cultura popular catalana a altres territoris, ja sigui desplaçant-se ell mateix o acollint encàrrecs internacionals.

Sobre l’evolució de la imatgeria festiva, l’artista constata que en els darrers anys s’ha ampliat molt el ventall de llenguatges. Tot i això, defensa una base figurativa sòlida: la figura ha de ser reconeixible, anatòmica, però pot incorporar capes de conceptualització a través de la iconografia i els símbols propis de cada lloc. Li interessa especialment integrar elements identitaris que potser no són evidents a primer cop d’ull, però que arrelaven profundament l’obra al territori.

Cada peça pot contenir detalls ocults, petits gestos de memòria o referències biogràfiques i històriques. Reig recorda, per exemple, un drac per al qual va utilitzar pigment fet amb carbó recollit després d’un incendi al voltant del poble on s’estava construint la figura, a Peramola. Un element invisible per a l’espectador, però carregat de significat per a l’autor.

A Catalunya, els tallers dedicats a la imatgeria festiva continuen sent força escassos. Reig calcula que n’hi ha entre quinze i vint. Tot i això, el sector ha crescut respecte a fa una o dues dècades i avui hi ha més especialistes i més consciència del valor artesanal de les figures. Entre els professionals és habitual reconèixer-se pel segell propi: els acabats escultòrics, el tractament pictòric i, sobretot, la mirada de les figures són alguns dels trets que permeten identificar l'autoria en el cas de Pau Reig.

Pel que fa al futur, Reig treballa tant en creació de noves figures com en restauració, i concep el seu taller com un espai obert a diverses disciplines de l’escultura. Considera que la cultura popular viu un bon moment, amb una clara voluntat de conservar les peces antigues i, alhora, cuidar les noves creacions. Però subratlla que aquesta tradició només té sentit si es manté viva, si pot evolucionar i adaptar-se al present.

“Vida i obra són inseparables”, recorda citant l’artista Fina Miralles, una frase que fa seva. Una idea que resumeix bé la manera d’entendre l’ofici de Pau Reig: crear des de l’arrel, des del compromís amb la festa, amb el poble i amb una cultura popular que continua transformant-se sense perdre l’essència. Solsona viu en cada una de les figures que surten del seu taller.